Tot comença amb un títol, Històries de la bona vall. D’una banda, el desig d’explicar «històries», l’ànsia de ficció; de l’altra, un emplaçament, una «bona vall» que no és altra que Vallbona, un dels barris més ocults de la perifèria barcelonina. Des del principi, doncs, l’últim llargmetratge de José Luis Guerín se situa sota el signe de la dualitat. Tot hi és doble, tot té dos sentits. Vallbona es defineix en oposició a Barcelona: no tant el camp i la ciutat com la perifèria i el nucli urbà, el marge i el centre. I la mateixa pel·lícula enfronta dos gèneres, o dos estils, el documental i la ficció, que lluiten intrèpidament entre si durant tot el metratge. Caldrà preguntar-se, doncs, si Històries de la bona vall –que el mateix Guerín defineix com un work in progress, més que com una pel·lícula acabada o definitiva– no es mourà més aviat entre totes aquestes definicions: entre l’urbà i el rural, entre la ciutat i els seus voltants, entre la realitat i la fabulació.

De fet, el veritable origen del film es troba en una altra pel·lícula del mateix Guerín, el curtmetratge Primeres impressions. El 2023, el MACBA va fer públic, per mitjà d’una exposició col·lectiva, un projecte titulat Una ciutat desconeguda sota la boira: noves imatges de la Barcelona dels barris, comissariat per Jorge Ribalta.

En aquella mostra, en la qual participaven tretze artistes, Guerín va exposar dotze minuts d’imatges mudes, filmades a Vallbona, en blanc i negre i en súper-8, que mostraven una séquia i uns quants banyistes en el que semblava un moment d’oci i diversió, com si s’estigués dedicant a recrear certes situacions molt freqüentades en els orígens del cinema.

Es tractava de meres anotacions, d’un esbós, d’unes «primeres impressions» que prometien una continuïtat que, dos anys més tard, amb l’estrena d’Històries de la bona vall al Festival de Sant Sebastià de 2025, va quedar feliçment confirmada. En l’endemig, Guerín s’havia dedicat a transformar la seva primera idea en el llarg que ara ens ocupa i que comença, precisament, amb la inclusió d’aquell primer esbós en blanc i negre.