Barcelona és amb orgull una de les grans capitals literàries del món occidental entre les quals destaquen també Nova York, Londres o París. Són ciutats que reuneixen aquesta condició gràcies a la fortalesa de la seva indústria editorial, però, sobretot, perquè publiquen en tres de les cinc llengües més parlades al món: l’anglès, amb més de 1.400 milions de parlants; l’espanyol amb més de 580 milions als quals, en el cas de Barcelona, cal afegir-hi els gairebé 8,5 milions de catalanoparlants, i el francès amb més de 300 milions de parlants.

Són ciutats obertes a la innovació, a la creativitat i amb vocació d’influència més enllà de les seves fronteres. I Barcelona, especialment, és una ciutat d’acollida, que inspira els creadors, protagonista d’infinitat d’arguments amb un ecosistema que conforma una indústria editorial sòlida en llengua catalana i castellana, amb més de cinc-cents anys d’història.

Sense aquests atributs no estaríem parlant avui de Barcelona com a capital editorial del món de parla hispana.

No és només per la seva capacitat d’inspirar grans talents de la literatura i de ser ciutat protagonista de grans històries literàries. No és només per la seva indústria editorial, que lidera la capacitat de connectar el talent dels escriptors amb els lectors a Espanya i a l’Amèrica Llatina. Ni és només per la relació dels seus ciutadans amb els llibres que s’expressa amb la resposta davant de la diada de Sant Jordi, de la Setmana del Llibre en Català, dels salons del Còmic o del Manga, o dels festivals literaris i de pensament de primera magnitud que s’hi celebren. És la capacitat de la ciutat de generar aquest entorn favorable que permet que l’ecosistema del llibre creixi i es desenvolupi en una fusió de tradició i modernitat.

La relació de Barcelona amb els llibres i la literatura és llunyana i agafa força a començaments del segle XV amb la invenció de la impremta. El fet de ser una ciutat d’acollida i oberta a la innovació fa que la gran revolució que va representar l’invent de Johannes Gutenberg a la ciutat alemanya de Magúncia el 1470, arribi a Barcelona el 1473.

Fins a aquell moment les abadies, les grans biblioteques o algunes universitats custodiaven i transcrivien a mà textos religiosos, filosòfics o científics per a conservar la memòria de la nostra civilització.

«En Barcelona, la vida era un torbellino de ideas, de libros, de noches largas
y discusiones que nunca terminaban», deia García Márquez.

Ètica. Política. Oeconomia d’Aristòtil, en llatí, va ser el primer llibre que, segons l’historiador Manuel Llanas, es va imprimir a Barcelona en el segle XV. Era un incunable que reunia aquests tres tractats aristotèlics i ho van fer possible tres mestres impressors alemanys instal·lats a la ciutat: Enrique BBorges oralotel, Jorge von Holtz i Juan Plank.

Trobem múltiples referències literàries de la vocació de Barcelona com a ciutat d’acollida. Ja en el segle XVII Miguel de Cervantes la retrata així quan hi fa viatjar Dom Quixot:

«Me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única.»

I deixa constància escrita de la vinculació de la ciutat amb el llibre:
«Sucedió, pues, que yendo por una calle, alzó los ojos Don Quijote, y vio escrito sobre una puerta, con letras muy grandes: Aquí se imprimen libros; de lo que se contentó mucho, porque hasta entonces no había visto emprenta alguna, y deseaba saber como fuese.»

Un cop dins de la impremta hi ha una conversa molt interessant entre l’editor/ impressor i Dom Quixot sobre llibres, traduccions, llibreters, drets d’autor i remuneracions, on ja es fa palès l’esperit empresarial de l’època:
«Yo no imprimo mis libros para alcanzar fama en el mundo, que ya en él soy conocido por mis obras; provecho quiero; que sin él no vale un cuatrín la buena fama.»

 

 

Essència de la ciutat

Són vuit capítols (del 60 al 72) del segon volum del Quixot, molt divertits i recomanables, com tota la novel·la que va ser la gran revolució de la narrativa de ficció. En aquests memorables capítols es reflecteix el tarannà de la ciutat, i el perfil d’una activitat econòmica com és l’edició, impressió i venda de llibres que s’ha convertit avui en essència de la ciutat.

La relació del llibre amb Barcelona no ha fet més que enfortir-se al llarg dels segles.

El vincle de Barcelona amb els llibres és la suma de moltes sincronicitats. Hi han tingut i hi tenen molt a veure els escriptors, tant en llengua castellana com en llengua catalana, que han projectat la ciutat al món; una indústria que ha sabut canalitzar aquesta creativitat; uns professionals que s’han adaptat als canvis i revolucions, que no han estat poques, en els més de cinc-cents anys d’història; i un teixit social i econòmic que ha afavorit el creixement i la consolidació d’aquest vincle.

La indústria del llibre, entesa com la cadena de valor que permet que un manuscrit arribi a les mans del lector, té a Catalunya més de vuit-centes empreses.

Avui, la indústria del llibre, entesa com tota la cadena de valor que permet fer possible que un manuscrit arribi a les mans del lector, té a Catalunya més de vuit-centes empreses, entre editorials i llibreries que donen feina de manera directa o indirecta a més de 35.000 persones amb un valor afegit brut que s’apropa al 2 % del PIB català.

L’ecosistema del llibre està format per més de tres-centes empreses editorials, que representen uns cinc-cents segells. Majoritàriament són petites i mitjanes empreses, que, juntament amb els grans grups editorials mouen més del 50 % de la producció editorial de tot Espanya (arriba al 70 % si parlem només de l’edició literària) i concentren al voltant del 65 % del que s’edita a l’Amèrica Llatina.

 

 

Catalunya compta amb una xarxa poderosa de prop de cinc-centes llibreries, més de tres-centes a Barcelona, formada per grans cadenes i establiments mitjans i petits que són autèntics agents de dinamització cultural i l’opció preferida per set de cada deu lectors per anar a comprar-hi els llibres. I també hi ha un teixit d’empreses distribuïdores i d’impressió que han fet possible resistir les embranzides de la història i les exigències dels lectors que han anat canviant els hàbits de consum.

Un gran pilar de Barcelona com a capital editorial és l’extraordinari talent dels escriptors, traductors, il·lustradors i dissenyadors que fan possible la màgia dels llibres i que viatgen també arreu del món gràcies al procés d’internacionalització.

 

 

Moments esplendorosos

La relació de Barcelona amb el talent dels escriptors ha tingut moments esplendorosos, especialment en la segona meitat del segle passat quan, atrets per l’agent literària Carmen Balcells, entre d’altres, i per editors que van entendre el fenomen literari que tenien al davant, es va reconstruir un pont amb l’Amèrica Llatina que ja havia existit, a la inversa, quan ciutats com Mèxic o Buenos Aires van acollir escriptors i editors exiliats a conseqüència de la persecució de les llibertats en temps de la dictadura franquista.

Parlar de la projecció internacional de Barcelona és parlar del boom llatinoamericà que va portar la ciutat a gaudir del talent d’escriptors com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Julio Cortázar, Carlos Fuentes, José Donoso o Alfredo Bryce. Tots ells van passar un temps a Barcelona, i d’altres que també hi van tenir una vinculació indirecta com Octavio Paz, Juan Rulfo o Guillermo Cabrera Infante.

Catalunya compta amb una xarxa de cinc-centes llibreries, que són agents de dinamització cultural i l’opció preferida per set de cada deu lectors per anar a comprar-hi els llibres.

Vargas Llosa, en el seu discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura el 2010 va recordar els cinc anys que va viure a Barcelona, a començaments dels 70, quan la dictadura franquista es començava a esquerdar: «Ninguna ciudad aprovechó tanto y mejor que Barcelona este comienzo de apertura ni vivió una efervescencia semejante en todos los campos de las ideas y la creación.»

I deia García Márquez: «En Barcelona, la vida era un torbellino de ideas, de libros, de noches largas y discusiones que nunca terminaban.»

La ciutat és també el bressol de grans escriptors i poetes barcelonins que han passejat el nom de la ciutat per gairebé tots els racons del món gràcies a les seves obres que han tingut Barcelona com a escenari: novel·listes com Mercè Rodoreda, Carlos Ruiz Zafón, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán, Carme Riera, Josep Pla, Jaume Cabré, Emili Teixidor, Care Santos, Ildefonso Falcones, Terenci Moix, Albert Sánchez Piñol, Xavier Bosch o Sergio Vila-Sanjuan; i poetes com Joan Salvat-Papasseit, Joan Margall, J.V. Foix, Joan Brossa, Salvador Espriu o Pere Gimferrer, entre molts altres autors que retraten una ciutat en diferents èpoques, matisos i contrastos. Avui, molts d’aquests escenaris es poden visitar gràcies als passejos literaris que s’organitzen pels carrers de la ciutat.

Un altre gran pilar és la indústria del llibre que fa possible la connexió de la creativitat dels autors amb els lectors gràcies a la fortalesa del llibre en paper, segurament un dels millors invents de la història de la humanitat i que s’està demostrant quasi tan perfecte com la roda, impossible de reinventar.

Jorge Luis Borges feia un gran elogi del llibre en una conferència oral (en el més autèntic estil platonià) que ha arribat als nostres dies gràcies als llibres i, en aquest cas a l’editorial Anaya que en va fer una edició meravellosa, titulada Borges oral. Deia el gran mestre universal: «De los diversos instrumentos del hombre, el más asombroso es, sin duda, el libro. Los demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio, el telescopio, son extensiones de su vista; el teléfono es extensión de la voz; luego tenemos el arado y la espada, extensiones de su brazo. Pero el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación.»

El llibre en paper és el motor de la indústria editorial i no ha estat desplaçat per cap dels invents tecnològics que han inundat de plasma les nostres vides. Les innovacions de l’era de la digitalització s’han integrat amb naturalitat perquè aporten molts avantatges per arribar als lectors amb més velocitat, donen més coneixement de les seves preferències i permeten oferir la possibilitat de gaudir de la lectura des del suport que es vulgui en el moment que més li convingui al lector.

 

 

Bibliodiversitat

Un altre dels pilars de la indústria editorial és la bibliodiversitat. La capacitat per oferir al lector un ampli ventall de propostes a les llibreries sigui quin sigui el seu interès. La curiositat humana és una de les forces més poderoses de transformació de la nostra història i els llibres són el millor company per a aquest viatge: per entendre què passa al nostre voltant, per trobar respostes a les infinites preguntes que encara queden per resoldre i també per viure altres vides a través de la lectura.

Aquesta bibliodiversitat s’explica perquè els llibres més venuts de cada any amb prou feina representen el 2 % de tots els que es venen. En la setmana de Sant Jordi, més d’un milió i mig de llibres arriben a les mans dels lectors i estan repartits en més de 70.000 títols diferents. No hi ha cap altre sector industrial que tingui una diversitat d’oferta tan gran com el del llibre. Tot això és possible gràcies a una xarxa de llibreries i biblioteques que són un altre dels grans pilars del llibre, i Barcelona n’és un clar exemple.

Malgrat l’impuls del comerç electrònic, una gran majoria dels lectors s’estima més anar a la llibreria a comprar els llibres i escoltar les recomanacions del seu llibreter de capçalera que li coneix els gustos i que li descobrirà nous llibres cada dia. En aquest sentit, el comerç electrònic, que va tenir un paper molt rellevant durant la pandèmia, temps en el qual les llibreries feien una feina clandestina d’atendre els seus clients des de la rebotiga, avui s’ha convertit en una bona via per allargar la vida del llibre de fons.

El llibre en paper és el motor de la indústria editorial i no ha estat desplaçat per cap dels invents tecnològics que han inundat de plasma les nostres vides.

Les llibreries són també un gran agent cultural que dinamitza l’activitat amb els clubs de lectura i les presentacions de les novetats a barris i ciutats d’arreu de Catalunya. L’ecosistema llibreter, molt potent a Barcelona, és possible gràcies a la defensa, a tots els països europeus, d’un model econòmic basat en el preu únic del llibre, que vol dir que qualsevol novetat editorial té el mateix preu sigui en una petita llibreria de barri o en un gran centre comercial. Als països d’influència anglosaxona, on el preu del llibre és lliure, s’ha dinamitat el teixit de llibreries, ha suposat un empobriment cultural de les ciutats i ha acabat encarint el preu dels llibres.

La relació d’amor de Barcelona amb els llibres es renova cada any al voltant dels diferents esdeveniments que l’acompanyen i que tenen una gran resposta ciutadana: la diada de Sant Jordi reuneix més d’un milió de persones als diferents espais de la ciutat, però molt especialment a la «superilla» de llibres del passeig de Gràcia; també la Setmana del Llibre en català que aplega milers de persones al passeig de Lluís Companys; o els populars salons del Còmic i del Manga, que reflecteixen la històrica vinculació de Catalunya amb el còmic; o els festivals BCNegra, Kosmopolis, Món Llibre, el Forum Edita i tantes altres manifestacions unides al llibre que se celebren cada any a la ciutat.

L’ecosistema del llibre ha sabut aprofitar que està en l’entorn d’una ciutat oberta, innovadora, que estimula els creadors i genera oportunitats per a les iniciatives empresarials. Això és el que li ha permès créixer i refer-se de totes les sacsejades que ha viscut al llarg dels més de cinc-cents anys d’història.

Una ciutat la construeixen les persones, el seu talent, la seva capacitat d’emprendre nous projectes, d’arriscar, d’obrir-se a nous horitzons. I ben segur que la vinculació amb el llibre ha jugat un paper important en la seva cohesió social.

Barcelona va obtenir el reconeixement de la UNESCO ara fa deu anys com a ciutat literària. La seva capitalitat editorial és indiscutible.

 

 

Sense gran biblioteca

Les grans capitals editorials han tingut i tenen grans centres culturals que les identifiquen. Més enllà de la gran biblioteca d’Alexandria que ret homenatge a l’antiga biblioteca d’aquesta capital egípcia, s’alcen edificis de referència com la Biblioteca Pública de Nova York, la Biblioteca Nacional de París, la British Library de Londres, o la Biblioteca Nacional de Madrid.

L’esperit i la llarga relació de la ciutat amb el llibre, més enllà del seu valuós patrimoni immaterial s’hauria de reflectir en una gran biblioteca que, més enllà de la seva funció de custòdia de llibres i d’arxiu de la vasta història editorial, permetés exhibir aquesta relació d’amor de Barcelona amb els llibres i convertir-se en un element icònic de referència. Fa temps que l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central, han començat a treballar-hi, però no sembla que el projecte hagi agafat encara velocitat de creuer.

Aquest nou espai hauria de poder exhibir amb orgull el nostre passat, el nostre present i la projecció de futur d’un ofici que s’exerceix amb passió a Barcelona. La passió de fer arribar a com més lectors millor les històries que flueixen del talent dels creadors.

Aquest mes de novembre tindrem l’oportunitat de veure a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic), un tast de la realitat i de les potencialitats de la gran capital editorial que és Barcelona.