Pocs intel·lectuals tan fonamentals com Anne Applebaum. Partint del seu coneixement crític sobre l’experiència soviètica, al seu darrer llibre es retrata com una representant de les elits poloneses que es van sentir protagonistes de la democratització del seu país i guanyadores de la Fi de la Història. Ho explica descrivint la seva festa de Cap d’Any de 1999. Què se n’ha fet d’aquella esperança? Tot ha canviat. La reflexió sobre aquesta evolució, entrevistant intel·lectuals que s’han situat al costat fosc del radicalisme reaccionari, la tanca amb escepticisme i compromís. Una altra festa on allò que comparteixen ara és el respecte amb el pluralisme dels demòcrates. Sentit i sensibilitat.

Aquest és el llibre adequat a l’any adequat. Res es pot entendre del que està succeint a Ucraïna i la seva transcendència per a les relaciones entre Moscou i Europa, o més concretament la Unió Europea i la OTAN, sense entendre tot el transfons històric, cultural i econòmic de les relacions entre Alemanya i Rússia, inclòs l’espionatge i les formes de ciberguerra habituals per part dels serveis secrets russos. Alemanya i Rússia han estat enemics jurats tot al llarg del segle XX, però dos països íntimament vinculats des del segle XVIII, fins el punt de que no s’expliquen moltes característiques de l’un i de l’altre sense una persistent  interacció, absolutament central en la formació de la cultura i la consciencia europees i ara element clau en la resolució del contenciós ucraïnès.

La Casa del Govern edificada a Moscú davant del Kremlin els anys trenta del segle passat allotjava la flor i nata de la nomenklatura bolxevic. A partir de les microhistòries dels seus habitants, Yuri Slezkine construeix una monumental saga de la revolució russa en la que podem veure com la profecia mil·lenarista bolxevic es va transmutant en una gran decepció que, en el moment àlgid de les purgues estalinistes, porta a l’ofrena desesperada d’un sacrifici final. “La casa del socialisme, construïda pels proletaris de tots els països, resulta ser una piràmide, i la piràmide resulta ser una estatua gegantina del camarada Stalin”.

Aparegut originalment en anglès el 2017, aquest llibre sobre la pandèmia de grip de 1918 ens parla des d’un passat recent, però oblidat i, potser, ens ofereix una petita finestra al futur. Spinney descriu magistralment les errades, els canvis i l’atzar que envoltaren una plaga que encara avui planteja moltes incògnites, i que va canviar la fesomia de moltes societats, però les lliçons de la qual seguim sense haver après. Un llibre ambiciós -en el que es donen la mà matemàtica i política, sociologia i medicina- profund, trist i entretingut al mateix temps.

Las redes sociales han cambiado profundamente el mundo de la información y nuestras vidas, pero también la propaganda política. El libro de Andrew Marantz, redactor de la revista The New Yorker, tiene una doble virtud. Por un lado, se centra en dos realidades paralelas, poniendo de relieve sus interconexiones: la de los empresarios de Silicon Valley y su proyecto tecnoutopista y la de la ultraderecha estadounidense que ha sabido utilizar esta herramienta para difundir su discurso extremista. La ingenuidad y la ambición de los primeros se junta al cinismo y el radicalismo de los segundos. Por otro lado, Antisocial sumerge al lector en una crónica periodística de calidad donde el autor introduce el lector en las casas de supremacistas blancos, influencers de la alt-right y neofascistas conspiranoicos. El de Marantz es un viaje en los Estados Unidos de la última década, pero sus conclusiones se pueden exportar también a la Europa de estos años. En síntesis, una obra excelente y una realidad muy preocupante

PUBLICITAT

Més de 80 anys després que fos escrit, com un diari personal de la Guerra Civil, el llibre de Manuel Reventós (Barcelona, 1888 – 1942) és un doble testimoni. Primer, de l’erudició d’aquest homenot, en el sentit planià del terme, que “fou sense cap mena de dubte el català més brillant de la seva generació” (Eugeni Xammar). Segon, de la frustració que l’ensulsiada de la guerra va provocar entre els intel·lectuals de tarannà liberal que enyoraven, en paraules de Gaziel, una “tercera Espanya, no combatent, sinó pacificadora i reconstructora”. Casat amb Maria Carner, filla de Jaume Carner, és el pare de Joan Reventós.

Ara que les maletes resten confinades als armaris a l’espera que la pandèmia les torni a deixar volar lluny de casa i un any després de la mort de l’autor, està bé rellegir aquesta ‘bíblia’ dels llibres de viatges. La combinació entre les històries dels exploradors i l’experiència viscuda per Reverte l’any 1992 és d’imprescindible lectura pels embruixats per l’Àfrica. Com diu Javier Reverte a la plana 508 del llibre “El viaje puede seguir siendo aventura porque aventura es el recorrido de los sueños. Y el sueño es la naturaleza que conforma el corazón del hombre”.

Tercera part de la trilogia “Las tres leyes del movimiento”, alguna cosa així com l’autobiografia novel·lada d’Eduardo Mendoza, Transbordo en Moscú em sembla la culminació d’un projecte inusual en el context de la literatura espanyola i el millor llibre en aquesta llengua dels que he llegit el darrer any. Mendoza es torna a desdoblar en Rufo Batalla, el seu alter ego, asumeix que tota història personal no és més que una ficció i actua en conseqüència. El resultat és una novel·la en estat pur, que torna a la literatura moral de Voltaire o Diderot per convertir-la en una proposta radicalment contemporània.

Coincidint amb l’estrena de Get Back, el documental de Peter Jackson sobre l’enregistrament que van fer The Beatles el 1969 de l’àlbum Let it be que marcaria el final de la seva trajectòria com a grup, es publica la transcripció de tots els diàlegs que apareixen a la filmació i que val la pena assaborir amb calma. Però si les converses són interessants, també ho és i molt la llarga introducció que fa l’escriptor i director de cine britànic, Hanif Kureishi.

«Un dels grans avantatges del nostre temps consisteix en el fet que, com va dir René Char, la nostra herència no està garantida per cap testament. És a dir, tenim plena llibertat per a beure de les experiències i el pensament del passat.» Quatre entrevistes fetes entre 1964 i 1973 en les quals Arendt (1906-1975) parla de la seva experiència vital, el totalitarisme, la qüestió jueva, la revolució… Una lliurepensadora vigorosa i valenta, interpel·lada per quatre periodistes immensos que brillen i la fan brillar. En temps de jocs de calamars que acabaran amb la cultura, la intel·ligència d’Arendt és un far. Llegit quatre vegades.

El cosí Basílio pot semblar una altra novel·la decimonònica d’adulteri: l’arribada d’un cosí permet que la protagonista escapi de la insatisfacció, però tal com apareix, se’n va. Aleshores és quan Eça de Queirós fa un joc de màgia i transforma el relat en una obsessionant novel·la de xantatge gràcies a una criada. A partir d’aquest moment, El cosí Basílio es llegeix com un thriller psicològic que hauria meravellat Hitchcock. Hi ha el retrat de les classes ocioses de Lisboa del segle XIX, hi ha el dibuix impagable d’uns personatges secundaris, hi ha la simplicitat nítida d’un traç ferm a l’hora de concedir veracitat a les atmosferes de les reunions socials, hi ha l’espectacle constant d’una malenconia tan sols xiuxiuejada, però el que s’acaba imposant és el ritme impecable que assoleix el suspens psicològic quan el mal senyoreja dins la pau petitburgesa.

La proposta del periodista i escriptor Miquel Molina tracta d’establir un marc d’actuacions que moguin a Barcelona cap a l’acció. Es concreta en dos assajos: Alerta Barcelona i Projecte Barcelona. Al primer exposava les bases d’enfocament d’una crítica necessària per a emprendre el debat sobre el futur de Barcelona; al segon, Projecte Barcelona, Miquel Molina proposa activar una sèrie d’àrees potencials de creixement de la ciutat, entre elles, Montjuïc, la Ciutadella, el fet metropolità, el litoral, la cultura, el talent, les infraestructures… l’autor ens convida a actuar ara amb voluntat, no d’esmenar allò realitzat, sinó amb vocació de fer ciutat.

Rellegir ara Essence of Decision té una actualitat recuperada tot i els anys que fa de la seva publicació original si atenem als escenaris de crisi que ara s’estan configurant: la tensió a l’estret de Taiwan, la pressió russa sobre Ucraïna i l’enfrontament al Bàltic i Bielorússia. El llibre d’Allison s’estudiava els anys vuitanta a les universitats americanes com a guia per entendre el desenvolupament de la crisi dels míssils de Cuba del 1962 i per comparar-la amb la d’agost de 1914 que va conduir a l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

L’obra del professor Máiz aborda com fer compatibles les idees de nació i de democràcia en el marc dels estats plurinacionals com l’espanyol. A partir d’un exhaustiu repàs des de la teoria política dels conceptes de nació, nacionalisme i federalisme advoca per una visió no nacionalista de la nació i per una concepció plural i no jeràrquica del federalisme capaç de superar la dimensió institucional i d’incorporar elements emocionals i de cultura política. Es tracta del federalisme plurinacional entès com aquell que postula una sobirania compartida en un estat d’estats bastit sobre el reconeixement d’una nació plural feta de nacions, que es planteja com una possible sortida per al secular atzucac entorn la qüestió nacional d’Espanya. Un llibre teòric amb un enorme potencial aplicat.