«Em defineixo antiindependentista en qualitat de catalanòfil». Aquesta frase, que Javier Lambán (Ejea de los Caballeros, 1957) diu moltes vegades, reflecteix perfectament l’ambivalència de la relació de l’actual president d’Aragó amb Catalunya, que es podria dir que és gairebé una obsessió per a ell. En tots els terrenys, és una constant la necessitat de ser com Catalunya, de no ser menys que Catalunya, ja sigui en les relacions amb la resta d’Espanya, en el pacte fiscal, en la controvèrsia sobre les obres d’art de Sixena, en la interpretació de la història, en la cocapitalitat de Barcelona i Saragossa o en la frustrada organització conjunta dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2030.

Lambán ho ha estat tot en la seva comunitat autònoma. En el partit, secretari general del PSOE de Saragossa (2001-2012) i del PSOE d’Aragó (des de 2012). En les institucions, regidor (1983-2014) i alcalde d’Ejea (2007-2014), diputat de les Corts d’Aragó (des de 2011), president de la Diputació Provincial de Saragossa (1999-2011) i president del Govern d’Aragó, des de 2015. Va arribar a la presidència malgrat que el PSOE va ser la segona força més votada el 2015, gràcies a un pacte amb Podemos, Chunta Aragonesista i Esquerra Unida.

Quatre anys després, el PSOE va guanyar, sense majoria i, per continuar governant, el pacte va ser encara més complicat, ja que va aconseguir que entressin al Govern forces tan dispars com el Partit Aragonès (PAR), Podem-Equo, Chunta Aragonesista i Esquerra Unida. El pacte, però, ha funcionat força bé. «Ningú no donava un duro pel Govern, però de mica en mica vam anar demostrant que els presagis dels malastrucs, que seríem un focus d’inestabilitat i incertesa, no eren certs», va declarar Lambán el 4 de juny de 2022. I en una entrevista a la SER (10-6-2022) ho va explicar així: «A l’Aragó […] hi ha un hàbit arrelat de pactar i d’entendre’s. Si en un lloc podia haver-hi un Govern a quatre és aquí. Ens ha resultat fàcil entendre’ns, ja fa tres anys i estem tan cohesionats com el primer dia».

 

Aragonesista fins al límit

Lambán és aragonesista fins a límits que freguen la cursileria. El 29 de gener de 2022 va llançar un tuit que deia: «Des de Vinaròs, contemplo arrobado el ‘mare nostrum’, en què durant segles fins i tot els peixos havien de portar les quatre barres impreses al llom per transitar-lo. Per cert, tot havia començat al Pirineu aragonès, inclosa la quadribarrada». La seva segona neta es diu Ara, el nom d’un riu d’Aragó afluent de l’Ebre.

Va qualificar d’«absoluts mamarratxos» els historiadors catalans que «alteren la història per inventar nacions».

«L’autonomia se li ha posat fenomenal a l’Aragó, que havia estat postergat durant segles en benefici d’altres comunitats com Catalunya i el País Basc. L’autonomia ha permès reduir aquesta bretxa», va declarar a El Periódico de Aragón (9-1-2022). «A l’Aragó hem fet els deures: hem canviat normatives, ens relacionem amb eficàcia amb multinacionals i hem impulsat infraestructures com les ferroviàries […] I, sobretot, estem explotant a fons un motor extraordinari: l’estabilitat social i política, font d’assossec per als aragonesos i d’imant d’atracció d’inversions», va explicar a El Confidencial (25-6-2022).

Lambán defensa una Espanya en xarxa amb «un sistema de cocapitalitats» amb sis ciutats, entre les quals Saragossa. En una conferència a Madrid (19-4-2022), va instar a «afrontar, d’una vegada per totes, la conversió d’Espanya en un país que deixi enrere, definitivament, la concepció radial i s’aboqui cap a una Espanya en xarxa». El febrer de 2020, va demanar que Saragossa sigui la seu del Ministeri de Transició Ecològica, assegurant que quan es reunís amb el president del Govern, Pedro Sánchez, demanaria per a l’Aragó «exactament el mateix tracte» que per a Catalunya.

PUBLICITAT
CaixaForum + La plataforma gratuita de cultura y ciencia. Búscate una excusa.

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, el 29 d’octubre de 2019 va qualificar d’«absoluts mamarratxos» els historiadors catalans que «alteren la història per inventar nacions» i els va acusar de buidar la història d’Aragó per construir una «visió espúria de país». A més de criticar les teories fantasmagòriques de l’Institut de Nova Història, Lambán va assegurar que la Generalitat de Catalunya difon «mentides» com la definició de la Corona d’Aragó com una confederació catalanoaragonesa.

 

Ambivalència a Catalunya

Dos mesos després de prendre possessió de la presidència d’Aragó el 2015, Lambán va anunciar la derogació de la llei del PP que anomenava el català que es parla a l’Aragó lapao (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental). «Lluny del rebuig a reconèixer l’existència de parlants en català a l’Aragó, ho hauríem de proclamar com un orgull», va dir després d’entrevistar-se amb Miquel Iceta, llavors primer secretari del PSC. Va demanar així mateix que a l’Aragó es fes un «exorcisme de vells fantasmes» i de «vells complexos d’inferioritat» d’alguns sectors de la societat que «han alimentat un anticatalanisme absolutament inconsistent i inconseqüent».

Precisament dues qüestions, complex d’inferioritat i anticatalanisme, de què ha estat acusat el mateix Lambán. Ell, però, ho nega. «He fugit de cert anticatalanisme d’alguns sectors de la societat aragonesa […] Però sense acceptar aquesta forma de l’independentisme de relacionar-se amb nosaltres, mirant-nos des d’un esglaó superior», va declarar a El Confidencial (25-6-2022). A La Vanguardia (28-6-2022), va insistir que «em sap greu que se’m titlli d’anticatalà». «Catalunya és una terra que estimo, on em vaig educar en part anant a la universitat. Soc admirador de la Nova Cançó» (és, en efecte, seguidor de Lluís Llach i de Joan Manuel Serrat).

Amb Emilio García-Page, president de Castella-la Manxa, Lambán ha estat el baró del PSOE més crític amb el procés sobiranista.

Juntament amb Emilio García-Page, president de Castella-la Manxa, Lambán ha estat el baró del PSOE més crític amb el procés sobiranista. L’11 de desembre de 2018, tots dos van suggerir la possibilitat d’il·legalitzar els partits que van contra la Constitució i Lambán va considerar que no hi hauria més remei que el Govern central assumís totes les competències d’ordre públic a Catalunya. Un any més tard, quan es discutia l’abstenció d’ERC per la investidura de Sánchez, Lambán va tractar Iceta de «supremacista».

«Nacionalisme i socialisme són dos conceptes antitètics», va contestar quan se li va preguntar a El País (26-10-2017), el dia abans de la DUI, sobre si es podia reconèixer Catalunya com a nació. «A vegades, a l’esquerra, tendim a pensar que parlar de la unitat d’Espanya és fatxa i espuri i franquista i, tanmateix, és progressista i meravellós tot el que sigui sinònim de descentralització, d’autodeterminació. Els espanyols hauríem de dir amb el mateix orgull que ho diu un francès que som espanyols». «La gent s’hauria d’adonar de quina classe de territoris postulen la seva independència: els rics, sempre», va precisar.

En una altra entrevista al mateix diari (19-1- 2016), va afirmar que «per raons culturals, econòmiques i de lligams estrets, l’Aragó està en la millor de les condicions per bastir ponts entre Catalunya i la resta d’Espanya: volem ajudar a cicatritzar ferides». Cinc anys més tard (13-9-2021), però, es va declarar «escèptic» sobre la taula de diàleg entre el Govern de Sánchez i la Generalitat. «No té cap futur, si és que alguna vegada el va arribar a tenir». El mateix qualificatiu va emprar amb relació als indults als condemnats pel procés. En un article publicat a l’Heraldo de Aragón (24-6-2021), va donar un «vot de confiança» a Sánchez, però va afegir que els indultats i els seus partits haurien de fer una «acceptació expressa» de l’ordre constitucional.

Lambán practica també l’ambivalència en les seves relacions amb Sánchez. El gener de 2016, estava satisfet amb l’any i mig que portava com a secretari general del PSOE; al desembre, després de la dimissió de Sánchez a l’octubre, va elogiar Susana Díaz, «una trianera tocada pels déus del socialisme i la política». Amb llenguatge taurí, li va dir a Sevilla: «Seràs requerida per parar, temperar i manar. Acabaràs manant», tot assenyalant que el projecte de Sánchez «anava pel camí de desnaturalitzar el PSOE i posava en perill la cohesió d’Espanya». L’octubre de 2017, en ple conflicte amb Catalunya, Lambán va tornar a elogiar Sánchez, que ja havia tornat a la secretaria general del PSOE.

Sempre ha pensat que els pactes del PSOE no podien incloure partits independentistes. El 10 de desembre de 2019, davant la investidura de Sánchez, va reclamar un acord amb Ciutadans perquè ERC és «un partit indesitjable» de cara a «la governabilitat d’Espanya». També estava en contra del pacte amb Podemos, malgrat que ell s’havia aliat amb aquest partit per governar. «Per sort per a l’Aragó, el Podemos aragonès no té res a veure amb el nacional», va justificar-se en una entrevista a l’Heraldo de Aragón (25-6-2022).

 

Els Jocs Olímpics

En el conflicte sobre les obres d’art del monestir de Sixena, va criticar, el 16 de desembre de 2017, el ministre de Cultura del PP Íñigo Méndez Vigo: «El ministre o és ximple o ens pren per ximples». I va acusar el Govern espanyol d’estar «molt més a prop» de la defensa dels interessos «absolutament il·legals i injustos de la Generalitat de Catalunya» que a favor «dels interessos legals i justos del Govern d’Aragó».

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

La mateixa tàctica i els mateixos arguments va desplegar en la qüestió dels JJOO. Del ministre de Cultura Miquel Iceta, va dir que «actua més com a català que com a ministre», mentre defensava la candidatura per «la dimensió política, la dimensió d’Estat que tindria que Espanya pogués presentar quelcom de compartit per Catalunya amb un Govern independentista i per l’Aragó amb un de constitucionalista» (Heraldo, 23-4- 2022). Després, tot es va tòrcer i Lambán es va enfrontar a tothom perquè va considerar que l’Aragó hi tenia un «paper secundari i de comparsa» (SER, 10-6-2022) i havia estat menystingut en el repartiment de les proves: 54 a l’Aragó i 42 a Catalunya, però l’esquí alpí anava al Pirineu català, cosa que Lambán no va acceptar després que hi hagués hagut un acord tècnic.

El Comitè Olímpic Espanyol (COE) va renunciar a la candidatura el 21 de juny de 2022 perquè el projecte havia «derivat en diferències polítiques basades en mentides», segons el president del COE, Alejandro Blanco. En els dies següents, Lambán va polemitzar amb Pau Gasol, amb Blanco i amb el secretari d’Estat d’Esports, José Manuel Franco, que havia qualificat de «barbaritats» les paraules del president aragonès sobre el COE: «Esperava ser insultat per la Generalitat de Catalunya i el president del COE, però no per un secretari d’Estat», va replicar.

Segons ell, Blanco «ha actuat sempre a favor d’una comunitat, Catalunya, i en detriment d’una altra, Aragó» (El Confidencial, 25-6-2022). Lambán es va esplaiar aquells dies amb un llenguatge duríssim assegurant que tot estava prefixat i predeterminat: «s’ha jugat brut amb l’Aragó», «una encerrona», «un sistema de decisions trampós», «una farsa», «érem vistos com uns blanquejadors de la proposta dels independentistes» són algunes de les frases que va etzibar.