Des del conegut eslògan «Som 6 milions» han passat quasi quaranta anys. Era el 1987 quan una gran campanya publicitària de la Generalitat ideada per Lluís Bassat donava a conèixer que Catalunya havia assolit la mítica xifra de població.
L’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) publicava el novembre de 2023 que ja n’eren més de vuit milions els habitants, concretament 8.005.784, un augment demogràfic que ha comportat canvis significatius en diferents àmbits durant les darreres dècades. En aquest número de política&prosa abordem alguns dels aspectes que han marcat i estan marcant el funcionament quotidià de la Catalunya dels vuit milions, com l’economia, l’ús de la llengua pròpia, l’organització del territori, la recerca científica i l’agricultura i el paisatge.
PUBLICITAT
L’economia creix gràcies a l’augment demogràfic, tot i que, malgrat la crescuda, la millora de la renda de les famílies ha estat escassa, segons explica l’economista Oriol Aspachs. Així mateix, la seva anàlisi assenyala que la prosperitat que indiquen les grans xifres econòmiques no és compartida per tota la població. I que els col·lectius més vulnerables, especialment els joves, queden enrere.
L’ús del català és on l’augment demogràfic posa un dels principals focus d’atenció. El professor de la UAB Albert Branchadell analitza cap a on va el català a partir de les dades de diferents enquestes publicades recentment. Contraposa l’alarmisme dels activistes amb la poca difusió que es fa de determinats treballs de camp que no ho reflecteixen tot tan negre.
Per la seva banda, el geògraf Jaume Font Garolera, professor emèrit de la UB, posa èmfasi en el fet que l’organització territorial actual és tan complexa que només una solució radical podria resoldre el problema: fer taula rasa i recomençar de nou a tots els nivells (municipal, comarcal i veguerial). La manera com els canvis productius de l’agricultura han anat també modificant el paisatge és la interessant proposta analítica que fa Ignasi Aldomà Buixadé, geògraf i professor a la Universitat de Lleida.
Finalment, Arcadi Navarro, professor d’Investigació ICREA i catedràtic de Genètica a la UPF, afirma que en qüestió de recerca Catalunya afronta una regressió cap a les pràctiques burocràtiques que, fa vint anys, s’havien aconseguit superar.
