Una fira de referència mundial

Anna Guitart (Barcelona, 1976) periodista i guionista, especialitzada en literatura i llibres, ha reduït una mica el ritme de les seves col·laboracions als mitjans per dedicar-se intensament a la preparació del programa de Barcelona com a ciutat convidada d’honor a la FIL (Fira Internacional del Llibre) de Guadalajara, Mèxic, del qual és comissària. Guitart presenta i dirigeix des del 2017 el programa literari «Tot el temps del món» de 3Cat. En els seus inicis, havia format part de l’equip de «La República» de Joan Barril a COM Ràdio.

La FIL va ser creada el 1987 per iniciativa de la Universitat de Guadalajara. Actualment, és una fira de referència mundial i la segona més important per volum de negoci, després de la de Frankfurt. Editors, escriptors, agents literaris, traductors, llibreters, acadèmics i artistes s’hi citen per promoure intercanvis professionals, culturals i comercials. S’esperen més de 900.000 visitants, que ompliran durant nou dies (del 29 de novembre al 7 de desembre) els 43.000 metres quadrats de recinte expositiu. La presència de 2.000 editorials, de 750 autors de 49 països i la presentació de 630 llibres consoliden la FIL com el festival cultural més significatiu de l’Amèrica Llatina. Des de 1993, la fira inclou un país, regió o ciutat convidada per tal que mostri la seva producció editorial i artística. Espanya ho va ser dues vegades, el 2000 i el 2024; la Cultura Catalana, el 2004 i Madrid el 2017. El programa de Barcelona destaca les noves veus que escriuen en català i castellà, sense oblidar autors de reconeguda trajectòria. El pavelló de la ciutat serà una àgora permanent on es combinaran les activitats pròpiament literàries amb instal·lacions artístiques i actuacions musicals. «Vindran les flors» és el lema escollit, basat en el fragment d’un conte de Mercè Rodoreda.

 

Barcelona, com a ciutat convidada d’honor a la FIL, recull el llegat del boom literari llatinoamericà a la ciutat? 

La nostra presència a la FIL vol anar més enllà d’aquell llegat. Quan ens plantegem el programa i el relat, tenim clar que el boom de la novel·la llatinoamericana va significar molt per a la vida literària de la ciutat, però també volem explicar coses que fins ara no hem explicat.

 

Com què?

Pretenem un acostament de Guadalajara i, per tant, de Mèxic, i de l’Amèrica Llatina, a la literatura que es fa ara i aquí, és a dir, un acostament a la gent que escriu a Barcelona. Això comprèn la gent que escriu en català i en castellà, però també autors llatinoamericans establerts a la ciutat, com el mexicà Juan Pablo Villalobos, o la xilena Paulina Flores. I m’agrada destacar que hem incorporat al nostre programa una primera figura de la literatura internacional com és Colm Tóibín. Del reconegut autor irlandès remarquem el seu destacat vincle amb Barcelona. Hi ha noms de la llista de seleccionats que són bastant nous, i que potser encara estan en procés de ser descoberts. Aquest és un dels aspectes que tenim ganes de donar a conèixer.

 

Són un total de seixanta-nou autors convidats. Quin tipus de criteris s’ha seguit per elaborar aquesta selecció?

Els criteris han estat diversos. Una condició era que els autors de novel·la, conte o assaig en llengua catalana –la poesia quedava exempta– havien de tenir obra traduïda al castellà. La condició de la traducció castellana és completament lògica si volem que es produeixi l’acostament literari que deia. Això ja va representar una primera tria. Per la seva banda, l’Institut Ramon Llull ens ha ajudat a avançar traduccions de textos que acabaven de sortir i que consideràvem que hi havien de ser, perquè hem intentat que tot sigui el més nou i actual possible.

 

Elegir sempre és difícil.

Moltíssim. He patit bastant en tot el període de selecció. Quan anuncies la llista, et diuen –Ja està? No hi ha ningú més? Per què no hi és aquesta, o aquell?– Vaig tenir uns dies una mica dolents. I la gent que no està seleccionada té tot el dret a pensar que hauria volgut ser-hi, però hi ha un moment en què tens l’última paraula i te n’has de fer responsable. Triar ha estat un dels grans reptes, perquè implica una reducció de tot el que està passant a la ciutat i ha quedat fora gent molt valuosa.

 

En l’apartat de la literatura hi ha un 80 % d’autors seleccionats que escriuen en català i un 20 % en castellà. Ha primat la llengua, la qualitat, tot alhora? I suposo que també ha influït el gènere…

S’ha valorat qui estava funcionant més en el moment actual. En l’apartat del pensament hi té més pes el castellà. I sí, la qüestió de gènere, lògicament, s’ha tingut en compte, però la veritat és que en el cas nostre no feia gaire falta perquè afortunadament tenim un nivell molt bo d’escriptores.

«Vindran les flors», fragment d’un conte de Mercè Rodoreda, és el lema de Barcelona a la fira. Pretenia que fos Rodoreda la inspiradora del lema o bé va sorgir d’una manera més casual? 

Tenia claríssim que havia de ser Mercè Rodoreda. La FIL demana un lema a la ciutat convidada i diu que aquest lema pot estar basat en una frase d’autors. Vaig pensar de seguida en ella. És la nostra autora més internacional i crec que l’hem de fer conèixer més a Mèxic. Tenia la sensació que si anàvem amb la Rodoreda era una manera de començar bé. Em va costar bastant trobar el que volia. Anava rellegint i rellegint la seva obra i no ho aconseguia. Fins que em vaig topar amb aquest fragment. Hi ha un moment en què ho saps; fas un clic i saps que ja ho tens. Tampoc no volia trair-la. No volia només agafar una frase bonica. Volia que el lema tingués una vinculació amb Guadalajara i amb el nostre relat.

«El programa incorpora una primera figura internacional com Colm Tóibín, pel seu vincle amb la ciutat.»

«Vindran les flors» lliga amb Guadalajara, perquè és considerada «la ciutat de les roses» i, alhora, amb el nostre Sant Jordi. També em satisfeia el contingut d’aquest fragment, sobre les flors que floreixen i tornen a florir, que pot significar allò que està florint literàriament a Barcelona; perquè parlem dels llibres com una cosa viva i perquè la literatura floreix cada dia. En les flors hi trobem la idea del cicle, del relleu, que pot explicar la relació de Barcelona amb la literatura i amb Mèxic, des dels anys de l’exili, en què Mèxic va ser terra d’acollida per a escriptors catalans, fins als del boom literari llatinoamericà.

 

Quines barcelones literàries es mostren?

Hi tenim Eduardo Mendoza, que és un referent indiscutible, i també autors joves, com Eduard Olesti o Elisenda Solsona. Es mostrarà una Barcelona diversa. A nivell generacional, però també a nivell del tipus de literatura. Actualment, es fa una literatura molt variada i aquest és un dels aspectes en els quals posem èmfasi. Això em sembla que és bo, perquè mostra la riquesa i la varietat cultural de la ciutat.

 

Hi ha autors de trajectòria reconeguda, com Carme Riera o Andreu Martín, però repassant la llista s’hi pot trobar a faltar noms… 

Hi ha gent destacada que volíem convidar però que no li anava bé viatjar a Mèxic, per diferents raons, en alguns casos per qüestions de salut. Sergi Pàmies em va fer una llista molt curiosa de motius propis pels quals declinava venir. Em sap greu no poder donar a conèixer les seves raons, tal com me les va plantejar, però són divertidíssimes.

 

A part dels autors que viatgen a Guadalajara, teniu previst una sèrie d’homenatges a gent que ja no hi és i que forma part de la Barcelona literària, per exemple Verdaguer. 

Portem a Guadalajara la trilogia d’instal· lacions visuals i sonores de Cabosanroque, que vol rendir homenatge a Mercè Rodoreda, Joan Brossa i Jacint Verdaguer. Cada instal·lació proposa una forma sensorial d’apropament a la literatura: la guerra vista des de veus femenines, el paisatge reconstruït amb objectes quotidians i les qüestions sagrades abordades des del cos i els ritus. Al voltant d’aquestes instal· lacions, també vincularem una actuació de Roger Mas amb Jacint Verdaguer.

 

I una literatura tan barcelonina com la de Juan Marsé quin paper hi tindrà?

La literatura de Marsé és indiscutible, però hi ha un moment en què t’has de plantejar que tot no ho podrem fer, i arribarem on arribem. De tota manera, Marsé serà a la llibreria del pavelló amb una selecció de la seva obra. Tenim la voluntat d’explicar cada dia un autor, amb un acte petit on es recomanin llibres vinculats amb la ciutat. I aquí Marsé segur que hi serà. A la llibreria tindrem 8.000 llibres relacionats amb Barcelona, a part dels llibres dels autors que passin per la FIL.

 

El programa inclou diferents apartats, a part de la literatura.

En el programa busquem explicar un relat, que estigui tot vinculat i que el conjunt tingui un sentit. És una oportunitat única per explicar-nos, més enllà de la literatura, des de molts altres àmbits. Explicar-nos sobre què es fa a la ciutat en ciència, pensament, teatre, cine, música, arts escèniques i visuals… No oblidem que Barcelona és la seu de la Biennal del Pensament i que està molt ben posicionada en producció científica.

«Volem explicar la literatura que es fa a Barcelona, que inclogui autors de trajectòria reconeguda i destacar les veus noves.»

El programa de pensament ha estat coordinat amb el CCCB i comptem amb la presència d’una selecció de filòsofs i assagistes. I cada dia omplirem la fira de música i arts escèniques: Love of Lesbian, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, Rigoberta Bandini… Quant a cinema, viatjaran a Guadalajara destacades produccions catalanes. Hem seleccionat Mi amiga Eva de Cesc Gai. El cinema de Gai crec que hi havia de ser tant sí com no. També El 47, Polvo serán i Olivia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra, que la farem coincidir amb la Maite Carranza, ja que és una pel·lícula basada en un llibre seu. Totes les sessions inclouen la projecció i un col·loqui posterior amb el periodista cinematogràfic Àlex Montoya.

 

I la gastronomia també hi té un bon lloc.

Un lloc molt destacat. El dia de la inauguració el xef barceloní Gerard Bellver, que va viure i va cuinar molts anys a Mèxic, elaborarà un dinar d’homenatge a Manolo Vázquez Montalbán. En els restaurants que ha regentat, tant a Mèxic com ara aquí, Bellver sempre ha buscat una fusió entre les respectives tradicions culinàries.

 

Potser s’aplicarà alguna recepta del detectiu Pepe Carvalho en aquest dinar? 

Sí. Volem que el contingut sigui bastant una sorpresa. Una cosa així no s’havia fet mai, vull dir el fet de relacionar els plats amb la literatura. S’oferia un àpat per la inauguració del país o la ciutat convidada, i punt. En el conjunt del nostre programa pretenem anar una mica més enllà del que s’havia anat fent fins ara.

 

Des del 1993, la FIL destaca un país o una ciutat com a convidada. Sembla estrany que Barcelona hagi trigat tants anys a ser-hi, tenint en compte el seu lligam amb l’Amèrica Llatina, tant com a capital de l’edició a Espanya com pel boom que esmentàvem abans.  

La Marisol Schulz, actual directora general de la FIL, tenia molt d’interès que Barcelona fos ciutat convidada d’honor i em consta que des de l’Ajuntament fa temps que s’hi treballa. Però hem de tenir en compte que les ciutats no acostumen a ser convidades d’honor a la FIL, són més aviat països o estats. Espanya hi ha estat dues vegades, una, l’any passat, i Catalunya, el 2004 sota l’epígraf de Cultura Catalana. En tota la història de la FIL només s’han seleccionat tres ciutats. Encara que, si es compta per ciutats, sí que Madrid hi va ser abans que nosaltres.

«Eduardo Mendoza obrirà el saló literari i Joan Manuel Serrat participarà, amb l’escriptor mexicà Benito Taibo, en un diàleg cultural amb joves.»

Que la convidada de l’any passat fos Espanya ens va semblar, d’entrada, que aquesta coincidència podia tenir els seus pros, però també contres. Durant la fira del 2024 es va demostrar que tot era a favor. El pavelló espanyol ens va ajudar a entendre el funcionament i jo agraeixo que s’impliquessin tant amb nosaltres. Ells van treballar molt bé, encara que sempre sorgeixen dificultats inesperades, i el fet que ens les transmetessin ens va servir per adonar-nos d’alguns aspectes que si no hagués estat així potser no ens n’hauríem adonat. Ser allà amb ells va representar una enorme experiència de cara a la nostra participació d’aquest any.

 

A part de l’apropament entre les literatures d’aquí i d’allà, ser ciutat convidada tindrà altres retorns?  

Hi ha dues exposicions que primer es veuran a Guadalajara i després vindran cap aquí. O sigui, que s’han dissenyat per anar a la FIL pensant que també poden tenir interès per a nosaltres. Enric Jardí comissaria una exposició centrada en la història i el disseny editorial a la ciutat. I hi ha una altra exposició que estan muntant Ingrid Guardiola, Mita Casacuberta i Ana María Iglesias que es titula «Vendrán las mujeres», fent referència al fragment de la Rodoreda del nostre lema.

Aquesta mostra, en la qual tinc moltes expectatives, narra la relació de les escriptores amb l’espai públic en els últims cent cinquanta anys. Té una gran potència conceptual i visual. A més, una part de l’exposició recollirà les veus d’autores actuals que, per diferents motius, no poden desplaçar-se a Guadalajara. És bo que sigui així, perquè en tenim moltes d’autores, i d’elles en sabem de la missa la meitat.

 

Des de l’exercici del periodisme literari, i ara des del seu paper de comissària en una fira del llibre tan important com la FIL, com veu la salut literària de la ciutat?  

Recordo un cop, deu fer una mica més d’un any, que vam anar a una reunió a Madrid i algú em va dir: «Quina pena, oi, que Barcelona ja no és la que era!» Em vaig quedar una mica parada, i vaig pensar, home, tampoc és això. Sí que és veritat que hem tingut moments de gran esplendor, que poden pesar en el record, però no tinc cap dubte que gaudim d’un bon nivell.

 

El pavelló pot sorprendre els visitants per la seva singularitat i fer honor al reconeixement que té el disseny a la ciutat, o serà un pavelló més?  

Hi ha el disseny del pavelló i el disseny del cartell. El disseny del cartell és la primera vegada que es fa des de la mateixa ciutat convidada. Normalment, la fira et demana quines idees vols posar en la teva imatge gràfica i ells mateixos ho elaboren. Però, amb la importància que té el disseny a Barcelona, vam pensar que seria una mica estrany que ens ho donessin tot fet des de Mèxic. I la veritat és que a la FIL van estar oberts a la possibilitat que promoguéssim el concurs des d’aquí. Penso que representa un reconeixement al talent creatiu de la ciutat. Els guanyadors del concurs, Bakoom Studio, han fet una feina preciosa amb la identitat gràfica.

El dinar inaugural al pavelló de Barcelona estarà dedicat a Manolo Vázquez Montalban, amb plats basats en la seva obra.

El pavelló també ha estat dissenyat per un equip d’arquitectes d’aquí. El projecte guanyador, del despatx Fàbric i Santiago de León, concep l’espai com una gran plaça porticada oberta al diàleg. Aquí hi anirà passant tot. Inclou el seu propi auditori amb capacitat per a cent vint persones i una llibreria, a part d’elements urbans, com poden ser bancs o arbres.

El lloc on està situat el nostre pavelló té un punt de complicació. Jo sempre dic que hi ha una cosa molt bona: que és a l’entrada i hi passa tothom. I que hi ha una cosa molt dolenta: que és a l’entrada i hi passa tothom. Això vol dir que s’ha de vigilar perquè potser plantejaries les coses d’una manera determinada, però aquesta situació pot fer que no funcionin com voldries. T’has d’assegurar que hi hagi un espai tancat, que hi hagi prou lloc per circular, perquè en nou dies passen 900.000 persones per la FIL i la majoria entren pel nostre pavelló. T’has d’assegurar que la gent es pugui moure amb facilitat pels 1.183 metres quadrats de superfície, que entrin a la zona de la llibreria, i que, alhora, tingui ganes de quedar-se i de participar en alguna de les activitats.

 

Malgrat alguns temors, sembla que Barcelona es reafirma com a capital de l’edició a Espanya.

Semblava que amb la pandèmia ens havíem de preocupar, però ha estat ben bé el contrari. A escala d’agències literàries no hi ha color, les més importants són a Barcelona. I la majoria de les editorials també continuen aquí, alhora que creix el nombre d’editorials independents. Jo crec que una altra cosa molt important és explicar la importància de les llibreries, que formen cada cop més part de la nostra activitat cultural. Si tu vols, pots passar de dilluns a divendres anant cada dia a un o dos actes diferents a llibreries diferents i encara te’n perds algun perquè no dones l’abast. I, lògicament, a la FIL els llibreters també hi tenen un paper.

 

L’obertura de noves llibreries a la ciutat sorprèn agradablement, en un moment en què semblava que podien anar de baixa.

És una molt bona notícia que la gent tingui ganes d’obrir llibreries i cregui que poden funcionar. A part, conviuen obertures de noves llibreries independents amb les de les grans ja consolidades. Hi ha qui deia que la nova Central de Consell de Cent no era bona cosa perquè aquella ja és una zona de la ciutat amb molta oferta, però s’està demostrant que la concentració és un element a favor. La concentració de llibreries en un carrer o en una àrea concreta ha funcionat històricament a les grans ciutats, així que no ens hem de preocupar, al contrari. Per altra banda, jo sempre vull destacar la immensa implicació dels llibreters, i els usuaris ho hem d’agrair perquè la seva feina és molt dura.

 

Destacava abans l’augment d’agents literaris. Creu que una figura com la Carmen Balcells és irrepetible?

Precisament ara fa deu anys de la seva mort i jo he triat la Carmen Balcells per tal que, a partir de tot allò que ella va representar, es parli a la FIL del boom llatinoamericà a Barcelona. La Balcells va fer una cosa única, tant per la relació que va mantenir amb els autors com per tot el que va aconseguir. Ella va marcar un camí, i segurament la seva feina i la seva projecció també va influir a fer que ara tinguem agents literaris a la ciutat d’una gran potència. De fet, molts d’ells també viatgen a la fira.

 

El pressupost de 3,5 milions de Barcelona a la FIL surt de la taxa turística. És un bon aprofitament.

Sí, i tant. Està molt bé que aquesta taxa redundi en la cultura. Tres milions i mig sembla que siguin molts diners, però quan et poses amb la planificació de tot el programa es fan curts. Aquest any nosaltres oferirem una altra particularitat: l’últim dissabte de la fira muntarem un Sant Jordi. Això em fa molta il·lusió. El nostre pavelló s’omplirà de llibres i de roses com si el 6 de desembre fos el 23 d’abril.