Por a la tupinada electoral

En els seus dos-cents cinquanta anys d’existència, la democràcia americana no havia estat mai en una situació tan compromesa com la que es planteja davant de les anomenades midterm elections. El president dels Estats Units i la seva Administració fa mesos que treballen per canviar el funcionament del sistema electoral amb l’excusa d’impedir que voti gent que no té la ciutadania americana. Per aconseguir-ho, han posat en marxa diverses estratègies que poden impedir la celebració d’unes eleccions lliures i netes aquest mes de novembre, segons temen molts experts.

El president Donald Trump i la seva administració s’han atorgat, no sempre legalment, un poder extraordinari per implementar les seves polítiques autoritàries i d’extrema dreta que, segons s’ha vist, molta gent rebutja. Les eleccions de mig mandat funcionen com un examen dels primers dos anys de mandat del president, encara que el que es voti siguin els 435 escons de la Cambra de Representants i un terç del Senat juntament amb una munió de càrrecs estatals i municipals.

Després de divuit mesos a la Casa Blanca, diverses enquestes mostren que al voltant del 65 % dels americans desaproven el mandat de Trump. Segons el Pew Research Center els demòcrates porten sis punts d’avantatge als republicans en la intenció de vot. Hi ha indicis, però, que el president i els seus pretenen mantenir el poder com sigui i es neguen a donar comptes del seu govern en un clima electoral molt enrarit.

Les polítiques autoritàries de l’Administració i els seus càstigs als considerats enemics han alarmat tots els sectors de la societat nord-americana. Un estudi de l’agència Reuters va comptabilitzar quatre-cents setanta intents d’intimidar i castigar persones, empreses, despatxos d’advocats, universitats, mitjans de comunicació, polítics, militars… Un cas sagnant és el de Prairieland on nou persones que van participar en una manifestació contra el centre de detenció d’immigrants a Alvarado, Texas, han estat condemnades a entre trenta i cent anys de presó per un jutge federal que els ha considerat terroristes domèstics. La brutal política contra els immigrants i la mortal actuació dels seus agents del Servei d’Immigració i Control de Duanes, ICE, indigna en moltes comunitats del país i hi ha molts manifestants detinguts.

A més, augmenten els votants ressentits perquè Trump no ha complert les seves promeses electorals. La realitat és que el president no pot fer-ho perquè no és ell qui mana al país, sinó els funcionaris del Pentàgon i els caps de les empreses del complex militar industrial, juntament amb els de les grans corporacions tecnològiques. Els interessos d’aquest conglomerat empresarial són incompatibles amb algunes de les promeses de Trump com les d’acabar les guerres a l’exterior i utilitzar els recursos per millorar la vida dels nord-americans. Aquest cada dia més potent poder econòmic s’ha convertit en un motiu més de descontentament entre la població.

El candidat demòcrata al Congrés per Tennessee, Justin J. Pearson ho explica així: «No és una lluita de l’esquerra contra la dreta, és una lluita d’aquells que estan dalt de tot, contra tots nosaltres.» De moment, a les primàries republicanes, deu dels candidats que tenien el suport de Trump per ocupar càrrecs als diversos estats i al Congrés, han estat rebutjats pels votants. La política d’aranzels de Trump perjudica també els treballadors americans, tant com les seves guerres a l’Orient i les polítiques que abonen el canvi climàtic.

Restringir l’accés a les urnes

A les primàries demòcrates, els candidats més progressistes guanyen amb programes que proposen un sistema sanitari públic i universal, l’augment del salari mínim, l’increment dels impostos als milionaris, i també una moratòria en la construcció dels centres d’intel·ligència artificial, impulsats per Trump. Denuncien que contaminen el medi i encareixen l’aigua i l’energia. El candidat al Congrés per Tennessee, Justin J. Pearson, o el candidat al Senat per Michigan, el doctor Abdul el- Sayed, han guanyat a les primàries demòcrates a candidats finançats pel milionari lobby proisraelià AIPAC. Es veu que la gent està farta de la intervenció a les eleccions del gran capital i dels grups d’interès.

Les enquestes i els resultats de les primàries diuen que la supressió de l’ajut militar a Israel i la denúncia de la guerra contra l’Iran ja no són sols una demanda dels demòcrates progressistes. Ara també hi ha republicans i independents que no volen que els seus diners financin el genocidi a Gaza.

Per tot això, un dels propòsits de l’Administració Trump és restringir l’accés a les urnes d’aquells votants que no li interessen. El projecte d’interferir en les eleccions data de principis del seu segon mandat quan va ordenar a les agències federals, estatals i locals que s’encarreguen de les eleccions, de fer una sèrie de canvis a les normes i pràctiques electorals per posar el sistema sota el control de la Casa Blanca.

Entre altres coses, Trump intenta reduir el nombre de votants, exigint que els ciutadans hagin de presentar el passaport, una partida de naixement o un document semblant en el moment de registrar-se per votar. Diverses investigacions conclouen que milions d’americans no tenen aquests documents i només la meitat tenen passaport. Entre els que no en tenen destaquen els més joves, la gent de color i la de baixos ingressos, grups de votants que no interessen a Trump. A més, és possible que moltes dones que en casar-se van adoptar el nom del marit, tampoc puguin votar perquè en el document que demostra que són ciutadanes americanes hi figura un nom diferent del que porten ara.

De moment, aquesta part de l’ordre executiva està bloquejada per un tribunal federal que ha considerat que el president no té l’autoritat d’alterar els procediments electorals, poder que només tenen el Congrés i els estats. Els defensors dels drets dels votants temen que si l’ordre del president s’implementés, milions d’americans no podrien votar, es comprometria la seguretat del procés i es publicarien dades personals de milers de votants registrats.

Pressió als funcionaris

D’altra banda, la investigació de l’agència Reuters que acaba de guanyar un premi Pulitzer de periodisme, detalla com l’Administració Trump ha intentat interferir en les eleccions en almenys vuit estats amb l’excusa d’investigar els resultats de les presidencials de 2020. El Govern mira d’imposar l’autoritat federal sobre la dels estats, tornant a judicialitzar una derrota que el president encara no accepta. Així es justifiquen investigacions i batudes com la que l’FBI va realitzar a les oficines electorals del comtat de Fulton, a Geòrgia, on van confiscar paperetes, cintes de tabulació i llistes de votants. A més, segons Reuters, l’entorn del president ha pressionat els funcionaris encarregats de les eleccions en estats com Arizona, Nevada i Colorado exigint accés als sistemes de votació.

El periodista expert en drets electorals de la revista Mother Jones, Ari Berman, tem que les properes passes de la Casa Blanca siguin requisar les màquines de votar, adduint que no tenen la certificació adequada, i rebaixar el vot per correu. El Tribunal Suprem acaba de fer un pas a favor d’això en autoritzar que el Departament de Seguretat Nacional, DHS, confeccioni llistes de ciutadans nord-americans amb dret a vot. Aquestes llistes anirien al Servei de Correus, que Trump vol controlar, on es decidiria qui pot votar per correu. Berman considera que si aquesta proposta prospera, milions de ciutadans americans legitimats per votar es poden quedar sense fer-ho perquè el DHS o Correus poden decidir que no tenen la ciutadania per error o per la intenció de Trump de reduir el nombre de votants.

També s’ha especulat amb la possibilitat que l’administració enviï agents de l’ICE als col·legis electorals per intimidar els votants, cosa que seria totalment il·legal. La llei no permet molestar els que voten ni que agents armats entrin als recintes electorals. L’administració Trump també utilitza el gerrymandering, o redistribució de les circumscripcions electorals, per beneficiar els candidats republicans, intent que està en marxa en alguns estats del sud, aprofitant que el Tribunal Suprem ha retallat la llei de dret al vot. L’estratègia que afecta els votants negres i llatins ja s’ha emprat a Tennessee. Les autoritats locals han aprovat un nou mapa de districtes electorals que fragmenta l’únic districte amb majoria negra per tal que els Republicans obtinguin els 9 escons que estan en joc.

El passat juliol el mateix Trump es va encarregar de desacreditar el sistema electoral dient que és tan insegur que permet interferències de la Xina i d’altres països. En un manifest conjunt, 24 governadors demòcrates van contestar-lo acusant el president d’atacar el sistema electoral sense proves amb l’objectiu de silenciar i intimidar els votants. Per als defensors del dret a vot com Ari Berman, amb mentides i acusacions sense base Trump prepara el terreny per a la intervenció del Govern federal en els resultats electorals si no li agraden. Tot plegat crea un clima d’incertesa davant les eleccions de mig mandat que també desincentiva el vot.