La indústria sempre ha tingut un paper rellevant en l’economia catalana des que les primeres fàbriques es van instal·lar al territori durant el segle XIX. Tot i que l’evolució de la societat ha portat cap a un model econòmic basat en els serveis, Catalunya segueix concentrant el 23 % del sector de tot Espanya i en representa el principal nucli industrial.
El sector industrial ha seguit jugant un paper important per a la comunitat autònoma. Fins i tot després que els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 convertissin la capital catalana en un referent per la seva oferta turística, i que amb el pas dels anys totes les activitats al voltant del turisme fossin cada vegada més extenses, la indústria segueix suposant actualment una aportació del 20 % a l’economia i genera el 16 % de l’ocupació. Les dades encara milloren si es té en compte el que es coneix com la servindústria. En aquest cas, la meitat de l’economia catalana estaria lligada al sector industrial.
La indústria ha aconseguit mantenir a Catalunya més pes que a la majoria de les grans economies de la zona euro, on la mitjana se situa per sota del 20 %. D’altra banda, també és rellevant la manera com el sector ha aconseguit especialitzar-se, una evolució que li ha permès posicionar-se com un referent de la indústria química i els productes farmacèutics, principalment.
En els darrers anys hem viscut un debat intens sobre el rumb que hauria de prendre la indústria a partir d’ara per adaptar-se a un món en constant evolució. Iniciatives diverses de col·laboració entre els sectors públic i privat s’han orientat a donar suport a les empreses concretes en aquest procés tan decisiu per al futur del sector.
PUBLICITAT
L’arribada de la covid-19 ha tingut un gran impacte en la nostra societat i ha estimulat un replantejament del nostre model econòmic amb l’objectiu de generar llocs de treball de qualitat, desenvolupar negocis sostenibles i donar resposta a les necessitats i els reptes de la nova economia. En realitat, la situació actual de crisi també ha servit d’impuls per accelerar la transició tecnològica que afectarà tots els àmbits empresarials. En aquesta situació, la indústria té l’oportunitat de reivindicar el seu paper i de liderar el canvi cap a la nova economia que s’està configurant.
Col·laboració publicoprivada
La ciutat de Barcelona, gràcies a la seva llarga tradició industrial i al seu dens teixit empresarial, ja s’ha començat a posicionar en sectors d’activitat emergents com, per exemple, la indústria 4.0. La irrupció de la indústria 4.0 ha estat també descrita com la quarta revolució industrial. En la seva versió inicial el concepte es proposava combinar i aprofitar els últims desenvolupaments en comunicacions i connectivitat, però el plantejament ha anat adquirint més complexitat.
La nova revolució industrial suposa un canvi que requereix uns forts components de digitalització, inversió en I+D+i i, és important tenir-ho en compte, en formació.
Per aconseguir tot això és imprescindible la col·laboració publicoprivada. És una equació inevitable perquè l’evolució reclama un lideratge estratègic públic i, al mateix temps, uns recursos considerables i un grau de flexibilitat que només pot aportar el sector privat. Concretament, a Barcelona s’han posat en marxa experiències molt destacables com són les del 22@ o les protagonitzades pel Consorci de la Zona Franca. En els dos casos s’ha produït un impuls conjunt que té el valor addicional d’haver-se constituït en model de referència. Estic convençut que afavorir la coordinació entre administracions i empreses reforçarà la competitivitat del territori i el posicionament de Barcelona com a pol econòmic estratègic de la indústria 4.0.
En aquest sentit, és particularment remarcable per la seva dimensió innovadora i vocació d’impuls a la transició industrial la posada en marxa, l’any passat, del 3DFactory Incubator als terrenys de la Zona Franca. És en realitat la versió posada al dia de les incubadores d’empresa que, precisament a Barcelona van tenir un protagonisme rellevant amb la creació de Barcelona Activa, una agència innovadora i precursora. Es tracta d’una iniciativa que és la primera de les seves característiques a Europa. Ocupa un espai de 1.000 metres quadrats que ja ha acollit 41 empreses i probablement n’integrarà un centenar a mitjà termini. El nou nucli industrial ha comptat amb el suport de Leitat, un centre tecnològic decisiu en haver detectat la rellevància de la fabricació 3D en la nova indústria per la seva capacitat d’impulsar la interacció i la col·laboració entre empreses com a alternativa de la simple competència.
Els avantatges de la fabricació 3D es van posar de manifest durant l’emergència del confinament de març passat, quan es va demostrar l’enorme reducció del temps de producció en comparació amb la indústria convencional. En un moment de saturació hospitalària, en el qual feien falta respiradors, la nova incubadora 3D va ser capaç de fabricar-ne més de 400 per distribuir-los per diferents hospitals de Catalunya. També per aquesta iniciativa va ser essencial la col·laboració pública/privada representada per la participació de Leitat.
Els avantatges de la fabricació 3D es van posar de manifest durant l’emergència del confinament de març passat.
Segons Acció, el 47 % de la indústria catalana es replanteja dur a terme canvis estratègics de mercat a conseqüència de la situació desencadenada pel coronavirus. Sens dubte, aquesta transició serà més complicada per a les empreses que no han avançat en matèria de digitalització en els últims anys, però en general Barcelona està ben posicionada per liderar aquesta reinvenció, ja que s’ha consolidat com el hub líder de start-ups del sud d’Europa, amb un 64 % de les noves empreses dedicades a la tecnologia 4.0. És imprescindible saber aprofitar aquest nou teixit que s’està creant per generar aliances que permetin a les empreses més tradicionals progressar dins del sector combinant el seu profund coneixement de la indústria amb l’impuls digital que poden obtenir de les companyies emergents.
L’actual és un moment d’incertesa, però sembla molt clar que la reindustrialització requerirà una confluència d’esforços, una comprensió cabal de la nova economia i decisions radicals sobre el camí a emprendre per fer possible la intersecció dels actius tradicionals amb les noves formes de produir i consumir.
Vocació d’hibridació
La indústria que està venint exigeix per sobre de tot coordinació, confluència d’iniciatives i mètodes, i una certa vocació d’hibridació que comença per l’aproximació dels tradicionals sectors industrials i de serveis que ja s’ha produït en el que es coneix com la servindústria. El seminari sobre la nova economia (BNEW) que es va celebrar a Barcelona en plena crisi sanitària, i que és en si mateix un esdeveniment híbrid, va mostrar el camí d’una reactivació econòmica basada en l’aglutinació de cinc sectors clau com són la indústria digital, la logística, el real estate, l’ecommerce i les zones econòmiques.
PUBLICITAT
Potser només és el començament, però a Barcelona s’han posat algunes bases per a la confluència de la nova economia amb la nova indústria, una situació que podrà aprofitar els atractius de l’entorn de la ciutat, la seva capacitat tecnològica i l’aptitud demostrada per incrementar significativament contactes, connexions i sinergies entre companyies d’una diversitat de sectors.
La irrupció de la nova perspectiva industrial ha comptat amb l’avantatge de la urgència que ara està plantejant el repte de fer front al canvi climàtic i, més concretament, el d’assegurar la sostenibilitat del nostre entorn. En aquesta línia, l’altre gran valor afegit de la indústria digital és la sostenibilitat, ja que ofereix la possibilitat de fabricar minimitzant l’impacte mediambiental.
Barcelona ja ocupava l’any passat el tercer lloc del rànquing mundial de Smart Cities, només per darrere de Londres i Singapur.
Els processos de fabricació propis de la quarta revolució industrial també són coneguts com a «intel·ligents», principalment per la important presència d’intel·ligència artificial o robotització, factors que la converteixen en una indústria molt eficient, rendible i competitiva. En aquest sentit, hem d’evitar el pessimisme de pensar que aquest marcat component tecnològic es traduirà en una gran reducció de llocs de treball, perquè s’incrementarà la demanda de personal especialitzat i s’ampliarà el ventall de perfils que hi tindran cabuda. Per això és imprescindible que la revolució industrial es treballi a tots els nivells i molt particularment en el camp de la formació que haurà de donar resposta a les noves demandes de les empreses. Com a part de la transformació del sector també és indispensable avançar en la igualtat de gènere i per aconseguir-ho cal impulsar un canvi des de dins de la indústria, però també en el camp de l’educació.
He fet referència a l’actuació i els projectes del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, una entitat pública, compromesa amb l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que es proposa l’objectiu de fomentar la seva aplicació al sector industrial. Com a plataforma que connecta administracions amb empreses té una responsabilitat especial a l’hora d’impulsar experiències d’economia circular i de mobilitat sostenible que permetin reforçar el posicionament de la Zona Franca de Barcelona com a seu de la indústria 4.0.
En aquesta línia, un projecte en marxa és passar de la incubadora a una autèntica factoria 3D 4.0, una planta que s’estendrà sobre 100.000 metres quadrats i que pot constituir una plataforma d’aterratge a Barcelona d’empreses innovadores de tot el món.
Liderar la quarta revolució industrial
Barcelona ja ocupava l’any passat el tercer lloc del rànquing mundial de Smart Cities, només per darrere de Londres i Singapur. Després de l’acceleració que ha viscut la transició tecnològica a causa de la crisi actual, i amb l’esforç conjunt d’un sector que sempre ha tingut vocació de lideratge, és molt probable que gràcies a experiències com el 22@, les factories 3D de la Zona Franca i l’impuls que algunes grans indústries tradicionals estan donant al projecte BCN Tech City, la ciutat consolidi una posició sòlida en el panorama de la nova indústria.
La Barcelona metropolitana té la capacitat i una situació privilegiada per liderar la quarta revolució industrial, la de la indústria sostenible, i impulsar així també un canvi real en el nostre entorn. Aconseguir-ho exigeix tenir la ment molt oberta per arribar a consensos i implicar-se en iniciatives totalment disruptives. Barcelona pot liderar una espectacular transformació de Catalunya en els pròxims anys si assumeix la responsabilitat de dissenyar i engegar projectes que complementin les tradicionals capacitats industrials del país amb la visió estratègica i rupturista pròpia de la indústria 4.0.
