Ana Patricia Botín-Sanz de Sautuola O’Shea (Santander, 1960) va abandonar el segon nom (Patricia) perquè al Regne Unit no el sabien pronunciar. Vol que li diguin només Ana Botín. Nascuda en una família de banquers, va ser educada als millors col·legis: als 13 anys va anar a un internat de Ginebra; més tard, al St. Mary’s School, d’Ascot, Anglaterra; als 19, al Bryn Mawr College, de Pennsilvània, on es va llicenciar en Ciències Econòmiques, i després va fer estudis de postgrau a Harvard. Parla cinc idiomes. Als 20 anys va començar a treballar al banc JP Morgan a Nova York (1980-88). L’any 1988 va tornar a Espanya i va entrar al Banc Santander, al consell d’administració del qual va ingressar el 1989: va ser la primera dona que ho feia.

Deu anys després, però, va ser apartada del banc pel seu pare, Emilio Botín. Ho va explicar en una entrevista a la cadena Fox: «Una vegada, el meu pare em va demanar que deixés el Santander. Que me n’anés. Aquest mateix dia vaig decidir que tornaria, i això va ser una motivació enorme per demostrar que podia aconseguir qualsevol cosa». La raó va ser un reportatge publicat a El País Semanal (21-2-1999), que comptava amb l’autorització d’Ana Botín, en què es donava a entendre que ella seria la successora del seu pare a la presidència del banc. El reportatge no va caure gens bé al Banc Central Hispano, amb el qual el Santander s’anava a fusionar.

El 2002 va tornar al grup i va ser nomenada presidenta de Banesto, on va estar fins al 2010, quan va passar a dirigir la filial del Santander al Regne Unit: també va ser la primera dona al capdavant d’un banc de la City. Va formar part, el 2015, de l’òrgan assessor del primer ministre britànic David Cameron i, el mateix any, la reina d’Anglaterra, Isabel II, li va concedir l’Ordre de l’Imperi Britànic. Llavors ja era presidenta del Santander, des del 10 de setembre de 2014, el mateix dia que va morir el seu pare. Un any abans havia entrat al consell d’administració de Coca-Cola.

 

Un sou de 12 milions

Des del 2016, la revista Forbes l’ha inclòs en els 10 primers llocs de la llista de les 100 dones més poderoses del món, l’única espanyola del rànquing. L’any 2021 va arribar al setè lloc, el més alt fins ara. Una altra revista, Fortune, la va situar, el 2019, en el primer lloc; la BBC la va proclamar la tercera dona més poderosa del Regne Unit i el 2005 i el 2006 va encapçalar la llista del diari Financial Times sobre les empresàries més destacades d’Europa.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

«Hi ha quelcom que sabem sobre la confiança: és difícil guanyar-la, però molt fàcil perdre-la. Siguem sincers. Nosaltres la vam perdre.»

Ana Botín ha donat molt poques entrevistes i les seves idees les ha expressat a les juntes d’accionistes i en intervencions bancàries. A la Conferència Internacional de Banca (5-11-2019), va fer autocrítica sobre el paper dels bancs en la Gran Recessió que va començar el 2008: «Hi ha quelcom que sabem sobre la confiança: és difícil guanyar-la, però molt fàcil perdre-la. Siguem sincers. Nosaltres la vam perdre (…) Polítics, empresaris, banquers… eren persones que inspiraven confiança, de sobte ho van deixar de fer. Tots els sectors i les institucions es van veure afectats i el resultat de tot això va ser un ascens del populisme. Encara que el populisme és el resultat dels desafiaments globals a què ens enfrontem, no pot ser la resposta».

Malgrat la crisi econòmica i la pandèmia (les pèrdues van ser de 8.771 milions d’euros el 2020), el Santander va tenir el 2021 els millors beneficis en una dècada (8.124 milions), un 25 % més que el 2019. A la presentació d’aquests resultats (2-2- 2022), Ana Botín va defensar els sous dels banquers, que la vicepresidenta Yolanda Díaz havia titllat d’«obscens». «Hi ha una guerra pel talent enorme i, per tant, hem de retribuir totes les persones, inclosos els màxims directius, d’acord amb el mercat», va dir. El seu sou el 2021 va ser de 12,29 milions, un 23 % més que el 2019.

A la mateixa intervenció, Botín va defensar la reforma laboral impulsada per Yolanda Díaz –«em sembla molt important el que s’ha acordat i que s’hagi fet de manera consensuada entre patronal, Govern i sindicats»– i va assegurar que Espanya competia en la qüestió fiscal amb països europeus «amb fiscalitats i sistemes de regulació igual o més atractius que Espanya». Va reconèixer, però, que hi ha empreses «que paguen menys del que els toca» i, per això, «abans d’apujar als de sempre, que paguin a tothom de manera justa».

En aquest sentit, els Botín van haver d’enfrontar-se a un problema fiscal quan el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va admetre a tràmit una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció contra Emilio Botín, el seu germà Jaime i els seus respectius fills per presumptes delictes contra la Hisenda Pública i falsedat documental. Dotze membres de la família van haver de regularitzar 72 declaracions de l’IRPF i de l’impost de patrimoni d’entre 2005 i 2009 pels actius de l’herència familiar que l’avi banquer havia dipositat a Suïssa quan va fugir el 1936 en esclatar la Guerra Civil. Els Botín van haver de pagar uns 200 milions d’euros.

 

Canvi climàtic i feminisme

Casada des de 1983 amb Guillermo Morenés Mariátegui, un enginyer agrònom de l’aristocràcia de Jerez net del marquès de Borghetto, tenen tres fills. Ana Botín és aficionada al golf, a l’esquí, als cavalls i a la caça, que practica a la finca familiar d’El Castaño (Ciudad Real), que té 8.000 hectàrees i aeroport privat. Cada any, organitza una festa de la jet-set a l’estació d’esquí suïssa de Gstaad.

«Hi ha una guerra pel talent enorme i, per tant, hem de retribuir totes les persones, inclosos els màxims directius, d’acord amb el mercat.»

Al programa de televisió Planeta Calleja (Cuatro), rodat a Groenlàndia i emès el gener de 2020, Ana Botín va voler demostrar la seva preocupació pel canvi climàtic i, alhora, revelar alguns detalls íntims de la seva vida: «Això no ho sap ningú, però vaig perdre una nena i vaig decidir canviar de vida», va explicar. També va dir que tenia una agenda amb tres anys complets, que es llevava a les cinc del matí i se n’anava a dormir d’hora, i que va canviar gairebé tots els directius de l’equip del seu pare perquè no s’adaptaven a ser manats per una dona.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

«No hi ha problema més urgent que el canvi climàtic. Aquest estiu, vaig tenir l’oportunitat de visitar Groenlàndia i en vaig poder veure els efectes de primera mà. Enormes blocs de gel es fonien i queien al mar, a un ritme exponencial els últims anys. Vaig poder veure aquest canvi irreversible amb els meus propis ulls. Un canvi que, si no hi posem remei, acabarà tenint un imp