Acabada la Guerra Civil, l’1 d’abril del 1939, es va iniciar una de les etapes més fosques i degradants d’Espanya. La contesa bèl·lica havia deixat cinc-cents mil morts, dels quals s’estima que cent cinquanta mil eren civils per execució sumària, amb un país sumit en la destrucció, la pobresa i aïllat internacionalment.

El nou Estat naixia a l’inici de la Segona Guerra Mundial, amb Alemanya i Itàlia liderant el projecte de nou ordre mundial. Espanya no va trigar a simpatitzar amb Hitler i alinear-se amb la seva política, més per necessitat i estratègia que per convicció pròpia, persuadida com estava que podria participar i beneficiar-se dels èxits de l’Alemanya nazi. Aquest suport no va determinar l’entrada d’Espanya en la contesa mundial sinó que, a la llarga i després dels esdeveniments en l’evolució de la batalla, el fracàs de la invasió de Rússia i l’avanç imparable de les forces aliades, la simpatia del règim franquista es va tornar esquiva davant l’amenaça d’una invasió aliada en territori nacional.

Acabada la guerra mundial, una sèrie de coincidències temporals, però també d’interessos geoestratègics, van permetre que Franco continués amb el seu Estat de tall autoritari, sense importar-li la retirada dels ambaixadors, recomanada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 12 de desembre del 1946, després d’excloure Espanya de l’organització, ni la seva inclusió en les ajudes econòmiques del Pla Marshall.

El nou Estat va basar la seva política en el partit únic, en l’adopció de la religió catòlica i en el sotmetiment del poble als dictats del Govern, el cap visible del qual en els àmbits polític, econòmic i militar va ser, fins a la seva mort, Francisco Franco, la qual cosa es va traduir en el desconeixement de drets tan fonamentals com els de reunió, manifestació, llibertat ideològica, llibertat religiosa o dret de vaga.

Com a resultat d’aquesta nova etapa política, la societat es va basar en tres entitats naturals: la família, el municipi i el sindicat, que es van articular per mitjà de l’anomenat Movimiento Nacional, d’inspiració feixista, que responia a un concepte de societat corporativa.

En aquest context, la família era el nucli de més importància, i la dona quedava, una vegada més, relegada a un segon pla, dedicada completament a l’atenció i les cures del marit i dels fills, sense poder de decisió ni de disposició, i amb plena subordinació als desitjos de l’espòs.

A més, en el Fuero de los Españoles, la religió catòlica va ser declarada religió oficial de l’Estat, condició que després es va confirmar a les Lleis Fonamentals (a la manera d’una suposada i imposada Constitució). Així, l’Església, convertida en un organisme oficial, va imposar el matrimoni canònic com l’únic vàlid, va coaccionar per a l’exercici de les pràctiques religioses, va penetrar influentment en l’ensenyament, en la vida universitària, en la científica, i va arribar als aspectes més insignificants de la vida fins a convertir-se, per part d’alguns dels seus representants, en una autèntica tirania.