Després de triomfar per segon any consecutiu al Festival de Bayreuth dirigint Parsifal, la qual cosa li ha merescut l’encàrrec d’enfrontar el nou Anell del nibelung al temple wagnerià, el director Pablo Heras-Casado s’endinsa en l’obra d’un altre gran de la música germànica, la d’Anton Bruckner (1824-1896). Ha enregistrat la Quarta simfonia ‘Romàntica’ amb la formació Anima Aeterna Brugge i ara, en ocasió del bicentenari del naixement del compositor, ha presentat en concert a Linz amb la mateixa orquestra la Tercera en re menor aconseguint l’aplaudiment unànime del públic de la Brucknerhaus.
Aquest compositor, incomprès i criticat al seu moment pels cercles vienesos, no va tenir el reconeixement que es mereixia fins a mitjan segle XX. També s’ha de dir que el compositor tampoc ho posava massa fàcil amb les seves inseguretats que li feien modificar i canviar versions de les seves simfonies. Tanmateix, va ser la gran figura que va expandir el concepte de la forma simfònica.
PUBLICITAT
A Bruckner l’han interpretat les més grans orquestres europees amb directors que van fer història al segle XX i la fan al XXI, de Wilhelm Furtwängler i Hans Knappertsbusch a Simone Young o Markus Poschner, passant per Herbert von Karajan o Christian Thielemann. Tanmateix, com assenyala el crític musical Miguel Ángel González Barrio en un recorregut per les grans batutes que han desentrellat l’arquitectura musical de les simfonies de Bruckner, hi ha hagut quasi tantes maneres d’interpretar-les com diferents imatges del compositor i n’hi ha de tota mena i a vegades contradictòries.
Heras-Casado afegeix una altra manera de presentar Bruckner i en particular la Tercera simfonia de la qual a Linz va dirigir la primera versió, la que el compositor va acabar el 1873 i va presentar al seu admirat Richard Wagner a qui la volia dedicar «amb la més profunda reverència». De fet, en aquesta versió primigènia hi ha nombroses cites i al·lusions wagnerianes, la majoria de les quals van desaparèixer en les quatre versions posteriors que va ferm el compositor austríac.
Christiane Karg interpreta els ‘Wesendock lieder’ amb Anima Aeterna Brugge sota la direcció d’Heras-Casado, a Linz, el 26 de setembre.
La diferència que introdueix Heras-Casado amb la formació flamenca Anima Aeterna Brugge és que la interpreten amb instruments originals vienesos del temps en què Bruckner escrivia la seva Tercera simfonia. Algú podria fer escarafalls pensant que les cordes de tripa, per exemple, no s’avenen al so a vegades fragorós del compositor, però no, perquè la cosa té sentit. El té perquè era un moment en què l’orquestra estava canviant per poder abastar tota l’expressió romàntica i els instruments de fusta i metall evolucionaven d’un dia a l’altre amb més pistons i vàlvules –que Bruckner incorporaria a les seves simfonies posteriors– fins a produir el so brillant i potent al qual ara estem acostumats a l’hora d’escoltar els grans edificis simfònics brucknerians.
La interpretació que en va fer Heras-Casado permetia escoltar la textura interior de l’obra amb tot el treball melòdic i sobretot contrapuntístic que tant interessava al compositor. Les dinàmiques que el director va imposar remarcaven amb molta claredat els piano i pianissimo de la partitura al costat dels tutti orquestrals. Al final del concert, mentre els aplaudiments no defallien, el director va fer una d’aquelles coses que estaria bé veure més sovint. Va mostrar la partitura al públic. Certament, director i orquestra es van guanyar l’ovació, però el mèrit original corresponia a Bruckner.
El concert va tenir una primera part dedicada a «l’estimat mestre immortal», és a dir a Richard Wagner. En primer lloc, els Anima Aeterna van interpretar l’Obertura Faust (1843-44, revisada el 1855), una de les poques obres que el compositor alemany va escriure per a la sala de concert. Tot seguit, la mezzosoprano Christiane Karg va cantar els Wesendonck lieder, les cinc cançons que Wagner va compondre sobre poemes de la seva mecenes i amiga Mathilde Wesendonck durant el seu exili a Suïssa. Dues de les cançons, Im Treibhaus i Träume, van servir d’esbós per a escenes de Tristan und Isolde, òpera a l’estrena de la qual, a Múnic, va assistir Bruckner.
A finals d’octubre Heras-Casado i els Anima Aeterna Brugge portaran la Tercera simfonia de Bruckner al Palau de la Música. En aquella ocasió, la mezzosoprano Sarah Connolly interpretarà els Rückert lieder de Gustav Mahler.
