La dècada dels 60 als Estats Units va ser un moment de ruptura, rebel·lia i reformulació de la identitat col·lectiva d’un país que encara no havia arribat als dos segles de la seva fundació. Políticament, estava immers en la guerra freda –són els anys de la crisi dels míssils a Cuba, de l’aixecament del mur de Berlín i el teló d’acer i dels moviments revolucionaris i comunistes al sud global.

Precisament, la implicació creixent dels EUA en el conflicte vietnamita va generar una onada de protesta sense precedents, sobretot entre els joves, amb marxes com la del Pentàgon de 1967 o manifestacions com la que es va portar a terme a Chicago durant la convenció demòcrata de 1968. Per primer cop en la seva història, la participació del país en una guerra va generar un ampli sentiment antibel·licista i va obrir la profunda bretxa social i generacional que Bob Dylan va saber descriure a l’emblemàtica The Times They Are a-Changin de 1964.

De fet, el pacifisme era una onada més de l’agitat mar de la societat nord-americana dels 60, amb una tempesta perfecta on confluïen les lluites socials que canviarien el país. Són els anys de la segona onada feminista amb reivindicacions com la igualtat laboral i el control sobre la pròpia sexualitat; és la dècada dels moviments pels drets de les persones homosexuals, dels pobles indígenes i dels treballadors agrícoles immigrats; també la dècada de l’eclosió del moviment pels drets cívics dels afroamericans, una lluita liderada des dels 50 per personalitats com Martin Luther King Jr. o Rosa Parks, amb boicots i accions no violentes de desobediència civil. Als 60, Malcolm X reclamaria l’orgull negre i l’autodefensa, i el Partit de les Panteres Negres duria a terme accions de defensa armada.

Les fotografies d’aquest àlbum pertanyen a aquella societat en lluita que qüestionava els valors de l’autoritat, rebutjava el consumisme i promovia l’esperit pacifista. Com deia Dylan en el seu himne, The order is rapidly fadin’/ And the first one now will later be last (L’ordre s’esvaeix ràpidament/i qui és el primer serà l’últim)… perquè els temps estaven canviant.