El filòsof Edgar Morin adverteix que «avui dia, la batalla es lliura en el terreny de la ment» i observa que «la Terra s’ha convertit en una nau espacial». Si unim les dues cites, si gosem relacionar-les, obtenim la imatge d’un planeta sumit en la tirania del tecnològic, fins al punt d’haver aconseguit fer de la terra un «planeta intel·ligent», un planeta nau espacial.
La Terra que girava despreocupada en el buit de l’univers, ara es dirigeix a la meta de convertir-se en una nau espacial fusionant la vida biològica i la vida robòtica. Avui, a les profunditats del mar, hi trobem milers de cables de fibra òptica connectant continents, traçant línies rectes i oscil·lants des de les quals es canalitzen dades i informació. El cel blau i estrellat està ara dominat per milers de satèl·lits que permeten expressar en dades el planeta per predir-ne el comportament. Ciutats xineses i americanes comencen a estar controlades per la tecnologia 5G, i es projecta ja el 6G per guanyar en qualitat de transmissió de dades i en la seva gestió per fer més eficients les ciutats.
Els videojocs, les ulleres de realitat virtual, polseres de localització, els mòbils, Siri, la ciberseguretat, els drons, els avatars, el metavers… una infinitat d’artefactes, funcionalitats i aplicacions que situen els ciutadans, encara que sigui només per un instant, en la posició de tripulants d’una nau espacial.
PUBLICITAT
Dues cites que ens obren la imatge d’un futur distòpic on els humans que habitàvem la Terra, ara pretenem dominar-la amb les nostres fantasies tecnològiques i de control. El que és rellevant de l’afirmació «la Terra s’ha convertit en una nau espacial» és que els únics que saben amb certesa cap a on ens dirigim, si és possible saber-ho, són aquells empresaris com Jeff Bezos, fundador d’Amazon, que viatja a l’espai amb la seva nau New Shepard. Una nau/prova amb la qual l’empresari tecnològic i apassionat de la intel·ligència artificial va afirmar en tornar a trepitjar la Terra: «Déu meu! Les meves expectatives eren altes i han estat superades dràsticament».
El milionari Jared Isaacman va viatjar a l’espai amb tres amics; també ho va fer Richard Branson, fundador de Virgin Galactic, que vol facilitar el turisme espacial a aquells que s’ho puguin pagar. La metàfora de Morin: «la Terra s’ha convertit en una nau espacial» ha arribat a la nostra realitat, fins al punt que moltes empreses tecnològiques es preparen fent proves pilot tripulant les seves particulars naus espacials. La nau espacial explorarà l’univers, però també gestionarà el món com si fos un sofisticat artefacte, meitat biològic, meitat màquina.
Renunciar a l’imprevisible
Es constata la metamorfosi de la Terra. Passarà de ser un òrgan viu que regeix el destí del planeta a convertir-se en una nau tecnològica on el viu se subordinarà al tecnològic. Aquesta nau espacial també pot ser vista com l’Arca de Noè del segle XXI, on els Noè han de decidir, no els animals que han de salvar sinó quina tecnologia ha d’impulsar la nau. Serà una arca/nau espacial dirigida per les grans corporacions tecnològiques que estan seleccionant les espècies sota l’atenta mirada de la tecnologia. L’impacte cultural que implica prioritzar l’esforç de gestionar millor el món al fet de viure-hi millor implica renunciar a tota esperança que l’imprevisible continuï governant el món.
PUBLICITAT
Si s’aposta per atletes biònics, l’esforç i el do natural es dilueixen en els avenços tecnològics; si la selecció del personal d’una empresa la determina un algorisme, l’originalitat i la genialitat queden subordinades a l’eficiència i els resultats. El capità de la nau exigeix als tripulants rendir més, sense qüestionar la seva decisió. L’impacte cultural que implica que tota persona que pilota la nau tingui una funció determinada, determina que els passatgers visquin plàcidament més en la seva ment que en la realitat.
No ha d’estranyar-nos que la guerra d’Ucraïna, mentre es cobra vides al camp de batalla, s’intenta resoldre intervenint comptes bancaris o deixant de dependre del gas rus. Els conflictes que esclaten dins de la nau es resolen aïllant tecnològicament i econòmicament els invasors a les seves cabines, fins que defalleixen en el seu afany de dominar la nau. Fins i tot, l’amenaça nuclear deixa de qüestionar-se sota principis ètics o morals; la qüestió és evitar que esclati la nau a trossos. La nau espacial a la qual fa referència Morin és la que es construeix «sobre la base biològica de l’espai Homo sapiens a través de l’extraordinària diversificació de les cultures, la humanitat es constitueix en identitat planetària, s’unifica sota l’ègida de la tècnica, que li permet tota mena d’intercomunicacions, es reconeix com una comunitat de destí en el si de la biosfera, emergeix com a consciència…»
La nau espacial de Morin apunta a l’exploració de l’univers i la curiositat de l’home. No obstant això, la nau espacial en la qual ja estem viatjant està deixant els passatgers adormits i sedats en el virtual, mentre els tripulants van creant les condicions necessàries perquè, quan despertin, tot estigui dominat per la tecnologia. No es tracta de reduir la tecnologia portada a l’extrem d’entendre-la com el mal, sinó de començar a veure la Terra com allò que ja és avui en realitat: un planeta intel·ligent on tot està connectat.
