El camp de concentració de Mauthausen-Gusen, a Àustria, va ser probablement el primer complex del Tercer Reich que funcionà des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament com a camp d’extermini dels nazis. S’estima que més de cent divuit mil persones hi van ser assassinades: militants polítics, homosexuals, resistents russos i polonesos, objectors de consciència, gitanos, però sobretot jueus, víctimes de la Solució Final.
Hi havia persones de diferents nacionalitats: italians, hongaresos, anglesos, i espanyols principalment exiliats a França que es van enrolar a l’exèrcit francès quan va esclatar el conflicte a Europa. Francesc Boix, el presoner 5.185 del camp d’extermini, era un d’aquests set mil republicans espanyols.
Capturat per la Wehrmacht, va passar per diversos camps fins a arribar a Mauthausen on va ser destinat a l’Erkennungsdienst, el servei d’identificació de presoners, gràcies als seus coneixements de fotografia. En aquest laboratori s’hi revelaven els negatius de retrats policials d’identificació, però també del dia a dia del camp: imatges dels morts per arma de foc, suïcidi, accidents, intents de fuga o malalties; també els negatius que documentaven les visites d’alts càrrecs del govern i de les SS. Les fotografies les feien oficials del camp i Boix, nascut al barri de Poble-sec l’any 1920, les amagava i sostreia en secret amb la col·laboració d’altres presos.
Fa vuitanta anys, el 5 de maig de 1945, l’exèrcit nord-americà traspassava els murs del complex. Boix va agafar una de les càmeres de l’Erkennungsdienst i va documentar el dia de l’alliberament: des de l’entrada dels soldats fins al retrat dels presos supervivents com ell o l’interrogatori de Franz Ziereis, comandant del camp, ferit de bala mentre fugia dels americans disfressat de tirolès.
Presentem aquí una petitíssima part de les imatges d’aquells dies i algunes de les prop de vint mil fotografies i negatius que es van amagar, testimoni de l’horror, i que el fotògraf català va presentar com a prova en els processos de Nuremberg i Dachau. Les fotografies formen part del fons Amical Mauthausen-Francesc Boix Campo, dipositat al Museu d’Història de Catalunya, que l’ha incorporat recentment a la seva oferta educativa amb l’objectiu de donar a conèixer les vivències dels deportats als camps nazis.

















