La pandèmia. El bloqueig del canal de Suez. Els efectes del canvi climàtic. El món està interconnectat i és interdependent. La geografia importa. El marc geogràfic del segle XXI no només inclou l’espai terrestre, sinó també el mar, l’aire, l’espai exterior i el ciberespai.

Un any de pandèmia ha posat a prova la solidaritat internacional, les aliances, la globalització, les xarxes, la mobilitat de persones, mercaderies i informació, i les prioritats productives. Tot i el relatiu aïllament del món, 2020 ha estat un any de transformació i empenta de les relacions internacionals d’una potència com la Xina, que reclama, treballa i exerceix la seva presència, i influència, en el món.

L’imaginari occidental veu la Xina com la fàbrica del món, com un enemic a témer o a batre, com el cooperador necessari, com l’amic incòmode però atractiu, com el paternalista irredempt, i tantes altres opcions que han substituït l’admiració anterior pel miracle del creixement, l’aposta per la tecnologia i la contribució a les millors innovacions. Tot i la baixa reputació internacional de la Xina a Occident la diplomàcia xinesa ha seguit expandint la seva estratègia per a convertir-se en un soci econòmic, estratègic i polític imprescindible del segle XXI.

Segurament pocs països, o cap, han tingut una planificació a llarg termini tan clara i estratègica com la República Popular de la Xina, i han treballat cap a objectius establerts adaptant les tàctiques a les circumstàncies, però sense allunyar-se de les estratègies bàsiques. Segons fonts oficials xineses, les metes volants s’han anat complint rigorosament. L’últim pla quinquennal tenia com a objectiu aconseguir una societat moderadament pròspera per a l’any 2021, i posar fi a la pobresa absoluta. Des del 1980 més de 900 milions de xinesos van sortir d’aquest estadi.

El nou pla quinquennal pretén construir un país socialista modern, pròsper, fort, culturalment avançat i harmoniós per a l’any 2049: qualitat de vida per als ciutadans en un entorn on la ciència i la tecnologia seran al capdavant. La visió xinesa va més enllà del projecte Made in China 2025, amb objectius cap al Vision 2035 (aconseguir una modernització socialista bàsica) i, més enllà, fins al 2049, el centenari de la fundació de la República Popular de la Xina.

En totes aquestes dimensions, la Xina es proposa seguir una política exterior independent promovent la construcció de nous tipus de relacions internacionals. Trencar blocs, ajustar relacions, establir aliances múltiples, crear dependències de geometria variable… La Xina es planteja també, i al marge de les seves relacions amb els Estats Units, reforçar les relacions comercials, científiques, d’inversió i financeres amb la Unió Europea (o amb alguns dels seus membres), amb el Sud global (Amèrica Llatina i Àfrica), amb els membres d’ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est asiàtic), amb el Japó, i amb Rússia.

Les tensions es construeixen al voltant de diferents temes com el lèxic de la pandèmia, els estàndards tècnics del desenvolupament de la G5, les decisions sobre els grans projectes infraestructurals de la nova Ruta de la Seda (BRI, Belt and Road Initiative o Iniciativa per la Franja i la Ruta) o les votacions per dirigir agències de les Nacions Unides.

Tot i que és ara quan ressorgeixen les informacions i polèmiques, aquesta construcció d’una presència cohegemònica en el món s’ha desenvolupat des de ja fa anys amb incidència en diverses àrees essencials per al desenvolupament interior i l’estabilitat xinesa, com són l’accés a matèries primeres, l’obtenció de fonts d’energia i d’aliments o garantir mercats i rutes comercials.

PUBLICITAT

Inversions, donacions, acords comercials, reconeixements i aliances específiques, operacions financeres, diplomàcia en organismes internacionals… són part del procés de reconeixement internacional del paper de la Xina en el funcionament global. Les operacions més recents il·lustren el rol d’aquest país en el procés de superació de la pandèmia i de la recuperació de l’economia mundial.

Tot i que la pandèmia va revifar algunes tensions comercials entre la Xina i els Estats Units i altres països occidentals, la Xina ha declarat la seva aposta per una sortida cooperativa de la pandèmia i un ús i distribució solidaris de les vacunes. L’ajuda contra el coronavirus va arribar a més de 127 països amb la col·laboració de les fundacions de les empreses Alibaba i Huawei. Es van donar instruments i recursos mèdics a gairebé tots els països del sud-est asiàtic, el Pakistan i països africans. L’ajuda xinesa va arribar també a Sèrbia, d’on van sortir frases com «la solidaritat europea no existeix». Les vacunes xineses s’han donat o comercialitzat a gran part del sud global, especialment a l’Amèrica Llatina i al sud-est asiàtic amb un creixement progressiu en països africans com el Marroc, Algèria, Egipte, el Congo, el Senegal, Gabon, Zimbàbue… La distribució solidària de vacunes és una acció més en l’establiment d’aliances amb diferents països. Aquestes aliances no sorgeixen del buit.

Regals milionaris de Pequín

El finançament de megaprojectes estratègics de tota mena, des de ports fins a ferrocarrils passant per plantes d’energia, forma part del desenvolupament de la BRI i de l’expansió de la influència de la Xina al món. El desplegament de la BRI des de fa més d’una dècada mostra el pes de les empreses i el govern xinès a molts països. Fa poc la Zhen Hua Oil Company de la Xina va tancar un acord de milers de milions de dòlars amb l’Iraq. El 2015 el Pakistan i la Xina van inaugurar el Corredor econòmic Xina-Pakistan (CPEC), un pla de 46 bilions de dòlars d’inversió que ha transformat les xarxes de transport i energia del país. L’acord sobre comerç i inversió entre la UE i la Xina obre l’accés de les empreses als mercats de tots dos actors encara que no està lliure d’obstacles, reticències i desconfiances encara en negociació.

A la ciutat de Harare, Zimbàbue, s’està construint un complex d’edificis que albergarà la seu del parlament i es convertirà en una nova centralitat de la capital. Fins aquí, res de nou: un procés de modernització d’una capital i de les institucions d’un país africà. L’element que ens fa citar aquest exemple és que el desenvolupament és un regal de Pequín de més de 140 milions de dòlars i forma part d’una despesa molt més gran en la diplomàcia global xinesa. Addis Abeba, capital d’Etiòpia, s’ha transformat amb un nou sistema de metro i una sèrie de rondes de circulació amb l’ajuda asiàtica. A més, la Unió Africana hi està construint un nou complex-seu, regal xinès de més de 200 milions de dòlars.

Les donacions no són l’únic instrument financer utilitzat. En el cas de Sri Lanka és conegut el tema del port de Hambantota (2011), al sud del país, finançat pel govern de Pequín i construït per empreses xineses. El 2017, i sense capacitat per tornar el deute, el govern de Sri Lanka cedí el port i els terrenys del voltant a la Xina durant 99 anys.

L’ajuda contra el coronavirus va arribar a més de 127 països amb la col·laboració d’Alibaba i Huawei.

Aquest tipus d’inversions no només es produeixen a l’Àfrica i al sud-est asiàtic. El 2013, Sèrbia, Hongria i la Xina van signar un acord de construcció d’un ferrocarril d’alta velocitat entre Belgrad i Budapest per passar de l’actual viatge de 9 hores a un de 2, amb un cost estimat d’uns 2.900 milions de dòlars, finançat amb una línia de crèdit xinesa. Aquest ferrocarril forma part de la BRI que connecta Europa central amb el port del Pireu, a Grècia, administrat per una empresa estatal xinesa, i és l’últim fragment d’una línia ferroviària de més de 6.000 km de longitud. Es preveu acabar l’enllaç en el 2025, tot i que el tram pertanyent a Hongria està encara sota revisió per part de la Unió Europea.

Campus xinès a Budapest

També a Hongria, un acord amb el gegant asiàtic ha portat a la construcció d’un campus de la universitat xinesa Fudan (Xangai) a Budapest amb contractistes xinesos, finançat per un préstec xinès de més de 1.000 milions d’euros. Aquest pla, que arriba després que la Universitat Central Europea promoguda per George Soros hagués de deixar el país per pressions governamentals, ha generat una gran oposició de l’alcalde de la ciutat perquè el complex xinès es vol erigir en uns terrenys destinats inicialment a habitatges assequibles per a estudiants. El 2015 Hongria es va convertir en el primer país de la Unió Europea a signar un acord amb Pequín com a part de la Iniciativa de la Franja i la Ruta per a expandir els vincles comercials de la Xina a Europa a través de projectes de transport i infraestructures.

En els propers anys podem esperar que la Xina dediqui grans esforços a un New Deal verd amb aportacions essencials en ciència i en productes quotidians. De ben segur veurem grans avenços en els processos de producció energètica, en productes de transport amb noves energies i aplicacions d’intel·ligència artificial que millorin l’eficiència i la productivitat. Aquesta aposta per la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic és una contribució important a l’estratègia global, tot i que suggereix contradiccions en les inversions en plantes energètiques d’energies contaminants en tercers països, especialment a l’Àfrica.

En l’actualitat la Xina participa en la construcció de nombroses centrals elèctriques de carbó a tot el món, com el projecte de planta d’energia de carbó de Hassyan, a Dubai. Una part d’aquestes inversions, que es prohibeixen internament, busquen relocalitzar el capital humà i financer del sector del carbó xinès.

El posicionament de la Xina contra el canvi climàtic indica la voluntat de lideratge en aquest terreny, a més de lligar-se clarament amb la preocupació per la sobirania alimentària. Tot i la capacitat de producció d’aliments del país, la importació de gra i carn s’ha incrementat en els últims temps amb acords amb el Brasil o l’Argentina. La por a l’escassetat d’aliments té el seu origen en els impactes del canvi climàtic en les collites locals amb els fenòmens meteorològics adversos, l’augment de les inundacions, les tempestes de sorra o l’arribada massiva d’insectes i plagues. Això se suma a l’envelliment de la població amb la reducció de la mà d’obra disponible, especialment en el camp.

Escrutini internacional

Tot i que la majoria de les inversions, donacions o crèdits segueixen una estratègia marcada en els plans quinquennals, no es tracta de sistemes perfectes i sempre ben greixats, ja que el control sobre els fluxos d’inversió, la responsabilitat corporativa o l’aplicació d’estàndards internacionals no sempre és l’adequat. La globalització, tot i la pandèmia, és un fenomen estructural i durador que de vegades posa en escac els estats.

La Xina no és immune a aquests desafiaments ni té capacitat per a gestionar les complexes interdependències del món global sense incórrer en costos socials que van des d’un major escrutini internacional, l’oposició territorial als seus projectes o un cert retrocés local. L’enfrontament entre el govern hongarès i l’alcalde de Budapest n’és un exemple, però també el reconeixement amb el Goldman Prize als activistes de Ghana que van lluitar contra una planta de carbó patrocinada per la Xina. La globalització s’estructura moltes vegades en xarxes en què la cooperació s’imposa, les regles del joc no sempre són perfectes per als interessos propis, i les actuacions unilaterals poden produir externalitats adverses.

La presència en el món a través de xarxes de geometries variables requereix equilibris que mostren les dificultats de la integració d’una potència com la Xina en les xarxes de desenvolupament, investigacions científiques i tecnològiques, finances, i influències culturals i polítiques. Al mateix temps aquestes aliances basades en interessos comuns poden ser la llavor de noves formes de cooperació entre suposats competidors com els Estats Units o Rússia.

Xarxes més que blocs

La pandèmia tindrà conseqüències en les relacions internacionals a llarg termini. Fa poc António Guterres, secretari general de Nacions Unides, va citar la crisi climàtica, la desconfiança global, les amenaces tecnològiques i la competència geopolítica com els quatre temes que poden hipotecar el nostre futur compartit.

Una perspectiva de relacions basada en xarxes més que en blocs, en interessos globals comuns i un treball seriós per superar la incapacitat o la manca de voluntat per aconseguir solucions de governança global pot orientar-nos a un estat de relacions internacionals més positiu per a tothom. El 2022 s’inicia una nova etapa a Nacions Unides: una secretària general dona, amb una agenda mediambientalista, una vocació per l’educació i una visió des del sud global potser podran aportar l’empenta que el nostre món necessita. L’únic que tenim.