El Festival de Pasqua de Peralada ha presentat dos dels més grans monuments de la música sacra, d’aquells que poden arribar a trasbalsar l’ànima de qui escolta, els quals, des del punt de vista històric, expliquen el pas del Renaixement al Barroc. Eren dues maneres de mostrar la mort i el dol, l’Officium Defunctorum, de Tomás Luis de Victoria (1548-1611), i Leçons de ténèbres de François Couperin (1668-1733).
L’obra del gran polifonista que va ser Victoria, la darrera que va compondre (1603), és considerada la seva obra mestra –i ja és dir per què tot el seu repertori és d’excel·lència–, la va interpretar el Dissabte Sant el cor O Vos Omnes que dirigeix Xavier Pastrana, una de les formacions que defineix el molt bon moment del cant coral a Catalunya pel que fa a la música antiga.
PUBLICITAT
L’Officium Defunctorum, escrit per a les exèquies de l’emperadriu Maria d’Àustria, filla de Carles V, és una obra grandiosa. Ho és tant, que Victoria la va compondre per a sis veus i no per a les quatre habituals en oficis de difunts. Les sis veus teixeixen, dins de l’austeritat del moment i de la manera de compondre de Victoria, una riquesa polifònica ben contraposada al cant pla de les parts de la missa.
Diu Pastrana que aquesta última obra del compositor avilès “transcendeix la seva funció inicial i ofereix un epíleg grandiós, un teló final de luxe” –el cant del cigne com deia el mateix compositor– “per a una de les èpoques més exuberants de la història de la música”.
Amb un cantant per veu, Pastrana va situar el cor al centre de la nau de l’església del Carme de Peralada amb els músics fent rotllana, d’esquena al públic situat al voltant. Al sentit de gran recolliment contribuïa la il·luminació feta només amb espelmes a l’altar i a les capelles laterals. A les veus de la soprano Clara Brunet, les altos Eulàlia Fantova i Mercè Bruguera, el tenor Martí Doñate i els baixos Tomàs Maxé i el mateix Pastrana, s’hi afegia el baixó (antecedent del fagot), de Joaquim Guerra, un instrument de construcció moderna fet, però, amb fustes de fa sis-cents anys. El seu so s’empastava a la perfecció amb les veus i marcava el to de dol de la composició.
Es fa molt difícil traduir en paraules l’efecte en l’oient d’aquella obra extraordinària interpretada magistralment pels O Vos Omnes. Valgui doncs saber que per a qui escriu va ser el punt àlgid del Festival de Pasqua de Peralada tot i que el nivell de la resta del programa era de gran altura.
No és gens habitual que després d’una missa de difunts s’interpreti un bis, però Pastrana va voler regalar al públic el motet Amen, amen dico vobis del compositor francoflamenc Jacques de Wert per acabar, va dir, amb una nota d’esperança, cosa que era d’agrair.
Les Arts Florissants amb William Christie a l’orgue, al Festival de Pasqua de Peralada. Fotografia de Miquel González.
Les ‘tenebres’ de Couperin
L’altra manera de presentar la mort i el dol amb la distància de tot un segle d’evolució musical aterrada en el barroc francès es va poder escoltar el dia abans, el Divendres Sant. A Peralada Les Arts Florissants van aparèixer en la seva mínima expressió. Les Leçons de tènèbres de François Couperin que van interpretar estan escrites per a una i dues veus i baix continu. Així doncs, els efectius eren ben pocs, les sopranos Lucía Martín Cartón i Rachel Redmond, i la violagambista Myram Rignol i William Christie a l’orgue i direcció. Tanmateix, les tres lliçons de tenebres per al Dimecres Sant, les úniques del compositor que han sobreviscut, eren plat una mica escàs i es van interpretar trufades amb obres de Marc-Antoine Charpentier i Marin Marais amb els violinistes Emmanuel Reche-Caserta, que també feia d’assistent musical, i Augusta McKay Lodge.
Les leçons beuen de les Lamentacions de Jeremies que els compositors renaixentistes, entre els quals Victoria, havien conreat des de la polifonia. Escrites el 1714 per a les monges de l’abadia reial de Longchamp, descriuen la solitud de Crist abandonat pels seus apòstols.
La primera lliçó la va interpretar Martín Cartón. Potser per haver d’encetar vocalment el concert o potser per falta d’assajos, s’hauria agraït una mica més d’expressivitat a la soprano. Redmond va interpretar la segona lliçó amb més seguretat i intenció. A l’última lliçó, on conflueixen les dues veus, considerada com un dels moments més elevats del cant barroc francès, hi ha una gran riquesa melòdica i harmònica feta d’ornaments i dissonàncies, també de melismes, que les dues sopranos van cantar amb una gran sensibilitat i virtuosisme convertint-la en el moment més elevat, musical i espiritualment parlant, d’aquell vespre.
El concert havia començat amb el Preludi de la Misa Assumpta est de Charpentier de qui també es va interpretar un repositori al mig de les lliçons de Couperin així com un Lamento de Marais. Aquestes obres tenien un aire molt cortesà i, tot i ser d’una gran bellesa i estar molt ben interpretades, suscitaven el dubte de si calien entre l’obra de Couperin o potser hauria estat millor un altre ordre.
PUBLICITAT
El Festival de Pasqua de Perelada ha tancat la seva quarta edició amb un resultat artístic i de públic òptim. En tan poc temps des de la seva creació ha aconseguit portar grans formacions internacionals, recuperar obres oblidades i encarregar-ne de noves. L’edició d’enguany va començar amb l’estrena en temps moderns de l’oratori d’Antonio Caldara Cristo condannato feta per Vespres d’Arnadí amb Dani Espasa al capdavant. Va continuar amb la creació Ein deutsches Barockrequiem de Vox Luminis amb fragments de compositors alemanys del segle XVII. Va acabar el Diumenge de Resurrecció amb dues misses, una de Mozart i l’altra de Schubert, interpretades per la Franz Schubert Filharmonia i el Cor Francesc Valls –cor resident del festival– sota la direcció de Guillermo García Calvo.
Per a l’edició de l’any vinent ja s’ha anunciat l’encàrrec a la compositora Raquel García-Tomás d’una obra a partir de les lliçons de tenebres. També hi haurà la Passió segons Sant Joan, de Johann Sebastian Bach, interpretada per l’orquestra MUSIca ALcheMIca, fundada per la violinista Lina Tur Bonet, que n’és també la directora.
