Si la ciutat de Washington és la capital de la política mundial, The Oval Office, el saló oval de la Casa Blanca, n’és l’epicentre.
Aquest espai de forma ovalada és el despatx de l’home més poderós del món, el president dels Estats Units d’Amèrica, i atès que ara es tracta de Donald Trump, es podria dir que és el despatx d’un dels homes més inestables i poc fiables del món.
El primer president que va ocupar aquest despatx va ser William Howard Taft, el 1909. Aquell espai va quedar destruït per un incendi el 1929, i el 1933 Franklin Delano Roosevelt va decidir-ne la ubicació actual.
El despatx està situat a l’ala oest de la Casa Blanca, escenari en la ficció d’una de les sèries televisives més famoses de tots els temps, The West Wing, d’Aaron Sorkin. El saló oval comunica amb el Rose Garden, remodelat recentment per ordre de Trump, i que ha passat de ser un jardí preciós a una terrassa d’estil mexicà sense cap mena d’encant, segons els mitjans de la capital americana.
Wikipedia i el ChatGPT coincideixen a informar sobre les seves dimensions: 10,9 metres de llarg per 8,8 metres d’ample i 5,6 metres d’altura. Té tres grans finestrals des d’on es veu el South Lawn, on sol aterrar l’helicòpter del president, el Marine One. La sala té dues portes que donen accés, a l’esquerra, a l’espai administratiu del president i, a la dreta, a les estances presidencials.
El saló oval s’identifica des del punt de vista formal, polític i mediàtic amb la figura del president. Cada president ha decorat la sala al seu gust, i, en el cas de Trump, s’ha omplert d’ornaments daurats de baix cost que han donat a l’espai una imatge molt diferent, ostentosa i allunyada de la sobrietat triada per altres presidents.
Cada president ha decorat la sala al seu gust; Trump l’ha omplert d’ornaments daurats de baix cost que donen una imatge ostentosa allunyada de la sobrietat triada per altres presidents.
El sostre del despatx té gravat el segell presidencial (Seal of The President of The United States of America) l’àguila del qual és testimoni silenciós de decisions polèmiques com les adoptades per Richard Nixon durant el Watergate, o necessàries com els plans sanitaris impulsats per Barack Obama.
