Biògrafa de presoneres als camps de concentració
El seu darrer llibre: Algo quedará de mí. Historia de diez heroínas de la Resistencia en el campo de Ravensbrück Galaxia Gutenberg, 2026.
Mercedes Monmany (Barcelona, 1957) és una de les grans coneixedores, en llengua espanyola, de la literatura europea contemporània. En els seus assajos ha anat traçant una cartografia del segle XX europeu i de les seves catàstrofes: Por las fronteras de Europa (2015), que Claudio Magris va definir com un «atles espiritual»; Ya sabes que volveré (2017), sobre Irène Némirovsky, Gertrud Kolmar i Etty Hillesum a Auschwitz; i Sin tiempo para el adiós (2021), dedicat als exiliats del nazisme i l’estalinisme. Algo quedará de mí continua aquesta línia amb la recuperació de les vides de deu dones que van passar per Ravensbrück, el principal camp nazi de dones, entre elles Germaine Tillion, Charlotte Delbo, Milena Jesenská i Violette Szabo.
Al llarg dels seus assajos ha anat construint una mena de cartografia literària d’Europa. Què aporta la literatura sobre la catàstrofe europea que la historiografia no aconsegueix il·luminar?
Des de molt jove, quan llegia amb fervor els grans genis europeus que van travessar la tragèdia del seu temps i alhora la del continent, m’obsessionaven «les fronteres d’Europa». O més directament: Europa. Com es va construir, donant forma a una unió permanentment discutida, després de segles de guerres, d’invasions, de desconfiança mútua, de veure’s durant generacions com a enemics; després de recomposicions de fronteres com a «botí» arran de sagnants conflictes i a desgrat de no pocs, que van portar-ho per sempre com una ferida incurable o, en el millor dels casos, amb resignació i a contracor per la força de la realpolitik del seu temps.
Sempre he dit que amb una mà llegeixo llibres de literatura –siguin novel·les, poesia o assajos–, però que a l’altra hi tinc un llibre d’història. Sempre m’ha semblat fonamental tenir clara aquesta «cartografia» de la qual parla, sigui quin sigui, l’autor que llegeixo: Kundera, Georges Perec, Italo Calvino o Bulgàkov, que vostè ha traduït tan bé. Tant si es tracta d’aquests autors «majors», per dir-ho així, com d’altres d’obra més escassa però de títols igualment contundents i inoblidables, la catàstrofe europea queda il·luminada amb una energia, commoció i força expressiva que el detallisme i el rigor d’un llibre d’història, per admirable i exacte que es presenti, no aconseguiran mai reflectir de la mateixa manera.


Registre Invitat
Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.




