Cal fer atenció als aniversaris. Aquest estiu passat ha estat el centenari de la fundació a Xangai del Partit Comunista de la Xina. L’any 2027, serà el centenari de la fundació de l’Exèrcit Popular per part dels comunistes xinesos. I el 2049, el de la República Popular. En cadascuna d’aquestes circumstàncies històriques hi trobem Mao Zedong, l’ideòleg i fundador del país, l’inspirador i model de l’actual emperador roig, Xi Jinping.

Les celebracions són d’extrema importància per al partit més gran del món –90 milions d’afiliats–, probablement un dels més antics –un segle– i, en tot cas, el més poderós, ja que té a les seves mans el poder absolut i sense disputa d’un país com la Xina, amb 1.300 milions d’habitants, amb la segona economia mundial i amb la perspectiva d’esdevenir la primera dins de la dècada actual.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Els comunistes xinesos han arribat ara al seu centenari en un moment dolç, de màxima debilitat dels seus competidors per l’hegemonia mundial. En la perspectiva dels darrers vint anys es veu amb molta claredat el desgast dels Estats Units en les guerres inacabables de l’Iraq i de l’Afganistan i les dificultats de la Unió Europea, atrapada entre la crisi financera del 2008, l’ascens dels nacionalismes populistes i la fragmentació representada pel Brexit.

Ha estat, en tot cas, la caòtica presidència de Donald Trump la que ha brindat a la Xina més possibilitats d’agafar avantatge en la carrera pel lideratge mundial. En el mateix moment en què Washington fragilitzava les aliances occidentals i es desentenia de la governança mundial i especialment del gran repte del segle XXI, que és el canvi climàtic, la República Popular de la Xina imprimia un gir agressiu a la seva política exterior, en oberta ruptura amb la practicada per tots els líders xinesos des de Deng Xiaoping fins a Hu Jintao.

PUBLICITAT
Correos Market

Tres són els punts de fricció exterior en els quals Pequín ha ensenyat les seves urpes expansives. Primer de tot a l’excolònia britànica de Hong Kong, que havia de conservar el seu estatus especial fins al 2047, quan venç l’acord de devolució amb Londres, però ha vist eliminades les seves llibertats públiques, la divisió de poders i l’Estat de dret amb 26 anys d’avanç, deixant en paper mullat el principi d’«un país, dos sistemes», que va animar Deng Xiaoping. El segon és a l’illa de Taiwan, plenament independent però nominalment part de la Xina, convertida en l’objectiu annexionista de l’Estat autoritari xinés. El tercer és a l’àrea marítima del mar de la Xina, especialment als esculls veïns del Vietnam, les Filipines i Malàisia, on Pequín està construint ports i aeroports i utilitzant falses flotes pesqueres per apropiar-se dels mars jurisdiccionals aliens.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.