Els Estats Units han estat des de fa com a mínim dos segles el mirall on la resta del món, i especialment els països europeus, han buscat els perfils del seu futur social i polític. Abans d’esdevenir la primera superpotència i l’organitzadora de l’ordre internacional de la postguerra europea, la democràcia americana ja havia enlluernat a tothom, i encara més després de l’èxit de la publicació, el 1835, del llibre d’Alexis de Tocqueville resultat del seu viatge, pioner de la mirada política transatlàntica, potser el que més ha contribuït al coneixement i a l’atracció per la societat i el sistema polític estatunidencs.

Com si s’hagués capgirat el planeta, avui la societat americana es pregunta si els Estats Units han derivat vers un règim monàrquic propi de l’Antic Règim, sota el poder absolut d’un sobirà situat pel damunt de la llei, que defuig el control del parlament i de la justícia i desconeix els drets dels ciutadans, mentre que les democràcies europees esdevenen el baluard de les llibertats civils i de la democràcia, amb la separació i difusió de poders pròpia del federalisme que trobem a la Unió Europea. És a l’altra banda de l’Atlàntic on s’ha debilitat també la igualtat de condicions, fonament de la democràcia, que va fascinar a Tocqueville com a concepte i fonamenta la seva filosofia política i ara, en canvi, és en el Vell Continent on es troba més defensada.

PUBLICITAT

A Tocqueville el sorprendria avui la figura monàrquica del president, l’avaria de la separació de poders i la crisi de la democràcia.

Tocqueville es preguntava pel futur de la democràcia, tot just quan estava naixent, mentre que nosaltres repetim les mateixes preguntes quan està retrocedint a tot el món, i fins i tot ens assalta el dubte de si està entrant en una agonia, empesa pels autoritarismes. Un cop comprovat que la prosperitat no condueix automàticament a la democràcia, ara el món del diner se sent fascinat per una mena de convergència de sistemes entre la Xina i els Estats Units, en el qual la prosperitat pot fins i tot prescindir de la democràcia. Recordem que per al pensador francès és la llibertat la que afavoreix el comerç, concepte equivalent a la prosperitat, i no el comerç que afavoreix la llibertat, com creia Montesquieu i desmenteix el capitalisme autoritari d’avui.

Tocqueville va viatjar pels Estats Units entre el 9 de maig de 1831 i el 20 de febrer de 1832 i va publicar els dos volums del seu llibre per separat entre 1835 i 1840. Encara no havia passat mig segle des de la Revolució Francesa i les elits europees liberals, temoroses del retorn del Terror i dubtoses sobre la compatibilitat de la democràcia amb l’estabilitat, buscaven orientar-se en el que era pròpiament una transició des de l’Antic Règim en direcció a un destí incert. Per a Tocqueville, els Estats Units oferien l’horitzó on era possible la llibertat i a la vegada la democràcia derivada dels principis il·lustrats.

El viatger de 1832 es veuria sorprès avui pel poder immens acumulat pel president, una figura menor als seus ulls, molt condicionat pel Congrés i el Senat, aleshores amb un exèrcit irrellevant i amb limitada capacitat de distribució de prebendes, glòria i riquesa, tot el contrari del que ara es trobaria, quan Donald Trump ha aconseguit del tribunal Suprem fins i tot un estatut d’impunitat comparable amb la inviolabilitat dels monarques europeus. Encara el sorprendria més el paper internacional dels Estats Units, testimoni principal de les competències limitades del dèbil president de fa dos segles, amb un país aïllat, que rarament es preocupava per la marxa de la resta del món, tal com va resumir en dues frases lapidàries: «No els necessita ningú i no tenen necessitat de ningú. La seva independència no ha estat mai amenaçada».

Poques garanties contra la tirania

Segons Françoise Melonio, editora de la seva obra completa i autora d’una monumental biografia tot just publicada, aquell aristòcrata liberal i demòcrata va ser capaç d’acceptar el llegat revolucionari de la igualtat i de la llibertat, però també «va descobrir la figura obscura del futur de la democràcia». Preocupat per la viabilitat d’una república tan gran, en la seva enquesta sobre el terreny «interroga els seus interlocutors sobre la durada probable de l’experiència americana». A la seva obra hi trobem observacions perfectament lúcides que serveixen per als temps actuals, quan alguns pensen que comença a tocar fi l’experiència americana que tant li va interessar. «El que més em repugna d’Amèrica —diu— no és l’extrema llibertat que hi regna, sinó les poques garanties que s’hi troba contra la tirania». És la tirania democràtica que resulta quan no funciona la divisió de poders ni el sistema de controls i contrapesos entre les institucions, com és el cas actual amb Trump, legitimat per la majoria presidencial obtinguda el novembre de 2024.

Naturalment, la magna obra del pensador liberal serveix encara per entendre la història dels Estats Units i de la democràcia a ambdues bandes de l’Atlàntic, però la seva lectura actual situa el focus en el punt al qual ha arribat sota la presidència trumpista, probablement el més baix de la seva història i el més incert respecte al seu futur. «Trump i els que l’envolten detesten Europa –ha escrit el Nobel d’Economia Paul Krugman—i l’odien perquè encara honora els ideals que ells han abandonat als Estats Units». I que són, és evident, els que Tocqueville admirava.

Un any després de l’elecció presidencial i quan falta un altre any per a les eleccions de mig mandat, la democràcia americana ha demostrat que encara no està morta amb l’elecció d’un demòcrata socialista com Zohran Mamdani a Nova York i de dos governadors demòcrates a New Jersey i Virgínia. Bona part del futur se jugarà, doncs, al novembre de 2026, quan els demòcrates tindran l’oportunitat de controlar de nou el Congrés i posar en marxa altra cop el control parlamentari, ara encallat, sobre l’executiu.

Referències:

• Alexis de Tocqueville, La democracia en América, Alianza, 2017.
• Alexis de Tocqueville, El Antiguo Régimen y la Revolución, Alianza, 2018.
• Françoise Melonio, Alexis de Tocqueville, Gallimard, 2025.