Núm. 03 | Gener de 2019
Les llengües de Sepharad
| Editorial | Les Llengües de Catalunya
Les llengües de Sepharad
L’aprenentatge de més d’una llengua contribueix a donar una visió polièdrica del món i fa que els països plurilingües estiguin més ben preparats
política&prosa
| Dossier | Les Llengües de Catalunya
El fons de la immersió
Les dues llengües estan tan fermament arrelades a Catalunya, que no és possible viure-hi una temporada sense tenir la desimboltura suficient per manejar-se en la no materna
Francisco Rico
| Destacat | Dossier | Les Llengües de Catalunya
Relaxar la immersió per assegurar el trilingüisme
Cada escola ha de determinar el nivell de vehicularitat que necessita cada llengua per assolir l’objectiu del trilingüisme
Albert Branchadell
| Cultura | Música | Afinant
Leonard Bernstein i la fi de l’optimisme
Ens ha mancat una reflexió profunda sobre la seva obra en el centenari del seu naixement
Rosa Massagué
| Literatura | Sense soroll
Contra les idees rebudes
Una bona part del públic lector ignora la grandesa del seu patrimoni literari
Ponç Puigdevall
| Retrat
Lluís Pasqual i els morts tancats pel públic
Un escenari i Federico, la casa de l’home que respira teatre
Emma Riverola
| Dossier | Les Llengües de Catalunya
Per una pentecosta espanyola
Reflexions al voltant del conflicte lingüístic a Espanya
Juan Claudio de Ramón
| Entrevista
Josep Maria Vallès, la política com a deure cívic
‘El recurs a la democràcia directa és imparable’
Lluís Bassets i Jaume Bellmunt
| Dossier | Les Llengües de Catalunya
El castellà a Catalunya no ha estat una ‘llengua aliena’
El bilingüisme ha estat una constant en els anys de la llibertat recuperada; es llegeix premsa en castellà i català, i alguns diaris ofereixen edicions en les dues llengües
Sergio Vila-Sanjuán
| Dossier | Les Llengües de Catalunya
El català, llengua de cohesió
L’accés a la llengua catalana per part dels immigrants és un dret fonamental que disminueix l’exclusió
Najat El Hachmi
| Memorial | Persones
Maria Aurèlia Capmany, la gran dida
Una mirada sense por, en un món que la prohibia. Una càtedra a peu de carrer
Jordi Font
| Editorial
Les missions de la universitat
El professor permanent ha esdevingut una persona-orquestra que compagina tasques burocràtiques amb la investigació, la transferència i, en darrer lloc, la docència
política&prosa
| Editorial
La globalització de la por i del ressentiment
El repte no són els populismes sinó el buit que els crida i que omplen quan no hi ha capacitat per guanyar a les urnes i governar amb responsabilitat
política&prosa
| Política
L’esfera emocional
S’agreujarà la distància entre catalans que se senten ofesos i atacats, i espanyols satisfets amb la duresa dels tribunals i la presumpta fermesa de l’Estat
Joan Maria Thomàs
| Política
El Brexit i nosaltres
La connexió entre la sortida britànica d’Europa i la catalana d’Espanya és més profunda del que diuen les aparences
Lluís Bassets
| Paraula de... | Persones
Ernest Maragall, de l’ombra de Pasqual a Esquerra
El candidat a l’Alcaldia de Barcelona per ERC ha passat tota la seva vida política al costat de l’expresident i exalcalde olímpic i les seves relacions amb els republicans no sempre han estat plàcides
José A. Sorolla
| Arts | Cultura vista | Cultura
El nou estatus de l’espectador
Cal preguntar-se fins a on arribarà la subordinació del criteri dels artistes als desitjos de l’espectador
Fèlix Riera
| Cultura | Premsa | Destil·lats
La quarta llibertat
Entre el coratge per vèncer la por o la resignació a ser manipulats pels qui fan de la por el motor de la política
Jaume Bellmunt
| Assaig | Batecs | Cultura
La desmemòria de la revolució
Les peripècies de Régis Debray i la creació de Bandera Roja: de quan la violència no era tabú
Jordi GràciaPUBLICITAT
