Fa trenta anys ens vam aprendre de memòria un bon grapat de noms. Van ser els déus de l’Olimp del 1992. Michael Jordan, Carl Lewis, Linford Christie, Gail Devers, ‘Magic’ Johnson, Natalia Vía- Dufresne, Arantxa Sánchez Vicario, Fermín Cacho, Javier Sotomayor, Heike Drechsler… Però l’Olimp és efímer i aviat van tornar a ser terrenals. A les seves vides s’han trobat de tot, com tothom. Èxits i fracassos professionals, malalties, picabaralles familiars, divorcis i fins i tot presó. En definitiva, se n’han sortit com han pogut. Però ningú els traurà mai que un dia van ser herois. Els herois de les considerades les millors olimpíades de la història, Barcelona 92.

Michael Jordan, medalla d’or de bàsquet. Considerat per molts com el millor jugador de bàsquet de tots els temps va formar part del Dream Team, la selecció dels Estats Units que va arrasar a Barcelona. Actualment, és el propietari de l’equip de l’NBA Charlotte Hornets. En la imatge, del 2012, juga a golf mentre fuma un havà. Fotografia de Jeff Siner. Getty Images.
Pep Guardiola, medalla d’or amb la selecció espanyola de futbol. Després dels èxits esportius amb el FC Barcelona és considerat un dels entrenadors més prestigiosos del món. Ni amb el Bayern de Munic, ni els últims anys amb el Manchester City ha tornat a guanyar la preuada Lliga de Campions. Aquest any, la derrota va ser especialment dolorosa en perdre amb el Reial Madrid al Santiago Bernabeu (a la imatge). Fotografia de Juanjo Martín. Efe.
Conchita Martínez, medalla de plata en tenis, competició de dobles. Va repetir medalles als jocs d’Atlanta 1996 i a Atenes 2004. Tota la vida ha continuat vinculada al tenis. Ha estat seleccionadora de l’equip espanyol tant femení com masculí. Ara entrena a Garbiñe Muguruza (en aquesta imatge de Madrid, el 2021). Fotografia d’Óscar J. Barrosso. AFP.
Iñaki Urdangarín, jugador de la selecció espanyola d’handbol. No van aconseguir cap medalla, però de seguida es va convertir en un dels esportistes més famosos d’Espanya en casar-se amb la infanta Cristina de Borbó. Va complir condemna pel cas Noos. Actualment, està en llibertat condicional i en tràmits de divorci. A la imatge, surt de l’Audiència de Palma on va anar a recollir l’auto de presó el juny de 2018. Fotografia de Ballesteros. Efe.
Earvin «Magic» Johnson. Medalla d’or en bàsquet amb el Dream Team. Va formar part d’aquest irrepetible equip de somni i poc temps després es va retirar en donar positiu en el test de VIH. Des d’aleshores té una gran activitat extraesportiva. Va crear una fundació per «ajudar a educar a tothom sobre què és el VIH». A la imatge, en la presentació d’un documental sobre la Sida, el 2012 a Los Àngeles. Fotografia d’Allen Berezovsky. Getty Images.
Gail Devers, medalla d’or dels 100 metres. Contra tot pronòstic, va guanyar a la que era la favorita, la jamaicana Juliet Cuthbert. Volia aconseguir la proesa de guanyar també en els 100 metres tanques, però una ensopegada i caiguda la va deixar fora de la cursa. Actualment, té una fundació per ajudar nens desfavorits. En la imatge, cuina en un acte promocional de la marató de Bombai, Índia, el 2009. Fotografia de Satish Bate. Getty Images.
Natalia Vía-Dufresne, medalla de plata en la categoria Europe de vela. La regatista catalana que va repetir metall en els jocs d’Atenes del 2004, no ha deixat mai de navegar. En la imatge, en un entrenament, a Lanzarote, per a la Volvo Ocean Race del 2014. Fotografia de Martín de Ciprán. Efe.
Arantxa Sánchez Vicario, medalla de bronze en tenis individual i de plata en dobles. La barcelonina, una de les estrelles del tenis mundial, va arribar a ser la número 1 del rànquing. Actualment viu a Miami. És professora de tenis i comentarista esportiva. A la imatge, en la presentació d’un polèmic llibre de memòries, el 2021, on denunciava la gestió que van fer els seus pares dels guanys obtinguts en la seva carrera esportiva. Fotografia d’Alberto Estévez. Efe.
Fermín Cacho, medalla d’or en la cursa de 1.500 metres. A l’atleta sorià se’l recorda per les seves contínues mirades enrere, per a controlar els rivals, en l’última recta abans d’aconseguir la victòria a l’Estadi Olímpic. A la imatge, corre una cursa a Madrid, el 2021, amb un altre atleta, Martín Fiz. Fotografia de David Fernández. Efe.
Javier Sotomayor. Medalla d’or de salt d’alçada. Un any després dels jocs de Barcelona, a Salamanca, l’atleta cubà va superar el llistó a 2,45 metres, un rècord del món que encara no ha superat ningú. Encara viu a Cuba, és entrenador i membre de la Federació cubana d’atletisme. A la imatge, explica la seva tècnica de salt durant una entrevista a l’Havana el 2018. Fotografia d’Adalbert Roque. AFP. Getty Images.
Linford Christie, medalla d’or en la competició de 100 metres lliures. L’atleta britànic va guanyar amb trenta-dos anys, trencant tots els pronòstics. Es va retirar el 1999 enmig d’acusacions de dopatge després de donar positiu en nandrolona. Continua dedicant-se a l’esport entrenant esportistes d’elit que també han aconseguit medalles olímpiques. A la imatge, en una cursa benèfica de natació al Hyde Park de Londres el 2021. Fotografia de Karwai Tang. Wire Image. Efe.
Carl Lewis, doble medalla d’or en salt de llargada i en relleus 4x100. El Fill del vent que venia de guanyar quatre medalles d’or a Los Àngeles 1984 i tres a Seül 1988, va ser plusmarquista mundial i gran dominador de les proves de velocitat durant deu anys. Després de dedicar-se a la indústria del cinema i a la política, ara és entrenador d’atletisme a la universitat de Houston. A la imatge, donant la sortida a la marató de París del 2018. Fotografia de TIBOUL. MAXPPP. Efe.
Heike Drechsler, medalla d’or en salt de llargada. El 1989 va decidir deixar l’esport per a ser mare. En tornar, va guanyar l’or a Barcelona i va ser la dominadora del salt de llargada durant molts anys. L’ombra del dopatge la va perseguir, sobretot els primers anys quan participava per la RDA. A la imatge, lliura el premi a la millor esportista de l’any a Baden-Baden, el 2019. Fotografia de Patrick Seeger: DPA. Getty Images.