Picasso i la fi de l’home
L’abril de 1973 jo era un nano de poc més de deu anys. Els meus pares havien anat a veure uns amics [...]
Contra el bloquisme
Malgrat que van tenir ben distreta l’actualitat d’aquest país i van aconseguir cobrir amb un núvol d’invisibilitat mediàtica la desolació postelectoral catalana, [...]
Per molt que canviem la roda, no acabem de rodar
Una de les coses que se solen dir de la Universitat espanyola (i per extensió, no ens confonguem, de la catalana) és [...]
Filòsofs, pandèmia i tacte
A Minima moralia, el seu llibre d’anotacions i pensaments sobre «la vida feta malbé», Adorno va dedicar unes pàgines a la qüestió [...]
Catatònia i Espantània
L’anomenat procés és incomprensible si se l’encapsula en un presentisme constant, com flaixos d’actualitat succeint-se en una sèrie interminable d’instants hipnòtics anomenats [...]
Com hem de parlar d’Espanya des de Catalunya
Tinc un bon amic que, cansat i decebut de la política, després de les emocions massa intenses de l’estiu i la tardor [...]