El trombó estava a les golfes del cal Forner. Com tantes i tantes andròmines, fruit de cent cinquanta anys de vida i d’activitat comercial. L’instrument i una infinitat de trastos que expliquen aquell segle i mig del que avui és el Forn Anglada d’Ullastrell (Vallès occidental) estan ara exposats a la sala d’El progrés en una mostra commemorativa d’una efemèride a la qual pocs negocis, i menys encara familiars, poden arribar. Cent cinquanta anys són molts anys. De fet, són sis generacions.
A l’exposició hi ha de tot i força. Objectes que expliquen l’evolució del comerç i records familiars. D’entrada, els capítols matrimonials entre el panadero Bartomeu Anglada Palet i Antonia Sucarrats Puig, en els quals s’esmenta la casa original amb un forn, amb data 8 d’abril de 1875, considerada la data oficial de l’inici del negoci. També hi ha la pesada tampa original del forn que porta una marca de fàbrica de 1804, i tota mena d’estris per fer pa.
PUBLICITAT
Tanmateix, a cal Forner, a més de pa s’hi venia de tot i també era estanc, concessió que manté, tot i que la venda de segells ja és cosa rara mentre han tornat amb força els llibrets de paper de fumar. A la tercera entrega d’un llarg article publicat a la revista L’Avenç el novembre de 1892 en què es descriu el camí per anar a peu de Barcelona a Montserrat, Lluís de Romero explica que, passant pel poble, els excursionistes van entrar a “una botiga que per la traça es coneixia que servia de casa de begudes, ja que no de veritable taverna, puix per ser-ho li faltaven les rengleres de bótes i barralons que dónen caracter a tals establiments”.
El caminant afegeix: “Ben mirat, ja que no era taverna, seria dificil puguer dir lo qu’era aquella botiga, per aver-n’hi quatre o cinc totes en una. Els articles propis de l’estanc, del betes-i-fils, del forn, de la drogueria i de la tenda de begudes, i fins del graner, es trobaven allà reunides, cada mena d’articles en un armari diferent, devant dels quals un llarg taulell servia pel despaig”.
Foto de família dels Anglada de la segona i tercera generació de forners.
Com explica l’article, cal Forner, com la majoria dels comerços de poble, era un empori on es trobava tot el que era necessari, fins i tot piules i trons quan s’acostaven les revetlles. També va ser fonda quan es construïa la carretera de Terrassa a Ullastrell el 1893. I més cap aquí, també s’hi reparaven bicicletes. Quan el pa es pastava a casa es portava a la fleca a coure. I un espai damunt del forn també servia perquè els veïns hi portessin la bugada a eixugar quan feia mal temps.
Els Anglada, a més de ser forners i botiguers, tenen una vena artística molt marcada, sobretot pel teatre. Com es va dir en el pregó de la commemoratiu, aquell any fundacional de 1875 Àngel Guimerà va ser premiat als Jocs Florals. Encara no havia escrit Mar i cel, Maria Rosa o Terra baixa. Tanmateix, als anys cinquanta i seixanta del segle XX aquestes obres es representaven amb gran èxit al teatre del poble, sempre amb la presència rellevant dins i fora de l’escenari de la gent de cal Forner. I encara avui, els més joves de la nissaga són part activa del teatre al poble. Aquesta afició la van demostrar amb molta gràcia i encert en la festa de celebració al carrer.
Però també la música ha enganxat a la gent de cal Forner, la qual cosa també va quedar palesa al carrer i a l’exposició. Bernat Pont Anglada, de la sisena generació, és un compositor i performer que ha heretat el sentit teatral i també humorístic de la família. Va estudiar el grau de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Va fer un màster en Creative Practice a Berna (Suïssa) i també ha seguit un programa de composició i informàtica a l’IRCAM de París, el centre que havia creat Pierre Boulez.
En ocasió del 150è aniversari de cal Forner ha creat una instal·lació en una sala de l’exposició en què el moviment d’una pala d’enfornar davant d’una pantalla genera un seguit de sons i imatges sobre el procés de fer el pa. No és la primera vegada que el músic compon al voltant del pa. El 2022 va fer How to bread, una peça per a flauta, saxo, percussió, piano, electrònica i vídeo en què el seu oncle Josep ensenyava a fer pa amb el forn de llenya que és com encara es cou ara. Aquesta obra el va fer mereixedor de dos premis.
PUBLICITAT
La tampa original del forn amb una marca de fàbrica de 1804.
I el trombó? Doncs aquest objecte no té res a veure amb les activitats dels Anglada, però sí que documenta un moment històric del poble. L’instrument és un trombó alemany Ronner. Porta un bany de plata i l’exterior del pavelló està bellament decorat mentre a l’interior el bany és d’or. Després de tants anys a les golfes, l’instrument ha necessitat una restauració de la qual se n’ha encarregat el trombonista John Dubuclet.
Segons diu la cartel·la que l’acompanya, va ser “deixat a cal Forner pels soldats ‘nacionals’ en bescanvi d’un rellotge de paret el 24 de gener de 1939”. En realitat va ser bescanviat per alguna cosa més. El forner havia fet una fornada de pa i els ‘nacionals’, que pel que sembla eren italians, li van confiscar.
