La Barcelona de juliol de 1936 va viure una de les transformacions més radicals de la seva història: carrers, edificis i monuments es van omplir de símbols obrers i antifeixistes que van esborrar la ciutat burgesa anterior.
El cop d’Estat havia fracassat a la capital catalana i aleshores, com una resposta llargament gestada en el ventre d’una ciutat oprimida, esclatà una revolució total amb una ciutat governada des de les fàbriques, les assemblees i els comitès, on les esglésies cremaven i les antigues mansions burgeses s’omplien de cartells col·lectivistes.
La nova ciutat nascuda rere les barricades va capgirar l’espai urbà; es documenten 543 apropiacions, totes legalitzades posteriorment per la Generalitat. A les façanes, les plaques noves improvisades duien noms de morts en la lluita , de sindicalistes o de figures mítiques del socialisme. I carrers com el de Ferran, la Rambla o el Portal de l’Àngel deixaren de ser zones burgeses per esdevenir artèries revolucionàries.
Pot una ciutat reinventar-se en plena guerra? A Barcelona, en menys de 48 hores, el poble va ocupar el poder, va reconfigurar l’espai i va intentar fer realitat un somni col·lectiu: la ciutat de tothom, que es va esvair entre bombardejos i derrotes, però que continua viu gràcies als testimonis i també en fotografies com les d’aquest àlbum, conservades a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i recopilades, algunes, en el llibre Barcelona ciutat roja. Topografia de la Revolució del 1936, de Manuel Vicente Izquierdo. Aquest títol, editat per l’Ajuntament de Barcelona, recull els canvis que van tenir lloc en la pell de la ciutat amb l’esclat de la Guerra Civil, així com la transformació ràpida i radical de la ciutat burgesa precedent en una de proletària.
Fotografies de Carlos Pérez de Rozas cedides per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
