A Alberto Núñez Feijóo (Os Peares, Ourense, 1961), president del PP des d’abril de 2022 i de la Xunta de Galícia durant quatre legislatures per majoria absoluta, sempre se l’ha considerat, sobretot fora de Galícia, un polític moderat, de la dreta raonable. Molts gallecs que el coneixen, però, adverteixen que té dues cares i que la seva moderació no és real. Un d’ells és l’escriptor Manuel Rivas, que, en un article escrit a la revista en gallec Luzes i reproduït per CTXT (6-2-2023), assegurava: «L’han presentat com a serraller per obrir portes. Ja veuran com és de bo per tancar-les».
Amb 14 anys, Feijóo va ingressar en un internat de Lleó per estudiar el batxillerat. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Santiago i el 1991 es va afiliar al PP. Va començar la seva carrera política com a secretari general tècnic de la Conselleria d’Agricultura. Tres mesos després, el seu mentor, José Manuel Romay Beccaría, el va nomenar secretari general de Sanitat. El 1996, Romay, ministre de Sanitat de José María Aznar, se’l va emportar a Madrid com a secretari general d’Assistència Sanitaria i president de l’Insalud, i entre 2000 i 2003 va dirigir Correus.
PUBLICITAT
«‘Apartheid’ a Catalunya»
Aquell any va tornar a Galícia per ser conseller de Política Territorial de la Xunta i vicepresident de Manuel Fraga el 2004. Diputat al Parlament gallec durant 17 anys (2005-2022), quan Fraga es va retirar el 2005, en quedar fora del Govern pel pacte entre el PSOE y el partit nacionalista BNG, Feijóo el va succeir en la presidència del PP gallec. El 2009 va guanyar les eleccions per majoria absoluta, que repetiria el 2012, el 2016 i el 2020, igualant les quatre majories absolutes de Fraga. Només va acceptar presidir el PP l’abril de 2022 després de la defenestració de Pablo Casado. Per poder debatre amb Sánchez, va ser designat senador autonòmic el maig de 2022.
L’arribada a Madrid de Feijóo va destapar els seus lapsus, com afirmar que la novel·la de George Orwell ‘1984’ va ser escrita aquell any.
La proclamada moderació de Feijóo va ser posada a prova durant l’etapa de l’oposició al bipartit PSOE-BNG. Des de la implantació de l’autonomia, Galícia comptava amb una llei de normalització lingüística aprovada per consens que establia un equilibri del 50 % entre el gallec i el castellà. El 2008, però, Feijóo havia començat una batalla alineat amb la minoria oposada a l’ensenyament del gallec, i quan va arribar al poder va aprovar un decret que reduïa la presència del gallec a les aules. Defensa el que anomena «bilingüisme cordial» i afirma que «a Catalunya no es compleixen les lleis lingüístiques […] A les escoles catalanes el castellà i el català no tenen el tractament que legalment és exigible, que és que almenys el 25 % de les classes es donin en castellà», va manifestar a La Vanguardia (20-11-2022).
Les dues cares de Feijóo es veuen en el conflicte territorial i lingüístic. En la seva primera visita a Barcelona com a president del PP, el 6 de maig de 2022, va qualificar Catalunya de «nacionalitat». Uns dies després va corregir el seu número tres, Elías Bendodo, que va parlar en una entrevista a El Mundo (16-5-2022) de «l’Espanya plurinacional» i el 3 de juny, en una entrevista a Onda Cero, va descriure la situació a Catalunya com d’apartheid lingüístic. «I una altra vegada, el Govern [de Pedro Sánchez] ha pactat no complir la sentència [sobre el 25 %] amb els independentistes. Perquè el que havia d’haver fet amb la llei del Parlament era suspendre-la», va afegir a La Vanguardia (20-11-2022).
Feijóo creu que «el sistema polític espanyol és […] un sistema federal» que s’hauria de perfeccionar «reforçant els mecanismes de participació de les comunitats autònomes en la conformació de la voluntat estatal», sense «solucions asimètriques», va explicar a El País (5–12–2018), un any i dos mesos després (5-10-2017) que hagués defensat en el Parlament gallec «totes les mesures que siguin necessàries per garantir que això [la declaració unilateral d’independència de Catalunya] no passi» i va afegir que l’«atac a la Constitució» a Catalunya és «un atac directe a la democràcia gallega».
Contrari a la «desinflamació» de Sánchez, Feijóo opina que el clima és millor ara a Catalunya que fa cinc anys «perquè es va complir la llei, perquè l’Estat, els poders de l’Estat, el Poder Judicial i la mateixa societat catalana van advertir que estem en un Estat democràtic» i assegura que «l’independentisme baixa quan els catalans s’assabenten que el paradís no existeix» (La Vanguardia, 20-11-2022). «Els independentistes no han amagat mai els seus objectius […], un referèndum d’autodeterminació i, per tant, la independència. No han enganyat ningú. Per això un president del partit socialista no ha governat mai amb independentistes a les Corts. I, des d’aquest punt de vista, el partit socialista ha debilitat més l’Estat que no ho han fet els independentistes», va explicar a El Periódico (23-12-2022).
Relació amb un ‘narco’
A la cara A de Feijóo s’hi poden posar l’estabilitat i el sanejament dels comptes de l’autonomia gallega, però a la cara B hi figuren les retallades de serveis socials, sanitat i educació, el control dels mitjans de comunicació i alguns episodis foscos com la concessió a l’empresa Eulen, dirigida a Galícia per la seva germana Micaela, de nombrosos contractes de la Xunta, el triple de la mitjana dels contractes que realitzava amb el Govern PSOE-BNG. Però l’episodi que va poder acabar amb la seva carrera política va ser la revelació pel diari El País el 2013 de la seva relació amb Marcial Dorado, contrabandista de tabac i condemnat més tard per narcotràfic. Hi ha una imatge de l’estiu de 1995, que el perseguirà tota la vida, de Feijóo amb Dorado en un vaixell.
Malgrat dir que no venia a insultar, els atacs a Sánchez han estat molt durs: presideix «el pitjor Govern de la democràcia» i és «una caricatura de president».
Pare als 55 anys, té un fill de sis fruit de la seva relació amb Eva Cárdenas, que va ser executiva d’Inditex i amb qui disposa d’un ampli patrimoni immobiliari d’onze propietats (sis d’ella i cinc d’ell). L’arribada a Madrid de Feijóo va destapar els seus freqüents lapsus, com confondre la prima de risc amb els tipus d’interès (7-6-2022), acusar el Govern central de «fer-se d’or» amb els impostos de la llum i la benzina quan el 50 % d’aquest últim va a parar a les comunitats autònomes (14–3–2022), o afirmar que la novel·la de George Orwell 1984 va ser escrita aquest any quan va ser publicada el 1949 (27–10–2022). El 16 de maig de 2014 va dir que el seu llibre favorit de Rosalía de Castro era Poemas galegos quan el títol és Cantares galegos, i el 2010 va afirmar que desconeixia si Picasso era català, però que «creia que sí».
En anunciar la seva candidatura a presidir el PP, Feijóo va exhibir la seva cara més amable, moderada i tolerant. Va dir que volia fer una política «madura, seriosa i amb sentit d’Estat» i va oferir-se per arribar a acords. «Hem de treure la política espanyola de l’enfrontament i de la hipèrbole permanent», va proposar en el congrés de Sevilla, on va ser designat (1/2–4–2022). «Jo no vinc a insultar el president del Govern, vinc a guanyar-lo», va afegir. En set mesos, el 27 d’octubre, però, tot se’n va anar en orris. L’acord per renovar el Poder Judicial, que estava ultimat, va fracassar de nou, aquesta vegada amb l’excusa de la derogació del delicte de sedició. «Prefereixo els indults a la modificació del Codi Penal. No estic d’acord amb els indults, però tu pots indultar una persona i no desapareix el delicte que ha comès», va declarar a El Periódico (23-12-2022).
Molt dur amb Sánchez
Malgrat haver dit que no venia a insultar, els atacs a Sánchez han estat sempre molt durs: presideix «el pitjor Govern de la democràcia» i és «una caricatura de president» (11-5-2022); «amb l’actual PSOE del senyor Sánchez no hauria estat possible la Transició ni la Constitució del 78 ni els pactes de la Moncloa […] Sánchez ha derrotat dues vegades el PSOE i avui és el partit sanchista» (La Vanguardia, 20- 11-2022); «després de Sánchez el Partit Socialista s’haurà de resetejar; s’acabarà el sanchisme i tornarà el PSOE amb el qual sempre hem pactat i acordat» (La Razón, 16-01-2023).
A propòsit, Feijóo va declarar a XL Semanal (30-12-2022) que Felipe González, a qui va votar el 1982, és un dels seus «tres presidents de referència», juntament amb Aznar i Mariano Rajoy. Quan la revista Esquire li va demanar que digués una virtut de Sánchez, va contestar irònicament: «Jo seria incapaç d’anar contra tots els meus companys per aconseguir els meus propis objectius» (21-10-2022). És molt probable que Pablo Casado no estigui d’acord amb aquesta afirmació.
PUBLICITAT
No es declara feminista perquè «desconeix l’abast del concepte» i va rectificar després d’haver afirmat que la violència vicària no era violència masclista, sinó «intrafamiliar».
A banda dels atacs personals, Feijóo també ha criticat la política econòmica i europea de Sánchez. El juliol de 2022, va pronosticar que ens dirigíem a «una profundíssima crisi econòmica» que no s’ha produït; va qüestionar a Brussel·les l’«excepció ibèrica» del gas i la gestió dels fons europeus, així com la llei de memòria democràtica, que ha promès derogar. «Fa 80 anys, els nostres avis i besavis es van barallar i no té sentit viure dels rèdits del que van fer», va dir a Buenos Aires (7- 11-2022). «A mi m’agrada més parlar dels vius que dels morts», va etzibar quan van ser traslladades les restes del general franquista Gonzalo Queipo de Llano (3- 11-2022).
Ambivalent amb Vox
Feijóo tampoc no admet les lleis socials. Ha aprofitat de valent els errors de la llei del només sí és sí –«el dany fet exigeix la dimissió de tot el Ministeri d’Igualtat i que el president del Govern demani, almenys, disculpes», va declarar a La Razón (16-1- 2023)– i, sobre la llei trans, li va llançar a Sánchez al Senat (21-2-2023): «Deixin de molestar la gent de bé». No es declara feminista perquè «desconeix l’abast del concepte» (7–3–2019) i va haver de rectificar després d’haver afirmat que la violència vicària no era violència masclista, sinó «intrafamiliar» (17-3-2022). Va acceptar, però, la llei de terminis de l’avortament quan el Tribunal Constitucional la va validar, encara que considera que l’avortament no és un «dret fonamental» (15-2-2023).
En les relacions amb Vox s’ha mostrat ambivalent. S’ha distanciat de les polítiques de la ultradreta, però va aplaudir el pacte a Andalusia perquè el contingut era «fidel als principis del PP» (11–1–2019) i va descarregar tota la responsabilitat en el president de Castella i Lleó quan Vox va entrar al Govern regional, tot i admetre l’acord (10-3-2022). Feijóo atribueix la pujada de Vox al procés sobiranista català. «A partir d’aquí, al PSOE li va bé que existeixi Vox, li va molt bé. Com més Vox, més possibilitat que el PSOE, amb l’independentisme, governi Espanya […] L’objectiu fonamental del PSOE no és aïllar Vox, és aïllar el PP», va declarar a OKDiario.
