El club de futbol més endeutat de la història, amb un passiu de 2.500 milions —paraula de The New York Times—, té un equip doble campió de Lliga, guanyador de cinc títols dels vuit disputats les dues últimes temporades i semifinalista de la Champions 2025. No hi ha una entitat més singular que el FC Barcelona perquè sempre ha sabut explicar la seva raó de ser, a vegades a partir del club —«més que un club»— i a vegades des de l’equip —l’anomenat ADN futbolístic—, com si l’un i l’altre es complementessin en funció de les necessitats d’una de les institucions més emblemàtiques del país. El seu relat s’actualitza cada vegada que fa falta sense perdre la carta de naturalesa: «Visca el Barça i Visca Catalunya!».

El punt de trobada del club i de l’equip és la Masia. A la residència dels joves hi ha la clau de volta del talent i de l’estil Barça. Així s’explica la seva capacitat per generar figures com Leo Messi, Lamine Yamal o Aitana Bonmatí i el seu enginy per muntar les bases d’equips guanyadors sense tenir un cèntim, pendent dels ingressos que pugui donar l’Spotify Camp Nou, que no és ben bé el Camp Nou. Les porteries són, en qualsevol cas, igualment recognoscibles i la pilota entra, que és del que es tracta en el futbol, convertit en negoci de la indústria de l’entreteniment.

El Barça guanya i el Madrid perd, per separat i quan s’enfronten: sis victòries a una des de l’arribada a la banqueta de Hansi Flick el 2024. I quan el triomf del seu equip i la derrota del rival no només coincideixen, sinó que s’allarguen, el culer se sent eufòric, encara que falti la Copa d’Europa que no aconsegueix des de 2015 quan jugaven Messi, Luis Suárez i Neymar. Els títols, i la pilota, van fer també president Josep Maria Bartomeu, guanyador curiosament de Laporta. Però l’adeu de Neymar al PSG per 222 milions fou l’inici d’una crisi que acabaria el 2020 amb la dimissió de Bartomeu, que no va ser mai conscient que el càrrec li venia gran.

Política esportiva nefasta

La pandèmia va rematar un club condemnat per una política esportiva nefasta i un resultat esgarrifós a la Champions: 2-8 contra el Bayern Munich que entrenava Flick. Alguns informes deien que el Barça estava en una situació de fallida —el deute era d’uns 300 milions— quan es van convocar unes eleccions que el 2021 guanyaria Joan Laporta, que ja havia presidit el club des de 2003 fins a 2010. Més d’un empresari i representant de la societat civil va renunciar a presentar la seva candidatura quan varen conèixer la situació financera de club.