La mirada de Sebastián, des de nen, ha surfejat entre el mar i el cel, bressolada per onades com oracions, sempre atenta que ningú no quedés enrere.
El meu fill Sebastián va obrir els ulls a la riba de l’East River, a Nova York, i els va tancar tràgicament, mentre feia surf a la platja de Rockaway, Queens, Nova York. No va ser el mar, sinó la negligència d’altres. El van deixar enrere.
Sebastián ha buscat en silenci, amb respecte i molt de prop, mirades que traspassin i connectin, amb llum i pausa. S’ha acostat a moltes mirades des d’aquell ull del lloro que va captar quan tenia deu anys amb una càmera estenopeica que va construir, un estiu, amb una capsa de cartó.
PUBLICITAT
Va viure a Concord, la terra de Thoreau, de la qual va absorbir l’essència de la vida amb justícia, intentant honrar tots els éssers, terra que el va subjectar i també li va donar ales.
Sentint les seves arrels espanyoles va filmar i va dirigir el documental Esquilas en las montañas, la transhumància de dues-centes vaques de la seva família als Pirineus.
Amb respecte i sensibilitat ha denunciat injustícies com a director, productor i cineasta en el seu últim llargmetratge documental Liberando a Juanita; en la direcció de fotografia del documental Comparsa i, en el món de l’art, a The Art of Making It, a Art21 i el New York City Ballet.
Ha allargat generosament les seves mans, però igualment ha travessat ponts molt ben acompanyat. Des de les seves pràctiques amb Barbara Kopple, guardonada amb dos Oscars, o, al començament, amb la companyia Florentine Films del cineasta Ken Burns. L’últim pont, el de Brooklyn, el va creuar acompanyat de Burns i Michel Kimmelman, crític d’arquitectura de The New York Times.
Aquesta és la mirada de Sebastián, una llum que continuarem honrant en viure el seu llegat amb la mateixa dignitat que ell va oferir als altres.
Rosa Lasaosa
Mirada que transcendeix, imatges que queden a la retina
«Cerca del sentit de la meva vocació: el cinema és el púlpit des d’on predico. Somnio que algun dia les meves creacions serviran a la humanitat i inspiraran per a millorar la societat. Veig la meva tasca com una manera d’abordar certs obstacles. És essencial interactuar amb la comunitat a escala individual per entendre perspectives i recordar que els problemes afecten personalment.
Crec que la meva principal fortalesa és provocar reflexió i desafiar a analitzar críticament accions i actituds. També m’agrada inspirar la gent a viure d’acord amb els seus valors. Em veig actuant en l’àmbit personal i individual, però crec que el cinema pot aconseguir el mateix i arribar a un públic més ampli. M’interessa el cinema documental, però també em considero artista.
Espero col·laborar a promoure la justícia econòmica i social per a migrants, treballadors, artistes i persones sense veu mitjançant l’organització comunitària i documentant a través del cinema. Com a cineasta, vull entendre millor com abordar i representar creativament temes delicats d’una manera respectuosa amb la privacitat i amb les pors de les persones entrevistades. També vull explorar els límits entre el periodisme d’investigació, la història oral i el cinema documental, i com el cinema pot contribuir a crear relacions que enforteixin i empoderin els col·lectius.
Un dels reptes fonamentals del meu treball és trobar una comunitat que valori el servei i la justícia. En dedicar-me de ple a la creació i la producció cinematogràfica sé que he de ser especialment curós amb qui m’envolti per no deixar-me seduir pel materialisme, pel capitalisme i per la indústria cinematogràfica convencional.
Espero progressar en la meva carrera com a cineasta sense renunciar als meus valors i a les meves fites personals. Mantenir-me amb els peus a la terra, humil i compromès.»
Sebastián Lasaosa Rogers (1990-2025)
