política&prosa

No és molt difícil d’explicar un projecte que s’acull a un nom com aquest. Això va de política, sense embuts, i amb pretensions ben prosaiques, sense ímpetus utòpics ni enlairaments de caire històric o líric. Denúncia, per tant, de la manca de política i de la necessitat d’una aproximació més pragmàtica i directa a la realitat.

  • És l’hora de parlar del futur del Barça

    La victòria clara i legítima de Laporta no tapa les ombres sobre la governança del club

  • Catalunya a l’equador

    La societat reclama un projecte compartit per culminar el gran objectiu d’unir i servir

  • A la recta final

    La capacitat de fer derrapar el govern depèn, a hores d’ara, del que succeirà als despatxos i a la sala de vistes de l’Audiència Nacional. Aires de 1995

  • L’annexió de Taiwan, més a prop

    Entre Xi Jinping i Trump, una cimera amb més gestos geopolítics que conclusions

  • Catalunya, ostatge

    El nucli dirigent acovardit i acomplexat d’ERC, en lloc de resoldre els seus dubtes interns i d’estratègia, es dedica a plantejar apostes irrealitzables jugant-s’hi l’estabilitat de tot el país

  • Llibres publicats pels col·laboradors i entrevistats de política&prosa durant el 2025 i el 2026

    De Sant Jordi 25 a Sant Jordi 26

  • Contra Trump i contra la guerra

    No és una guerra de necessitat, sinó opcional, empresa sense declarar-la

  • Cul-de-sac

    La política catalana demostra un altre cop una enorme habilitat per entrar en carrerons sense sortida