El terme «cultura circular» pot resultar oportunista i fins i tot no gaire enginyós en prendre com a referència directa l’atribuït a l’economia circular. El terme designaria aquells projectes artístics nascuts d’iniciatives amb la vocació de posar en marxa propostes que aprofiten al màxim el talent tant dels grans creadors com dels joves que s’estan formant, i interrelacionar-los. Potenciar el valor de l’art a través de projectes al servei de la cohesió social, l’educació, la difusió artística, l’activació de la sensibilitat i el desenvolupament tecnològic.
És una concepció cultural basada en convertir l’obra que es pretén realitzar en un gran taller de col·laboracions, sinergies i cooperació artística. Parlem de projectes que es posen en marxa no només per assolir un resultat, sinó per crear vincles, llaços entre creadors, promotors econòmics i públic. Circular en la mesura que posa en marxa un procés que no té fi i activa accions artístiques, educatives i comunicatives que es retroalimenten les unes a les altres.
PUBLICITAT
Un d’aquests projectes és Symphony, un viatge al cor de la música, impulsat per la Fundació La Caixa. La proposta promoguda per Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundació La Caixa i dirigida per Igor Cortadellas pretén, sobre la base de promoure una experiència immersiva i amb la música clàssica com a protagonista, en col·laboració amb el director d’orquestra Gustavo Dudamel, afermar els llaços de la música com a forma sensible de comprensió del món.
Imatge promocional de Symphony. Fotografia de la Fundació La Caixa.
La peça artística queda definida en dos espais. En el primer, s’hi projecta un estimulant document visual on, immersos en la música de Beethoven, Mahler i Bernstein, se’ns mostra l’impuls humà per convertir el món que habitem en sons, música. El segon espai ens convida a descobrir, amb la realitat virtual, l’enorme cabal d’emocions que sorgeix en contemplar, asseguts al seu costat, l’actuació dels músics dirigits per Dudamel al Gran Teatre del Liceu. La realitat virtual ens permet habitar el cos d’un violí, veient des de com es fabrica fins a culminar el viatge en l’univers com a volta celestial que ens observa.
Aquest projecte itinerant es desplegarà arreu d’Espanya per a generar emocions que portin a afavorir un coneixement més profund de la música. Ara bé, l’interès més rellevant d’aquest projecte, més enllà de la seva innegable qualitat artística i tècnica, és la seva missió, centrada a observar la música com una eina de transformació social. El projecte ha necessitat més de quatre anys per a ser desenvolupat i realitzat. Hi han participat més de 250 persones. En aquest desplegament de mitjans, destaca la voluntat de crear un discurs de «cultura circular» on participen des d’alumnes de música fins al mateix Dudamel. Es tracta també d’un projecte didàctic, pedagògic, amb voluntat de formar i compartir l’experiència transformadora de la música. La música, com les matemàtiques, és un «llenguatge independent de la paraula» com va expressar George Steiner en el seu assaig En el castillo de Barba azul. La música que no menteix mai, que el temps no desgasta, sempre està disponible i disposada a atendre el nostre anhel de comprensió.
Escoltar la veu interior
Symphony estableix una experiència envoltant per a convertir els espectadors en ambaixadors de la música. Podem identificar abans la nostra emoció que els mecanismes que ens hi han dut. Ens trobem davant d’un projecte artístic que descansa en el poder transformador de la música, en el seu llenguatge universal. Amb experiències com la que proposa Symphony ens acostem a un concepte de cultura on l’assoliment artístic té valor en la mesura que construeix, des de l’inici mateix del projecte, una espessa xarxa de vincles entre els qui saben i els qui anhelen saber. És més important l’aprenentatge, la iniciació, que el resultat.
La iniciativa de la Fundació La Caixa encerta en utilitzar la música com a experiència artística que dilueix la bretxa social i transforma a qui està disposat, per un instant, a escoltar la seva veu interior. És una iniciativa que ens acosta a comprendre una mica millor el valor de l’art com a aprenentatge i no com a possessió.
