El 10 de juny de 1975 obria les portes a la muntanya de Montjuïc la Fundació Joan Miró, un equipament cultural sorgit de l’impuls personal del mateix Joan Miró, que volia a la seva ciutat natal un lloc de trobada per a la creació artística més viva i internacional.
PUBLICITAT
A través del seu amic i col·laborador, el galerista Joan Prats, Miró va sumar al projecte de creació de la fundació l’arquitecte Josep Lluís Sert, amb qui compartia una amistat de llarga durada i una visió de l’art com a eina de transformació. Sert va concebre l’edifici durant el seu retorn a Barcelona després de l’exili: una estructura blanca, oberta i plena de claror natural. Un espai dissenyat amb una clara voluntat de distanciar-se de les convencions museístiques del moment; fugint de l’austeritat tancada dels museus tradicionals.
La proposta de Sert era un edifici d’una arquitectura funcional, però carregada de simbolisme: sales connectades sense jerarquia, patis interiors que respiren, llum zenital que entra per lluernes i una relació directa amb el paisatge de la muntanya de Montjuïc. Arquitectura pensada per a la llibertat formal i també conceptual perquè, en un context encara marcat per la dictadura, Miró i Sert van imaginar un refugi creatiu on artistes i ciutadania poguessin repensar el món des de l’art.
Les fotografies d’aquest àlbum mostren aquesta arquitectura lliure de Sert, dedicada a preservar i difondre l’obra de Miró, una col·lecció que avui dia supera les 14.000 peces. També hi ha imatges de visitants anònims i il·lustres, així com del dia d’obertura de la Fundació Joan Miró, un acte discret amb la presència de qui aleshores era alcalde de Barcelona, Enric Masó, i el director general de Cultura Popular, Ricardo de la Cierva, entre altres.
