La naviliera Tintoré, fundada per Pablo M. Tintoré Pastor el 1852, Línea de Vapores Tintoré a partir de 1906, va tenir una gran rellevància per a la Barcelona marítima en la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX, fins que, juntament amb altres tres companyies, va constituir Trasmediterránea el 1916.

Tots els vaixells de Tintoré eren matriculats a Barcelona, com també seria el cas dels de la Compañía Trasatlántica, del Marquès de Comillas.

Barcelona era en aquells moments el principal punt de connexió d’Espanya amb el món a través del seu port. Si bé companyies com la Trasatlántica o, fins i tot, Pinillos havien optat per enfocar el seu creixement a les línies d’Amèrica, Tintoré va optar des del començament per enllaços de gran interès comercial com el Barcelona-Liverpool i l’Alacant-Almeria-Orà.

Tot i no especialitzar-se en els grans recorreguts transatlàntics convé remarcar que el Francolí va fer un viatge a Manila el 1877, una ruta pràcticament dominada per Trasatlántica.

Les comunicacions terrestres a la Península eren en aquests anys tan penoses que es van poder establir i consolidar línies de cabotatge exitoses, fins i tot en connexions curtes com la Barcelona-Castelló, per posar un exemple.

En tots els casos, la Tintoré va optar per combinar els serveis de càrrega i passatge. És destacable que la companyia va fer algunes incursions totalment innovadores en el terreny dels creuers turístics.

Es deia que els vaixells de Tintoré eren bellíssims en un moment de transició de la vela al vapor. Els primers quatre vaixells de la companyia eren goletes amb aparell de tres pals, tot i que disposaven de propulsió per màquina de vapor i casc de ferro. La companyia es va acreditar des de l’inici per la seva vocació d’incorporar tecnologies modernes i una garantia de construcció naval de qualitat. De fet, totes les primeres unitats foren encarregades a drassanes britàniques.