Què tenen en comú el Pont Neuf, inaugurat el 1607, el Palais Garnier, la històrica Òpera de París inaugurada el 1875, i el Grand Palais, construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1900? Què tenen en comú l’artista JR, la marca esportiva Adidas i l’artista Laure Prouvost? Quina és la relació entre els espais oberts del pont, la façana del Palais Garnier i l’espai interior del Grand Palais, amb la gran estructura de ferro que obliga a mirar sempre cap amunt?
El que tenen en comú és que reclamen l’atenció i assenyalen el compromís de l’art contemporani per tornar a significar-se com una realitat que interpel·la i construeix ciutat. Al seu torn, permeten que els espais històrics s’expandeixin cap al present, dialogant amb el passat. Les ciutats històriques han descobert que el patrimoni ja no se sosté únicament per la memòria. Necessita ser intervingut, reinterpretat i posat en diàleg amb el present.
Per aquesta raó es recorre a artistes com JR per fer la instal·lació artística al Pont Neuf. La seva obra La caverna del Pont Neuf, realitzada amb teles impermeables que embolcallen tot el pont, permet als visitants contemplar-lo transformat en una gegantina formació de pedra calcària. Alhora, se’n pot recórrer l’interior, travessant l’estructura i experimentant la sensació de caminar per les entranyes d’una caverna. La potència de la proposta de JR rau en el fet que entronca amb la intervenció realitzada dècades abans per Christo al mateix pont, així com amb altres accions artístiques que el mateix JR ha dut a terme en diferents espais de París, inclosa la Torre Eiffel. Totes aquestes intervencions busquen redescobrir llocs visitats innombrables vegades, retornant-los la sorpresa, la curiositat i el desig de tornar-los a experimentar.
El Palais Garnier, la façana del qual es troba actualment en restauració, ha coincidit amb la celebració del torneig de Roland Garros. Durant les obres, la façana Beaux-Arts ha quedat oculta darrere d’una gran lona publicitària que reprodueix el característic color verd de les cèlebres vambes Adidas associades a Stan Smith. La peça, d’un intens verd monocrom que evoca les pistes de tenis de Wimbledon, concentra tota l’atenció de qui puja per l’avinguda de l’Òpera. En un dels seus marges s’hi pot llegir «adidas Stan Smith». El verd s’imposa sobre les façanes ocre i crema dels edificis parisencs, sobre els tons negres de les golfes i les baranes de ferro forjat, i fins i tot sobre el vermell i negre de les cadires que dominen les terrasses dels cafès.
