Jordi Gràcia
Professor de literatura espanyola a la UB, assagista i autor de nombrosos llibres sobre història cultural contemporània a Espanya i Catalunya.
Eduardo Mendoza o la impertorbabilitat irònica
El censor del manuscrit de ‘La verdad sobre el caso Savolta’ tenia la raó històrica de la seva part: ‘Novelón estúpido y confuso, escrito sin pies ni cabeza’
Laberints autobiogràfics de tres assagistes
Dels tres, el millor és la saviesa destil·lada, irònica i solvent de Puig, l’intimisme perplex i orfe de Martínez i la caricatura abstracta de Soler
El desengany de la política
La trencadissa d’un grup d’amics entre el liberalisme i la socialdemocràcia basteix una reflexió veraç sobre el fracàs de la bona política
La resistència de la democràcia
Contra l’assetjament de l’autoritarisme, la democràcia liberal té eines per resistir la nostàlgia de la unitat i el sentiment de caos cultural
El formigueig de Pla a la postguerra
Comença a ser un costum massa arrelat el blanqueig ensucrat del passat per treure-li la capa de llefiscosa i pornogràfica política que va tenir
El ‘procés’ per dins
De la seva peripècia com a director de ‘La Vanguardia’ en surt una crònica sobre la irresponsabilitat frívola dels governants d’aquí (i d’allà)
El vici de la virtut
Més que per les peripècies dels personatges, la novel·la viu dominada per l’ostentació d’un estil ric, exigent i excloent: una mena de manifest literari
Les veritats del present
La reivindicació tàcita dels dos llibres és l’exigència de veracitat sobre el passat brut, de persones o d’empreses, com a deure democràtic
