El país més afectat per la covid
El coronavirus arrasa. Més de 200.000 morts i 7 milions d’infectats situen els EUA dalt de tot del rànquing de països afectats. Trump ha posat en perill la vida dels seus conciutadans amb la seva tossudesa a no prendre mesures dràstiques per aturar l’expansió del virus. La constant negació de la pandèmia, les teories que tot és una conspiració per generar atur i per impedir la seva reelecció al novembre, l’han portat als nivells més baixos de popularitat de la seva presidència.
A la imatge, treballadors sanitaris de Brooklyn traslladen cadàvers a camions frigorífics provisionals instal·lats per paliar la saturació dels hospitals de Nova York. Fotografia de Peter Foley. Efe.
La trama russa
El fiscal especial Robert Mueller va concloure que el Kremlin va aprovar dues campanyes digitals per manipular les presidencials a favor de Trump, però aquest no les coneixia. Queda el dubte de si Trump va intentar entorpir la investigació d’un cas d’espies i delators digne de la guerra freda.
A la imatge, el fiscal Robert Mueller abans de testificar, el 24 juliol del 2019, sobre la interferència russa en les eleccions presidencials del 2016. Fotografia de Jim Lo Scalzo. Efe.
El ‘cas Floyd’
Un cop més, els carrers dels EUA s’han incendiat per un altre cas de racisme i de violència policial. La resposta del president ha estat la defensa de la policia i la condemna als «saquejadors» i manifestants per buscar «l’anarquia» del país. Ha sorgit el moviment Black lives matter que, més enllà de la denúncia del cas Floyd, reivindica la igualtat racial en una societat en què el color de la pell encara determina les possibilitats i la vida de les persones.
A la imatge, el 2 de juny a Los Àngeles, manifestants i alguns policies s’agenollen en protesta per la mort de George Floyd. Fotografia d’Etienne Laurent. Efe.
PUBLICITAT
L’‘Impeachment’
El procés de destitució de Trump s’inicia quan és acusat de pressionar líders ucraïnesos perquè investiguin el seu adversari demòcrata, Joe Biden. Al febrer, el Senat, de majoria republicana, el va absoldre. Durant els mesos que va durar el procés, les manifestacions per tot el país contra Trump es van succeir i l’ombra de l’arribisme de Trump que, per aconseguir els seus objectius fa el que calgui, fins i tot saltar–se les lleis, ha deixat petjada a la societat nord-americana.
A la imatge, la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, la demòcrata Nancy Pelosi, trenca el discurs que acaba de llegir el president Trump, el 5 de febrer, el dia abans de la votació sobre l’’Iimpeachment’. Fotografia de Michael Reynolds. Efe.
La guerra comercial amb la Xina
S’inicia el 2018, amb l’anunci de posar aranzels comercials als productes xinesos que arribin als EUA. Aquesta política proteccionista de Trump ha impactat en l’economia d’ambdós països i en les relacions comercials mundials. Un any després, s’origina un nou conflicte amb el veto als productes del gegant de la tecnologia xinès Huawei.
A la imatge, trobada entre Trump i el president xinès Xi Jinping, el 2017, a Pequín, abans de l’inici de la guerra comercial. Fotografia de How Hwee Young. Efe.
El negacionisme climàtic
Ho va prometre durant la campanya i ben aviat va fer els tràmits per retirar els EUA dels Acords de París per la lluita contra el canvi climàtic. L’abandonament d’aquests pactes per part del segon país del món en emissions de CO₂ a l’atmosfera fa que el propòsit que l’augment de la temperatura mundial no sobrepassi els 1,5 graus el 2030 sigui una quimera inabastable.
A la imatge, activistes de Greenpeace protesten contra Trump, el juliol del 2017, a Hamburg. Fotografia d’AFP.
La lluita contra la immigració
La lluita contra la immigració ha estat un altre dels cavalls de batalla populista de Trump. El 2017 va anul·lar la llei Obama que protegia de l’expulsió 800.000 indocumentats que van arribar al país quan eren infants, els anomenats Dreamers. La promesa electoral d’ampliar el mur de la frontera amb Mèxic fins a aïllar totalment el país pel sud, ha estat complerta. El 2017 va aprovar la construcció del mur amb la pretensió que fos Mèxic qui el pagués. El 2019 decretà l’estat d’alerta per tal d’obtenir fons per a la construcció de la barrera que ha de «frenar la invasió de droga i de criminals»
A la imatge, una família d’hondurenys creua el Río Grande per arribar als EUA, el 2019. Fotografia de Carolyn Cole. Los Angeles Times. Getty Images.
El masclisme i el ‘MeToo’
Les denúncies i condemnes a persones famoses
com Harvey Weinstein o Bill Cosby per agressions i abusos sexuals s’ha estès com una gota d’oli pel país. El moviment MeToo ha fet aflorar els ultratges a dones durant dècades. El president Trump, un desvergonyit masclista, atresora frases com «Si Hillary no pot complaure el seu marit (referint-se al cas Lewinsky) com pot complaure els Estats Units?» o «Quan ets famós et deixen fer el que vulguis, pots agafar-les pel cony. Pots fer de tot».
A la imatge, Trump en el concurs de Miss Univers, el 2011. El president ha estat durant deu anys membre del jurat i promotor d’aquest certamen. Fotografia de D. Dipasupil. WireImage.
Més desigualtat que mai
L’abaixada d’impostos feta per Trump, la més gran en tres dècades, no ha fet més que eixamplar les diferències entre les classes socials. Per primer cop, el 2018, els rics van pagar menys impostos que els treballadors.
El resultat de l’abaixada d’impostos, afegida a la tendència secular a l’estancament dels salaris i al desmantellament dels serveis socials, com l’Obamacare, és que la gran majoria de nord-americans ara són més pobres que fa quatre anys. En canvi, Wall Street aplaudeix sense ruboritzar-se les seves polítiques econòmiques. Les borses dels EUA estan en màxims històrics.
A la imatge, un indigent a la porta d’un hospital del Bronx durant la pandèmia per la covid-19. Fotografia de Miguel Juárez. Zuma Wire.
L’erràtica i provocadora política exterior
La sorprenent visita de Trump a Corea, el 2019, i la trobada amb el líder nord-coreà Kim-Jong Un, semblava que era un símptoma d’una política internacional continguda. Però els impulsos contradictoris de Trump, l’aïllacionisme i bel·licositat, l’han portat a tensar al màxim les relacions amb l’Iran, amb els palestins i amb Europa.
A la imatge, la trobada entre Trump i Kim-Jong Un en la zona desmilitaritzada de les dues corees el 2019. Fotografia de Getty Images.
