Figura emblemàtica del cinema, Paul Newman (Ohio, 1925-Connecticut, 2008), va ser actor, director i productor; però també empresari i filantrop. La seva presència a la pantalla, marcada per una combinació de carisma, rebel·lia i vulnerabilitat, va definir l’estil de l’antiheroi de la cultura nord-americana del segle XX.

PUBLICITAT
Advertisement

Abans d’arribar a Hollywood, amb 18 anys, Newman s’allista a la Marina. Durant la Segona Guerra Mundial serà operador de ràdio i artiller naval a l’oceà Pacífic —no es va poder convertir en pilot, com volia inicialment, perquè era daltònic. Un cop acabada la contesa i gràcies als beneficis de la Servicemen’s Readjustment Act, la llei d’ajudes als veterans que oferia educació gratuïta, s’inscriu a la Universitat Yale, on comença a estudiar art dramàtic, i al prestigiós Actors Studio de Nova York.

Newman, amb altres actors com Jacqueline Bisset, Jack Lemon, o Joanne Woodward, que signa una petició contra la perforació de petroli a la costa sud de Califòrnia. El 23 d’agost de 1974. Fotografia de Ben Olender. Col·lecció de Los Angeles Times. The UCLA Library.
Foto publicitària del documental de 1970, sobre Martin Luther King, Jr., ‘King: A Filmed Record… Montgomery to Memphis’. Paul Newman apareix al costat del productor Ely Landau, l’actriu Ruby Dee i el director Sidney Lumet. Fotògraf desconegut. Maron Films
Postal de l’actor per a promocionar el film ‘El calze de plata’ (The Silver Chalice, 1954), una producció de l’estudi Warner Bros.
Retrat promocional de Paul Newman i Joanne Woodward pel film ‘El llarg i càlid estiu (The Long, Hot Summer, 1958) de 20th Century Fox.
Marxa pels Drets Civils a Washington, D.C., el 28 d’agost de 1963. Autor no identificat. U.S. National Archives and records Administration.
El 26 de juny de 1983, a la Union Bay TransAm race, Seattle. Fotografia original de Jim Culp. Arxiu internet
Paul Newman a Westport, l’any 1984. Fotografia de Bernard Gotfryd. Library Of Congress
A les Nacions Unides, l’any 1978. Fotografia de Bernard Gotfryd per a la revista Newsweek. Library Of Congress
En el set de rodatge de ‘De vegades una gran idea’ (Sometimes a Great Notion, 1971), que el mateix Newman va dirigir i protagonitzar. Postal promocional de Jim Markham Inc.
Paul Newman a Connecticut, l’any 1964. Fotografia de Milton H. Greene. Library Of Congress
L'actor es pentina mentre parla amb Joanne Woodward, amb qui es casà l’any 1958. Arxiu internet.
En el plató de la pel·lícula ‘La llegenda de l’indomable’ (Cool Hand Luke, 1967). Fotografia de Jim Hansen. Library Of Congress

El seu debut cinematogràfic va ser amb un paper secundari a El calze de plata (Victor Saville, 1954), qualificada pel mateix Newman com la pitjor pel·lícula de tota la dècada dels 50. Dos anys més tard, la mort de James Dean va obrir, involuntàriament, la porta a Newman: Warner Bros el va escollir com a substitut per a interpretar el boxejador Rocky Graziano a Marcado por el odio (Robert Wise, 1956). El film va ser tot un èxit i, a partir d’aquell moment, va protagonitzar una sèrie de pel·lícules que avui ja són considerades clàssics del cinema: La gata sobre la teulada de zinc (Richard Brooks, 1958), Hud (Martin Ritt, 1963), La llegenda de l’indomable (Stuart Rosenberg, 1967) o Dos hombres y un destino (1969) i El cop (1973), aquestes dues dirigides per George Roy Hill, amb Robert Redford, gran amic de Newman, com a coprotagonista. Nominat en nou ocasions a l’Oscar com a intèrpret, el va guanyar l’any 1986 per El color del diner, dirigida per Martin Scorsese, on reprenia el personatge d’Eddie Felson, que ja havia interpretat a El vividor (Robert Rossen, 1961), quasi tres dècades abans.

Des dels anys 60, Newman va donar el seu suport a diversos candidats demòcrates, com Eugene McCarthy, George McGovern o Bill Clinton. Activista pels drets civils, va participar activament en la Marxa sobre Washington de 1963, on Martin Luther King va pronunciar el mític discurs I Have a Dream. L’any 1978, va ser nomenat delegat altern dels Estats Units a l’Assemblea General de l’ONU, on va participar en debats com el desarmament nuclear. La seva simpatia pel Partit Demòcrata, el progressisme i el compromís amb moltes causes socials, van fer que Richard Nixon l’afegís a la seva llista d’enemics, un fet que Newman sempre va portar amb orgull i sentit de l’humor.

L’àlbum mostra aquest Paul Newman actor d’ulls blaus, icona de la cultura pop, i també el Paul Newman progressista compromès, capaç de fundar una marca d’aliments com Newman’s Own, els beneficis de la qual es destinen íntegrament a obres benèfiques i programes de salut i educació. Feliç centenari, Blue Eyes.