Van ser memorables i encara ho són. Les Jornades Catalanes de la Dona (Barcelona, 1976) van esdevenir un fet cabdal de la transició a la democràcia a Catalunya i a Espanya. Durant quatre dies, quatre mil dones, reunides al Paranimf de la Universitat de Barcelona (gràcies, Fabià Estapé), van ser capaces de fer un pas de geganta i de posar les bases del moviment feminista que tot seguit es va desenvolupar amb entusiasme i diversitat.
Dones joves i grans, proletàries i burgeses, treballadores i universitàries, mestresses de casa, sindicalistes, membres d’associacions de veïns i de partits polítics, totes amb un mateix objectiu: lluitar per la llibertat i la igualtat. Algunes amb la consciència de ser hereves de les dones que ja en temps de la República havien iniciat el camí, d’altres, sorpreses de poder sentir i expressar en veu alta tot allò que, íntimament, ja feia temps que rumiaven i desitjaven. Totes van participar en unes discussions sense límits i sense embuts, a estones serioses i intenses, a estones més festives. El resultat van ser unes conclusions que exigien la derogació de les lleis franquistes i demandaven una legislació que defensés el dret de les dones en totes les circumstàncies.
Les conclusions finals es resumeixen en aquests termes:
- Dret a un lloc de treball sense exclusions.
- Socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius.
- Ensenyament obligatori, públic, laic, gratuït i sense desigualtats contra la dona.
- Abolició del Servei Social.
- Amnistia general.
- Abolició de totes les lleis discriminatòries contra la dona.
- Revisió de la cèl·lula familiar: llei del divorci, pàtria potestat no exclusiva de l’home, reconeixement de tots els drets a la mare soltera i igualtat de drets per a tots els fills («legítims» i «il·legítims»).
- Supressió dels delictes d’adulteri i amistançament.
- Dret a la lliure disposició del propi cos.
- Educació sexual, anticonceptius a càrrec de la Seguretat Social per a dones i homes.
- Legalització i inclusió a la Seguretat Social de l’avortament.
- Supressió de la Llei de perillositat i rehabilitació social, que perseguia conductes com ara l’homosexualitat o la prostitució.
- Reconeixement de tots els drets laborals, sindicals i Seguretat Social per a les treballadores de la llar.
