Després de Jesús de Natzaret, Richard Wagner és possiblement la figura que més literatura ha generat. Abans de la seva mort el 1883, el nombre de llibres i articles sobre el compositor, sobre la seva obra i el seu pensament ja sumaven més de 10.000 títols. A aquesta muntanya de paper s’hi afegeix ara el monumental assaig (tractant-se de Wagner tot és a l’engròs) del crític musical Alex Ross, Wagnerismo (Seix Barral), traduït pel musicòleg Luis Gago, que ja havia traslladat al castellà el primer gran èxit de l’autor, El ruido eterno.

El llibre no és un assaig sobre el compositor encara que no pot defugir molts aspectes de la seva vida i obra. Havent estat enorme la repercussió de Wagner en la música, no va ser superior a la que van tenir-hi Monteverdi o Bach, diu Ross. Del que no hi ha precedents és de l’impacte que aquella figura va tenir i té encara avui més enllà de la música. És una influència que abasta tots els terrenys, el de les altres arts sigui la literatura, l’arquitectura o el cinema, la política, el pensament, i fins i tot la creació de marca comercial. L’objecte del llibre és doncs el culte que després de la seva mort es va expandir arreu aplegat sota l’etiqueta de wagnerisme.

El binomi Wagner-nazisme ha tingut un efecte reduccionista sobre què ha representat el compositor, i no explica el perquè de la seva ampla influència durant més de cent cinquanta anys. No ho fa perquè la seva és una figura polièdrica i contradictòria. Ho és tant, que pot causar admiració, respecte o el més gran rebuig. Es podria dir que hi ha un Wagner per a tots els gustos. I aquesta diversitat de la seva influència és la que detalla Ross en les gairebé mil pàgines del volum.

El binomi Wagner-nazisme no explica el perquè de la influència del músic durant més de 150 anys.

Sense parlar de música i teatre, Wagner va ser un socialista i un anarquista, un revolucionari molt crític amb el Reich (el segon) i amb tota forma d’Estat. Va ser pensador, es va interessar per la teosofia, va ser animalista i vegetarià, misogin en la vida privada i feminista al teatre. La seva visió de la sexualitat i el seu erotisme creaven escàndol. Sense oblidar que va defensar virulentament l’antisemitisme tot i treballar amb músics jueus i ser admirat per Theodor Herzl, pare del sionisme.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.