A les dues perilloses guerres que ja estan en marxa a Ucraïna i a l’Orient Mitjà, s’hi afegeixen noves amenaces que van prenent cada cop més força en el creixent desordre mundial. Xi Jinping, el president xinès, en va parlar sense embuts a mitjan maig en la seva solemne cimera amb Donald Trump a Pequín, referint-se concretament a la que té més a prop i que més l’interessa: l’illa de Taiwan. Segons les seves declaracions, al voltant de l’estatus disputat de l’antiga illa de Formosa es concentra el potencial per desencadenar una crisi bèl·lica de grans dimensions entre els Estats Units i la República Popular de la Xina. Seria la primera guerra del segle XXI entre dues superpotències, superant en perillositat les dues grans guerres ja en curs, en cadascuna de les quals hi està implicada una superpotència, Rússia a la ucraïnesa i els Estats Units, aliats amb Israel, a la guerra regional contra la República Islàmica de l’Iran.
A les grans guerres no s’hi juguen tan sols un contenciós o una rivalitat local, sinó la configuració d’un nou ordre, que és regional com a mínim. Havent-hi pel mig superpotències globals, sovint es disputen peces fonamentals per a l’ordre mundial. És el cas d’Ucraïna, on es dirimeixen els límits d’un imperi territorial expansionista i agressiu com el rus i, a la vegada, el protagonisme global de la Unió Europea i la seva capacitat d’absorció de noves democràcies dins del seu imperi optatiu, pacífic i normatiu. A l’Orient Mitjà, en canvi, pugnen un conjunt de forces multipolars, fortament armades, per ocupar l’espai que encara no han desallotjat els Estats Units en la seva política de replegament estratègic dins del continent americà.
Les dues guerres en curs i la tercera que amenaça corresponen, respectivament, a un imperi com Rússia que vol recuperar espais perduts, un altre com els Estats Units que vol desprendre’s de compromisos internacionals, i un tercer com la Xina que vol expandir-se per la geografia que considera adequada a la seva història mil·lenària i a la seva actual força. Els tres imperis són ara revisionistes respecte a l’ordre mundial, amb més visibilitat en el cas de Rússia i dels Estats Units, atès que la Xina, que aparenta reivindicar l’ordre i les institucions internacionals, ho fa per tal d’assegurar una certa estabilitat global i l’expansió que considera natural en el seu espai geogràfic immediat. D’aquest impuls en deriva la intensa ocupació i militarització d’illots i esculls al Mar Meridional de la Xina i el seu irredemptisme radical respecte a Taiwan, considerat com a part inseparable del territori nacional.
