La pandèmia. El bloqueig del canal de Suez. Els efectes del canvi climàtic. El món està interconnectat i és interdependent. La geografia importa. El marc geogràfic del segle XXI no només inclou l’espai terrestre, sinó també el mar, l’aire, l’espai exterior i el ciberespai.

Un any de pandèmia ha posat a prova la solidaritat internacional, les aliances, la globalització, les xarxes, la mobilitat de persones, mercaderies i informació, i les prioritats productives. Tot i el relatiu aïllament del món, 2020 ha estat un any de transformació i empenta de les relacions internacionals d’una potència com la Xina, que reclama, treballa i exerceix la seva presència, i influència, en el món.

L’imaginari occidental veu la Xina com la fàbrica del món, com un enemic a témer o a batre, com el cooperador necessari, com l’amic incòmode però atractiu, com el paternalista irredempt, i tantes altres opcions que han substituït l’admiració anterior pel miracle del creixement, l’aposta per la tecnologia i la contribució a les millors innovacions. Tot i la baixa reputació internacional de la Xina a Occident la diplomàcia xinesa ha seguit expandint la seva estratègia per a convertir-se en un soci econòmic, estratègic i polític imprescindible del segle XXI.

Segurament pocs països, o cap, han tingut una planificació a llarg termini tan clara i estratègica com la República Popular de la Xina, i han treballat cap a objectius establerts adaptant les tàctiques a les circumstàncies, però sense allunyar-se de les estratègies bàsiques. Segons fonts oficials xineses, les metes volants s’han anat complint rigorosament. L’últim pla quinquennal tenia com a objectiu aconseguir una societat moderadament pròspera per a l’any 2021, i posar fi a la pobresa absoluta. Des del 1980 més de 900 milions de xinesos van sortir d’aquest estadi.

El nou pla quinquennal pretén construir un país socialista modern, pròsper, fort, culturalment avançat i harmoniós per a l’any 2049: qualitat de vida per als ciutadans en un entorn on la ciència i la tecnologia seran al capdavant. La visió xinesa va més enllà del projecte Made in China 2025, amb objectius cap al Vision 2035 (aconseguir una modernització socialista bàsica) i, més enllà, fins al 2049, el centenari de la fundació de la República Popular de la Xina.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

En totes aquestes dimensions, la Xina es proposa seguir una política exterior independent promovent la construcció de nous tipus de relacions internacionals. Trencar blocs, ajustar relacions, establir aliances múltiples, crear dependències de geometria variable… La Xina es planteja també, i al marge de les seves relacions amb els Estats Units, reforçar les relacions comercials, científiques, d’inversió i financeres amb la Unió Europea (o amb alguns dels seus membres), amb el Sud global (Amèrica Llatina i Àfrica), amb els membres d’ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est asiàtic), amb el Japó, i amb Rússia.

Les tensions es construeixen al voltant de diferents temes com el lèxic de la pandèmia, els estàndards tècnics del desenvolupament de la G5, les decisions sobre els grans projectes infraestructurals de la nova Ruta de la Seda (BRI, Belt and Road Initiative o Iniciativa per la Franja i la Ruta) o les votacions per dirigir agències de les Nacions Unides.

Tot i que és ara quan ressorgeixen les informacions i polèmiques, aquesta construcció d’una presència cohegemònica en el món s’ha desenvolupat des de ja fa anys amb incidència en diverses àrees essencials per al desenvolupament interior i l’estabilitat xinesa, com són l’accés a matèries primeres, l’obtenció de fonts d’energia i d’aliments o garantir mercats i rutes comercials.

Inversions, donacions, acords comercials, reconeixements i aliances específiques, operacions financeres, diplomàcia en organismes internacionals… són part del procés de reconeixement internacional del paper de la Xina en el funcionament global. Les operacions més recents il·lustren el rol d’aquest país en el procés de superació de la pandèmia i de la recuperació de l’economia mundial.

Tot i que la pandèmia va revifar algunes tensions comercials entre la Xina i els Estats Units i altres països occidentals, la Xina ha declarat la seva aposta per una sortida cooperativa de la pandèmia i un ús i distribució solidaris de les vacunes. L’ajuda contra el coronavirus va arribar a més de 127 països amb la col·laboració de les fundacions de les empreses Alibaba i Huawei. Es van donar instruments i recursos mèdics a gairebé tots els països del sud-est asiàtic, el Pakistan i països africans. L’ajuda xinesa va arribar també a Sèrbia, d’on van sortir frases com «la solidaritat europea no existeix». Les vacunes xineses s’han donat o comercialitzat a gran part del sud global, especialment a l’Amèrica Llatina i al sud-est asiàtic a