L’Ajuntament de Barcelona i l’editorial La Fàbrica acaben de publicar el llibre Barcelona Fotògrafes / Fotógrafas, de la historiadora Isabel Segura. Una crònica gràfica des dels anys 30 fins al final del segle XX representada per 21 fotògrafes.

Barcelona és una ciutat molt fotogènica que ha estat retratada per grans professionals de la ciutat i d’arreu del món. Molts llibres ens donen testimoni d’esplèndides imatges realitzades per fotògrafs homes, i de tant en tant se’n colava alguna feta per una fotògrafa dona.

En aquest relat que construeix Isabel Segura en clau de gènere, queda reflectit com aquestes creadores s’acosten a les dones, a les criatures, als barris, al vestuari, als utensilis de la llar. En fer aquesta tria Isabel Segura ens apropa a una mirada diferent, ni millor ni pitjor, però diversa i contemplem la imatge gràfica de tres moments molt definits de la història: la II República i la Guerra Civil, la Dictadura i la Transició.

Gisèle Freund, en el seu llibre La fotografia com a document social, comenta que «cada moment històric presencia unes particulars maneres d’expressió artística, que corresponen al caràcter polític, a les maneres de pensar i als gustos de l’època».

De la primera època veiem les imatges de Margaret Michaelis qui, després d’un viatge el 1931, s’instal·la a Barcelona fugint de la persecució política a la qual havia estat sotmesa a Alemanya. Com explica Segura: «Altres fotògrafes van saber obrir-se pas en les professions més noves, en les menys consolidades i en les que encara estaven per fer, com per exemple la fotografia.» Veiem també imatges de Dora Maar, fotògrafa procedent de les avantguardes i el surrealisme parisenc, que arriba a Barcelona el 1933. La internacionalització de Barcelona fa que la ciutat participi dels corrents visuals més innovadors.

A l’apartat de la guerra, el 1936 la fotoperiodista Anna Maria Martínez Sagi és al front d’Aragó, Gerda Taro fotografia les milicianes a la platja de la Barceloneta. Kati Horna, el 1937, col·labora a la revista anarquista Umbral.

El compromís polític i el feminisme recuperen de l’exili moltes creadores que haurien pogut ser per a nosaltres una font d’inspiració.

Arribem a la ciutat de postguerra, la ciutat trista, grisa, la dona torna a tancar-se a casa, amb Carme Garcia a la qual Segura ja va fer visible a la magnífica exposició Des del terrat. En el llibre explica: «Sóc mestressa de casa i no puc dedicar a la fotografia tot el temps que voldria. Una vegada enfeinada al laboratori, em va tornar a la realitat el cant del gall; s’havia fet de dia».

En l’últim apartat, el de la Transició, veiem com a partir dels anys 70, sobretot a partir de la mort del general Franco i amb la creació de nous diaris i revistes, hi ha tota una nova generació de fotoperiodistes, en què participen molt activament les dones. El compromís polític i el feminisme retornen de l’exili moltes creadores que haurien pogut ser per a nosaltres una font d’inspiració i que ara les retrobem. En aquesta revifalla intel·lectual i política hi trobem noms com Guillermina Puig, Anna Boyé, Anna Turbau, Colita, Consuelo Bautista, etc.

Gràcies a investigacions com la d’Isabel Segura es rescaten una sèrie de noms amagats que ja formaran part del nostre imaginari col·lectiu.