En l’última dècada, les xarxes socials han deixat de ser simples plataformes de comunicació per convertir-se en actors clau a l’hora de configurar l’opinió pública. Cap plataforma exemplifica aquest canvi millor que X (anteriorment Twitter), que ha exercit un paper clau en esdeveniments com eleccions presidencials i moviments socials. Des que Elon Musk va adquirir la companyia el 2022, la plataforma ha experimentat una transformació radical, amb canvis en les seves polítiques de moderació de continguts i un enfocament sense filtres en la llibertat d’expressió. Mentre alguns donen suport a aquesta nova orientació, uns altres la qüestionen, creant incertesa sobre el destí d’X. La plataforma s’enfronta a un dilema essencial: fins on s’ha d’arribar en la defensa de la llibertat d’expressió enfront de la necessitat de protegir unes eleccions i la cohesió social?
No és la primera vegada que Twitter es veu en la situació de ser bloquejat en un país. Anteriorment, la Xina, l’Iran, el Turkmenistan, Rússia, Egipte, Myanmar o Nigèria han protagonitzat bloquejos d’aquesta xarxa social, sigui de manera parcial o total. La diferència principal entre aquests bloquejos i el bloqueig actual en el Brasil és que aquest és el primer provocat per un govern democràtic. La situació i els esforços que va fer la plataforma durant la Primavera Àrab per habilitar la publicació del que estava succeint han canviat molt si els comparem amb el que passa ara amb la difusió de desinformació i la desestabilització social que provoca. Pensem en els disturbis recents al Regne Unit pels assassinats a Southport als quals el mateix Musk va afegir una mica de gasolina amb els seus tuits.
Si posem el focus en el Brasil, el 30 d’agost de 2024, el jutge del Tribunal Suprem del Brasil, Alexandre de Moraes, va emetre una ordre que va provocar el bloqueig nacional d’X. Aquest fet ha marcat un punt d’inflexió en la relació entre les Big Tech i els sistemes judicials dels països democràtics. La decisió del jutge es va produir en resposta a la negativa de la plataforma d’acatar diverses ordres judicials que exigien l’eliminació de contingut relacionat amb desinformació, inclosos els missatges que incitaven a la violència.
El Brasil ha estat un dels països on les xarxes socials han tingut un paper crucial en la difusió d’informació (i desinformació) política. Les eleccions del 2018 i el 2022 ja havien mostrat com aquest tipus de contingut es propagava en plataformes com X, Facebook i WhatsApp i influïa en els votants.
La resposta d’Elon Musk va ser ràpida i l’empresari va acusar el jutge de censura, qualificant la mesura d’«autoritària» i defensant que X protegia la llibertat d’expressió. Musk va suggerir que la plataforma podria desafiar l’ordre judicial (utilitzant Starlink) i va destacar que la seva prioritat era mantenir un espai lliure per a l’intercanvi d’idees, fins i tot si això implicava desafiar les lleis de certs països.
PUBLICITAT
No obstant això, aquesta postura ha estat durament criticada, ja que experts en drets humans i seguretat digital argumenten que, sense una moderació adequada, la plataforma es converteix en un brou de cultiu per a l’extremisme i la desinformació.
El gran èxode
Recentment, el maig de 2024, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, es va sumar a un nombre creixent de figures públiques que han anunciat que sortien d’aquesta xarxa social. Collboni va argumentar que la propagació d’odi, intolerància i mentides ha estat la raó principal per prendre aquesta decisió, la qual cosa reflecteix el malestar generalitzat entre líders polítics i socials per l’evolució de la plataforma.
La sortida d’usuaris influents afecta directament la percepció de la plataforma i la seva rellevància com a espai de debat.
Collboni no ha estat l’únic. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, també van decidir tancar els seus comptes a X. Aquestes decisions formen part d’una tendència més àmplia segons la qual polítics, activistes i figures públiques han expressat preocupació per la manca de moderació de contingut i la deterioració del discurs a la plataforma.
D’ençà que Elon Musk va assumir el control de Twitter el 2022, la plataforma ha passat per una transformació significativa. Una de les primeres mesures de Musk va ser la reducció de l’equip de moderació i la introducció de noves polítiques que permetien més llibertat d’expressió, fins i tot a costa de tolerar el contingut problemàtic. Musk defensa que totes les veus, fins i tot les més controvertides, han de ser escoltades. No obstant això, aquesta decisió ha generat crítiques contundents, particularment en relació amb l’augment del contingut violent, racista i xenòfob a la plataforma.
Estudis recents revelen que amb Musk en el control, el discurs d’odi ha augmentat significativament a X. Organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han expressat la seva preocupació per com la plataforma gestiona el contingut extremista i han assenyalat que la reducció de la moderació ha permès que grups radicals utilitzin la xarxa en benefici propi propagant el seu discurs sense cap mena de límits.
Les decisions d’aquestes figures públiques d’abandonar X representen una crida a la reflexió sobre el paper de les xarxes socials en la societat actual. Quina responsabilitat tenen en la promoció d’un discurs públic constructiu? Fins a quin punt la llibertat d’expressió ha de ser protegida enfront dels discursos d’odi i la desinformació?
La sortida d’usuaris influents afecta directament la percepció de la plataforma i la seva rellevància com a espai de debat. La migració d’usuaris a altres plataformes com BlueSky o Threads és un degoteig constant. Aquesta situació planteja un desafiament important per a X: com atreure i retenir els usuaris si aquesta xarxa social es continua veient com un espai insegur per a la reputació dels qui la utilitzen?
Unes dades que cal tenir en compte: des que Elon Musk va arribar a Twitter, hi ha hagut un augment del contingut xenòfob, d’extrema dreta i violent. Segons dades de The New York Times hi ha hagut un augment aproximat del 200 % en els discursos d’odi, del 60 % en l’ús de termes homòfobs i del 61 % en els missatges antisemites.
El debat sobre la responsabilitat de les plataformes en la moderació de contingut es continua intensificant. Mentre Elon Musk advoca per una «plaça pública digital» amb intervenció mínima, els crítics adverteixen que aquesta postura ignora el mal real que poden causar la desinformació i el discurs d’odi.
PUBLICITAT
Una tempesta perfecta?
Després de l’escut de la llibertat d’expressió, Musk ja va donar cobertura i suport a Jair Bolsonaro en el seu moment, i, actualment, la seva postura pro-Trump ha generat preocupació sobre el paper d’X en les eleccions presidencials dels EUA del 2024. Musk ha expressat obertament el suport a Trump i ha criticat el Govern de Biden. Com a compensació a aquest suport, Trump ja ha comentat que si arriba a ser president de nou, posarà Elon Musk al capdavant d’una nova oficina d’eficiència governamental que, pel que sembla, no arribarà a treure la motoserra en les retallades de serveis públics com Milei a l’Argentina, però gairebé.
L’impacte potencial d’X en la difusió d’informació electoral és considerable. Amb més de 350 milions d’usuaris actius, la plataforma té el poder d’influir en l’opinió pública a gran escala. La manca de moderació rigorosa permet la propagació de desinformació i les teories conspiratives, cosa que incrementa els problemes observats en les eleccions del 2016 i el 2020. Ara, i a diferència del 2020, quan Twitter va implementar mesures estrictes per combatre la desinformació electoral com etiquetar tuits enganyosos, X, sota la direcció de Musk, ha desmantellat moltes d’aquestes precaucions.
El dilema de la llibertat d’expressió
La discussió entorn d’aquest tema no és nova; s’ha produït constantment des que s’intenta limitar què es pot i què no es pot publicar en determinats espais. I actualment no és només a X on l’argument de la llibertat d’expressió es branda com a raó principal per fer-se el desentès i mirar cap a un altre costat respecte del que fan els usuaris en una plataforma. El 24 d’agost, Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, va ser arrestat a París. Va ser detingut acusat de múltiples càrrecs, inclosos els de col·laboració amb delictes de tràfic de drogues i pornografia infantil en permetre’ls a Telegram. L’arrest de Dúrov ha provocat, de nou, un gran debat sobre la llibertat d’expressió i la responsabilitat de les plataformes digitals sobre els continguts que s’hi publiquen.
Si Trump arriba a ser president de nou, posarà Elon Musk al capdavant d’una nova oficina d’eficiència governamental.
Cal dir que la moderació de contingut a Telegram ha estat molt menys estricta que en altres plataformes, la qual cosa n’ha facilitat l’ús per a activitats il·legals. La detenció de Dúrov ha posat de manifest les implicacions legals i ètiques que poden sorgir quan aquestes plataformes no implanten mesures de moderació adequades.
L’argument principal a favor de la no-intervenció a les plataformes socials és la preservació de la llibertat d’expressió. Els defensors d’aquest enfocament, com Musk i Dúrov, argumenten que qualsevol forma de censura és un pas cap a l’autoritarisme digital. Tot i que es pot veure que a X Elon Musk fa el que li dona la gana i segons el que li convé.
A l’altre costat de la balança es constata que els riscos de la manca de moderació són evidents. La propagació de desinformació, discursos d’odi i contingut extremista pot tenir conseqüències reals i perjudicials per a la societat. Esdeveniments com l’assalt al Capitoli del 2021 han demostrat com la retòrica on-line es pot traduir en violència en el món real. Ja s’ha esmentat el cas recent de Southport, al qual se’n poden afegir d’altres com la neteja ètnica a Myanmar a partir de missatges de Facebook o la matança d’Utoya.
El futur d’X i les xarxes socials
Els possibles escenaris futurs per a les xarxes socials són diversos. Des de més autoregulació fins a una intervenció governamental més estricta. La Unió Europea, per exemple, ha implantat la Llei de serveis digitals, que imposa més responsabilitats a les plataformes pel que fa a la moderació de contingut. Aquesta legislació ja ha provocat enfrontaments entre Elon Musk i la UE, a la qual ha acusat d’exercir «censura ideològica» i fins i tot s’ha arribat a plantejar la prohibició d’X en territori europeu per incompliment de la DSA (Digital Services Act).
El cas d’X il·lustra els reptes complexos als quals s’enfronten avui dia les xarxes socials. La tensió entre la llibertat d’expressió i la responsabilitat social, el poder de les plataformes per influir en el discurs públic i les eleccions, i la necessitat d’equilibrar la innovació tecnològica amb la protecció dels usuaris són qüestions que requereixen un debat públic continu i solucions innovadores.
