Una de les paraules més suades dels darrers anys és «icona». Icònic és un adjectiu que s’aplica tant al disseny d’un setrill com als personatges d’una sitcom, però la recentment guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries en Comunicació i Humanitats 2021 ho és, malgrat ella mateixa. Gloria Steinem no és l’única artífex del feminisme modern –cap moviment no és obra d’una sola persona– però sí que n’ha estat una de les cares més recognoscibles arreu del món. Pot semblar que la concessió del premi té molt a veure amb la seva repesca per a la cultura pop a través de la televisió (amb la sèrie Mrs. America, vegeu política&prosa núm. 24) i el cinema, però el cert és que cap guardó que es doni al feminisme arriba prou d’hora, i, de fet, l’absurda polèmica entorn de la concessió del premi en la categoria de les Arts a Marina Abramovic així ho demostra.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Tothom és hereu de les seves circumstàncies, i la personalitat de Gloria Steinem s’explica, i no poc, per la seva infantesa i, sense posar-nos gaire psicoanalítics, per les seves complicades circumstàncies familiars. Nascuda l’any 34, quan la Gran Depressió començava a deixar pas al New Deal, els pares de Gloria Steinem tenien ja una altra filla, Suzanne, nascuda el 1925. Les coses no anaven gaire bé entre ells, perquè tenien tarannàs molt diferents: el pare, Leo, no tenia gens d’interès a prendre’s la vida gaire seriosament. Era un bon vivant, aficionat a menjar en excés i a no preocupar-se pels diners. Era fill d’immigrants judeoalemanys i la seva pròpia mare havia estat una militant sufragista que durant la Segona Guerra Mundial va pagar de la seva butxaca el rescat de molts refugiats jueus.

Però Leo era d’una altra pasta, i tot i que al principi les coses anaven bé amb la mare de la Gloria, Ruth Nuneviller, l’equilibri era fràgil. Nuneviller, d’ascendència escocesa i rígida educació presbiteriana, havia fet algunes incursions en el periodisme abans de casar-se, tot i que la seva mare l’havia obligada a formar-se com a mestra. Ho havia deixat tot per crear un negoci familiar amb en Leo, consistent a gestionar un resort de vacances al costat d’un llac, a l’estiu, i a recórrer el país comprant i venent antiguitats i quincalla, a l’hivern. Aquella vida una mica irregular, però, no era gaire adient per al ja fràgil estat mental de Ruth Steinem, que va empitjorar arran de dues crisis familiars (l’accident mortal d’un estiuejant al resort, i un avortament espontani) i, sobretot, de l’addicció als sedants que li van prescriure els metges.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.