El 31 de desembre de 2023 moria Colita, mestra de la fotografia, deixant-nos una obra que és testimoni de la Barcelona que va viure: el plató on gent de tota condició i gènere va ser objecte de la seva mirada i l’escenari de moviments com la Gauche Divine, l’Escola de Barcelona o la Nova Cançó.

Colita, nascuda el 1940 com Isabel Steva Hernández, deia que devia el seu nom artístic al pare, qui de petita li va explicar que havia nascut sota una col.

Veritablement Colita va ser una treballadora infatigable; alumna, amiga i companya de professió d’altres mestres de la fotografia del nostre país com Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés i Francesc Català-Roca, que va bastir un arxiu amb milers d’imatges de temàtica molt diversa fruit de la incansable curiositat que sempre la va caracteritzar: des de la seva aproximació al món gitano del Somorrostro i Montjuic al retrat de figures clau de la cultura catalana i de personatges com Gabriel García Márquez o Orson Welles; sempre amb un estil molt personal que combinava ironia, tendresa i sensibilitat social.

Al final de la seva vida, el seu currículum el conformaven gairebé 60 exposicions i més de 77 publicacions, a més de tot el seu treball fotoperiodístic. La seva obra es troba en col·leccions com la del Museu Nacional d’Art de Catalunya o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Una carrera premiada amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Fotografia, el Premi Bartolomé Ros o la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts.

Les fotos d’aquest àlbum formen part de «Colita. Para un roto y para un descosido», títol que la mateixa fotògrafa va escollir expressament per a la retrospectiva que presenta, fins al 13 d’octubre, la Biennal Xavier Miserachs al Museu del Suro de Catalunya. Una mostra, que va comptar inicialment amb la mateixa Colita seleccionant algunes de les seves imatges més emblemàtiques com la seva estimada Barcelona, la Transició, els gitanos, el flamenc, el cinema, la Nova Cançó… i que esdevé l’homenatge pòstum a l’autora d’una obra excel·lent que exhala sentit de l’humor, feminisme i llibertat.