En aquest número doble de política&prosa convidem a fer una immersió dins de l’obra de diferents autors, entre els quals destaquem Mario Vargas Llosa, coincidint en l’any de la seva mort. Hem volgut aprofundir en la relació entre Vargas Llosa i Tirant lo Blanc. Ell havia sostingut que el personatge creat per Joanot Martorell li havia produït una commoció. I, de fet, aquest impacte va tenir un reflex en la seva novel·lística. Una altra relació que li va donar joc literari va ser la que va mantenir amb la seva tia Julia. La resposta que Julia va publicar, Lo que Varguitas no dijo, constata com una mateixa història pot tenir diferents interpretacions en la literatura.
Els centenaris de Carmen Martín Gaite i de la publicació d’El Gran Gatsby donen peu a revisar la narrativa de l’escriptora salmantina i la reconeguda obra de Francis Scott Fitzgerald. Martín Gaite va intentar una renovació de la novel·la. I El Gran Gatsby continua tenint un atractiu inqüestionable.
La mort de Joan de Sagarra ens porta a recordar el seu periodisme tan particular, d’una crònica diària especialment culta, profunda i humana. I també ens desperta la necessitat de rellegir les Memòries del seu pare, Josep Maria de Sagarra, una obra de referència fonamental. S’ha dit que hi ha punts de contacte entre les Memòries de Sagarra i Il Gattopardo de Lampedusa.
I precisament es qualifica de lampedusiana («Si volem que tot continuï igual, hem de canviar-ho tot») la reforma de la londinenca National Gallery. Visitem les seves renovades sales de la mà de l’historiador de l’art Artur Ramon.
En l’apartat d’entrevistes, l’escriptor i expolític nicaragüenc Sergio Ramírez examina la relació entre realitat i ficció, mentre l’escriptora mexicana Cristina Rivera Garza afirma que «el viatge és una manera d’estar a la vida». Viatgem doncs a través de l’art i de les lletres.
