El naixement d’una nació
De la Declaració d’Independència de 1776 a la Constitució dels Estats Units
Les lliçons de Weimar
La història de la República de Weimar, que ensenya a no fer-se il·lusions, no ha de dur al fatalisme, sinó que adverteix de la necessitat de no repetir errors
Cent anys sense Gaudí
S’ha trigat un segle a reconstruir la seva figura immensa, la seva fortuna crítica ha passat de l’infern a la glòria: sí, l’arquitecte de Déu
Setembre de 1974: la Unió Militar Democràtica
Aquests militars demòcrates van triar lluitar perquè l’exèrcit no fos un fre per a una transició democràtica que tard o d’hora havia d’arribar.
El cas de la SEAT
El Consell de Fàbrica va aconseguir, l’abril del 1976, la readmissió de 400 acomiadats, primer pas per a obtenir l’amnistia sindical
Història i memòries del 3 de març del 1976 a Vitòria
La vampirització de la memòria és un altre dels processos que va desplegar l’esquerra abertzale, replicat en tota mena de moviments socials
José María Valverde, la passió pel llenguatge
Les classes amb ell eren una festa: didàctiques, entretingudes, però sobretot, atípiques
El desafiament de les manifestacions de febrer
L’Assemblea de Catalunya ocupa Barcelona per l’amnistia
Óssip Mandelstam, assagista
Va descriure l’acmeisme en oposició a l’avantguarda folla o irracionalista dels futuristes, en termes moderats i molt semblants als del nostre noucentisme
Federals o confederals?
El discurs de Companys del 6 d’octubre de 1934, des del balcó del Palau, és citat de manera divergent per historiadors i per periodistes
L’ostracisme de la dona durant l’època franquista
El paper de la dona en el pla laboral era residual, atesa la plena dependència que tenia dels designis i les decisions de la família o el marit
Europa, conceptes i metàfores
La raó es revela impotent per resoldre les contradiccions que esquincen el significat del concepte de «valors»
Reparar el passat: entre la necessitat i la dificultat
La Diputació de Barcelona localitza i cataloga dos mil expedients de funcionaris depurats pel franquisme
Kissinger a Espanya
El secretari d’estat nord-americà de Nixon i Ford va defensar les bases militars i va apostar per Joan Carles per pilotar una transició que volia lenta
IA-cràcia
Després de mig segle d’investigació, l’objectiu de superar les limitacions del cervell humà comença a ser possible en la pràctica
Primo de Rivera i Alfons XIII, una història de complicitats i traïcions
El monarca no solament va mostrar el seu gust per les solucions autoritàries, sinó que creia que, d’alguna manera, podia controlar el ‘seu’ dictador
Memòria d’Allende i les alberedes de Santiago
Un testimoni directe rememora el preàmbul de la caiguda i la mort de Salvador Allende
Salvador Seguí, colós del sindicalisme
Al cap d’un segle de l’assassinat del Noi del Sucre aprofundim en la vida d’aquesta figura històrica
Domènech i Montaner ‘versus’ Puig i Cadafalch
Les diferències arquitectòniques són evidents i conegudes, no tant les dues activitats que els van relacionar en altres àmbits: la política i l’acadèmia
El llegat d’Alberto Ullastres
El catedràtic i polític va ser un personatge clau de la «primera transició» econòmica espanyola
Octubre 1922: la «Marxa sobre Roma», preludi de la dictadura feixista
La conquesta del poder no va ser el resultat directe de la insurrecció, sinó que es va produir per la decisió del rei segons la legalitat italiana
Una visió nostàlgica i sentimental d’Itàlia
Entre contubernis i mites: Munic 1962
No hi ha un reconeixement millor i un respecte més gran per als que van acudir a Munic que situar-los en el context històric que els correspon
Estiu del 75
Allí, al poble, ens vam assabentar que aquella nit havien detingut el meu pare, el capità d’Infanteria José Fortes Bouzán
Ni culpables, ni innocents: víctimes de la nostra història
El temps i els discursos nacionalistes de l’Algèria independent han esborrat la llarga existència de la població que a França anomenen ‘pieds-noirs’
L’Assemblea de Catalunya, una mirada des de l’exili
Josep Tarradellas i els seus informants ofereixen una visió complementària del moment fundacional de la plataforma antifranquista
De la tragèdia militar d’Annual a la farsa política de Ceuta
No van faltar els qui deien que la colonització del territori espanyol, que patia les mateixes mancances, seria més profitosa que la del Marroc
Transvestides del XIX o precursores del XX?
Unes valentes es van posar pantalons per anar a la guerra, al parlament, a treballar, a la universitat, com a acte revolucionari o escàndol moral
Tarradellas, contra la derogació franquista de l’Estatut de Núria
Documents inèdits expliquen els avatars del president per aconseguir un informe jurídic que avalés la supressió del decret de 1938
Companys, colpista i salvador (fracassat) de la República
El fiscal, una part del Tribunal i el mateix processat, van reconèixer que els fets van ser un cop d’estat orquestrat per la Generalitat
© Tots els drets reservats / 2018 – 2026 Política & Prosa S.L.
ISSN 2604-708X
Junta General Socis
informacio@politicaprosa.com
Disseny / verddisseny.com & compost.cat
Projecte finançat per la Direcció General del Llibre, del Còmic i la Lectura, Ministeri de Cultura.