A l’antiga seu de la Cooperativa La Lleialtat, al barri de Gràcia de Barcelona, s’hi va fundar fa mig segle el Teatre Lliure. La seva creació va néixer de l’anhel de llibertat, de reconstrucció cultural i d’innovació d’un grup d’artistes, intèrprets i tècnics teatrals, liderat per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella, en un moment històric com va ser la Transició espanyola.
Les aspiracions d’aquell equip fundacional van quedar recollides tant en el nom mateix de Teatre Lliure, estrenat el 2 de desembre de 1976, com en la manera de concebre l’espai escènic, la relació amb el públic i la mateixa expressió artística.
La inspiració és el model italià del Piccolo Teatro de Milà i també el model francès: fer un teatre d’art per a tothom amb una companyia estable i professional, en un espai polivalent que trenqui les distàncies amb l’espectador, i en català. El Lliure donarà veu als autors contemporanis del país i difondrà les grans peces del repertori teatral europeu, convertint-se en una de les institucions escèniques més destacades de Barcelona i un referent central del sistema teatral català.
Actualment, l’activitat del Lliure, constituït com a fundació privada amb participació de diferents administracions públiques com l’Ajuntament de Barcelona o el Ministeri de Cultura, es desplega en dues seus complementàries: la del Lliure de Gràcia i la de Montjuïc, on està ubicada la Sala Fabià Puigserver, que acull produccions de gran format i projectes d’alt impacte escènic, i l’Espai Lliure, que ofereix un entorn més flexible i propici a propostes de recerca i proximitat.
Dediquem l’Àlbum a una institució cabdal des de la seva creació tant en la difusió de les arts escèniques en català – el Lliure ha acollit també música, dansa i projectes artístics multidisciplinaris– com en la creació pròpia de muntatges que s’ha exportat internacionalment.
