A principis de maig va morir a Washington Ruth A. Davis, que va ser cònsol general dels EUA a Barcelona els anys anteriors als Jocs Olímpics de 1992, i potser la diplomàtica nord-americana que ha deixat més empremta a la ciutat. Després de tant de temps, continuem recordant-la pel seu carisma, la seva humanitat desbordant i els seus dots com a professional de la diplomàcia.
En el món complex de les relacions internacionals, el paper que fan els diplomàtics de carrera no sempre és valorat en la seva justa mesura. La tasca de fomentar vincles amb els líders polítics i la societat civil, col·laborar amb les institucions i desenvolupar projectes conjunts és la base de l’entesa entre cultures i nacions. Governés qui governés a cada país, Ruth A. Davis va complir de manera notable i va encarnar els valors de la diplomàcia com ningú.
En quaranta anys de carrera, Ruth Davis va treballar en nombroses destinacions internacionals, va ocupar càrrecs de gran responsabilitat a Washington i es va fer mereixedora dels màxims reconeixements del Departament d’Estat. Va ser una pionera reconeguda com a tal pels seus iguals: la primera dona afroamericana que va ser ambaixadora de carrera i va dirigir l’Institut de Servei Exterior del Departament d’Estat, centre de formació pel qual passen tots els diplomàtics i altres funcionaris del govern.
PUBLICITAT
El 1987 va arribar a la Barcelona preolímpica com a cònsol general, primera destinació de rellevància política i primera dona, i a més afroamericana, que ocupava aquest càrrec a la ciutat.
Des de Washington també va arribar a dirigir l’Oficina per a Assumptes Africans i va ser secretària adjunta per a Assumptes Consulars. Però tan important per a ella i per als seus col·legues va ser la seva vocació com a mentora personal de molts joves diplomàtics per a qui el seu llegat és enorme, com es va destacar en l’homenatge pòstum que se’n va organitzar a Washington. Un cop jubilada, i malgrat la seva malaltia, va continuar col·laborant amb l’energia que la caracteritzava en la formació de diplomàtics, promovent la diversitat en el funcionariat i en mentoria i iniciatives de promoció de la dona en el món de l’emprenedoria.
Tot i haver nascut en el sud profund dels EUA, marcat per la segregació racial, Ruth Davis es va llicenciar en Sociologia a l’Spelman College d’Atlanta i va obtenir un màster de Treball Social a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Va decidir dedicar-se a la diplomàcia després d’una estada com a estudiant becada a França i de compartir estudis amb joves originaris de països de l’Àfrica postcolonial, cosa que va despertar en ella l’interès per contribuir al desenvolupament dels seus països.
Es va incorporar al cos diplomàtic dels EUA el 1969. Les primeres destinacions van ser Kinshasa, Nairobi, Tòquio i Nàpols, on va treballar en assumptes consulars, gestionant visats i passaports. El 1987 va arribar a la Barcelona preolímpica com a cònsol general, primera destinació de rellevància política i primera dona –i a més afroamericana– que va ocupar aquest càrrec a la ciutat.
Dos atemptats
El 1987, pocs mesos després d’arribar, el Consolat, situat en aquells moments a la Via Laietana, va sofrir un atemptat l’autoria del qual no va quedar mai gaire clara, encara que es va relacionar amb un anomenat Exèrcit d’Alliberament Libi, que suposadament va actuar com a resposta al bombardeig de Líbia per part de l’aviació dels EUA el 1986. Va deixar vuit ferits i setmanes de treball per recuperar la normalitat. Ruth Davis va liderar el procés, i les funcions del consolat es van mantenir en tot moment. De fet, només uns mesos més tard, el dia 21 de desembre, explotava una altra bomba en un atemptat contra la delegació de Barcelona de la United Service Organizations (USO), al costat del restaurant Iruña, a la plaça de Medinaceli.
L’USO és una entitat de suport als membres de les Forces Armades dels Estats Units. L’impacte de l’atemptat, que va deixar un mariner mort, va ser considerable. De fet, va ser la font d’inspiració d’una pel·lícula sobre la investigació de la US Navy i potser va ser el punt d’inflexió que va conduir a la suspensió pràcticament definitiva de les visites de la VI Flota a Barcelona, que havien estat constants des dels últims anys de la dècada dels 50.
Poc després, sota el seu mandat es van iniciar els tràmits i la compra posterior per part del Govern dels EUA de la seu actual del Consolat al barri de Sarrià. Calia trobar una seu més àmplia i segura, i les hàbils gestions de Ruth Davis van fer efecte.
Ruth A. Davis (1943-2025), en una fotografia sense data. US Consulate General Barcelona.
Va donar un gran suport a la participació nord-americana als Jocs Olímpics de 1992 i va fomentar vincles entre Barcelona i els futurs organitzadors dels Jocs d’Atlanta de 1996, candidatura per a la qual va treballar amb tenacitat. Es va implicar en projectes culturals i de promoció del comerç desenvolupats per l’equip del Consolat, i va participar activament en iniciatives diverses de la societat civil, entre les quals les que fomentaven l’emprenedoria, l’empoderament i el lideratge de la dona en l’àmbit empresarial. El seu lideratge, la negociació per a la nova seu i els preparatius olímpics li van permetre estendre el seu mandat fins al 1991, un any més del que és habitual per a destinacions com Barcelona. La seva carrera diplomàtica s’havia enlairat amb tots els honors. La destinació següent va ser Benín, ja com a ambaixadora.
Passió per l’òpera
Quan les seves obligacions li ho permetien, Ruth Davis vivia intensament la vida cultural i social de Barcelona. La seva passió per l’òpera la va portar incomptables vegades al Gran Teatre del Liceu i va crear un cercle d’amistats que va mantenir durant tota la vida. Molts recorden la sintonia i la complicitat que tenia amb l’alcalde Pasqual Maragall en plena febre preolímpica.
Antics col·legues del Consolat en recorden el lideratge, el caràcter afable i el sentit de l’humor. Quan va aterrar a Barcelona era molt conscient de la responsabilitat del càrrec i de la seva inexperiència en certs àmbits. Sempre tenia la pregunta oportuna i el quadern preparat per prendre notes. I la vida cultural intensa i les activitats socials no eren obstacle per presentar-se cada dia al Consolat a primera hora del matí per continuar les seves altres obligacions.
Un Chrysler pintat de rosa
Destacava el seu sentit de l’humor, útil en situacions com la que es va crear quan en una ocasió van enviar, des de l’Ambaixada de Madrid, un nou cotxe oficial. La sorpresa va ser rebre un Chrysler pintat de color rosa que cridava molt l’atenció aparcat en l’espai reservat per al cos consular a l’avinguda de la Catedral. Amb sentit de l’humor, després d’algunes bromes i rialles, al cap d’uns dies ja l’havien pintat d’un color més d’acord amb la seva funció. En una altra ocasió, i amb motiu de la seva marxa definitiva de Barcelona el 1991, li van fer una entrevista de premsa i a la foto que va publicar el diari, Ruth Davis apareixia pujant les escaletes de l’avió del parc d’atraccions del Tibidabo.
En una entrevista que li van fer arran del premi a tota la seva carrera que li van atorgar el 2016, Ruth Davis va confessar que la seva tasca a Barcelona es mereixia «un esment especial». Però també es va referir al repte que havia significat per a ella ser la primera dona –i afroamericana– a ser nomenada cònsol general, condició que la va portar a ser qüestionada al principi de la seva estada.
Això va durar poc. La perseverança, la bona manera de fer i la càlida personalitat li van obrir totes les portes. Ruth Davis no va trigar a guanyar-se les autoritats i els líders de la societat civil de Barcelona i de tot el districte consular. I, per descomptat, de tot l’equip del Consolat, amb el qual va treballar braç a braç. Poc abans de marxar, quatre anys després d’haver arribat, la societat catalana la va acomiadar en un acte al qual van assistir tres-cents convidats, organitzat per la Fundació Grup Set que la va homenatjar aquell any nomenant-la «Conciutadana que ens honora». A l’homenatge s’hi va sumar un missatge gravat d’agraïment pel seu treball de qui era aleshores president dels EUA, Ronald Reagan.
PUBLICITAT
Va tornar a Barcelona en moltes ocasions per retrobar-se amb les seves múltiples amistats, assistir a l’òpera i, sobretot, com a presidenta i cofundadora, al costat de la seva gran amiga Adela Subirana, de l’IWEC (International Women’s Entrepreneurial Challenge), una xarxa global de dones emprenedores creada el 2000 amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Cambra de Comerç de Manhattan i altres socis, i establerta en l’actualitat a quaranta-vuit països.
Construir una societat millor
Com ha escrit recentment Adela Subirana, Ruth Davis va estar vinculada a l’IWEC durant divuit anys i va participar activament fins fa molt poc en els congressos anuals aportant experiència i un discurs motivador a les emprenedores. A més de seguir vinculada a l’IWEC, una vegada jubilada va continuar col·laborant amb altres organitzacions dels EUA bolcades en la formació i en l’ajuda humanitària.
Ruth Davis no va oblidar mai el que la va motivar a entrar en el cos diplomàtic del seu país –arribar a les persones per construir una societat millor– i va acabar sent un exemple a seguir per la professionalitat, l’esforç, la humanitat i l’empatia cap a la gent. Els qui la vam conèixer difícilment la podrem oblidar.
