Els joves es desplacen cap a la dreta i desconfien cada cop més de la democràcia. Aquest va ser el titular que molts mitjans –tant catalans com espanyols– van destacar arran de la publicació del darrer sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), corresponent a l’any 2024, que analitza l’evolució de l’opinió pública catalana des de fa més de tres dècades.

Entre moltes dades reveladores, el sondeig apunta cap a una creixent desafecció entre la joventut catalana envers el sistema democràtic i una dretanització d’alguns segments –especialment entre els homes joves– que s’identifiquen amb posicions clarament reaccionàries. Unes dades que també han apuntat diversos estudis del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) realitzats al llarg de 2024. Estem, doncs, realment davant d’una dretanització juvenil, o es tracta d’un relat exagerat?

La resposta és clara: sí, hi ha una dretanització d’una part dels homes joves. Els estudis del CIS, el CEO i l’ICPS coincideixen. Entre un 25 % i un 30 % d’homes joves mostren postures conservadores i reaccionàries en qüestions clau com el feminisme, la immigració o el sistema democràtic. I això passa en un context en què el rebuig i la desconfiança envers la política superen el 70 %, i encara més entre els menors de 24 anys.

PUBLICITAT

Els homes joves són, de fet, el grup que més s’autoubica a la dreta en l’escala ideològica, per sobre de 4 de cada 10, mentre que les dones joves se situen al 3, i els homes d’altres franges d’edat resten per sota. Des de 1991, l’evolució mostra un clar allunyament dels homes joves respecte de les dones en termes ideològics, especialment a partir del 2017, quan comencen a desmarcar-se’n clarament.

Els homes joves mostren les percepcions més negatives i es mostren escèptics sobre qualsevol benefici econòmic, cultural o social associat a la diversitat.

Aquest desplaçament ideològic s’evidencia també en la distribució política: entre els homes joves n’hi ha més que se situen a la dreta o extrema dreta que no pas a l’esquerra. En canvi, les dones joves s’ubiquen majoritàriament entre l’esquerra i el centreesquerra. La bretxa ideològica de gènere s’ha obert de manera contundent i persistent.

Aquesta dretanització no és només una qüestió d’escala ideològica, sinó de valors concrets. Per exemple, l’acord amb el concepte de feminisme ha caigut entre els homes joves del 57,7 % al 40 % entre 2023 i 2024. En canvi, el suport entre les dones joves es manté estable al voltant del 80 %. A més, un 55 % dels homes joves creu que ja s’ha assolit la igualtat de gènere, una percepció que només comparteix un 30 % de les dones.

També preocupen altres actituds: més d’un 15 % dels homes joves considera que l’homosexualitat és un «problema greu», enfront d’un 3,9 % de dones. Són també els més proclius a creure que parlar de violència de gènere empitjora les relacions entre homes i dones, que el feminisme ha anat massa lluny i que moltes denúncies de violència són falses. Aquestes actituds també s’estenen a la immigració: els homes joves en mostren les percepcions més negatives i es mostren escèptics sobre qualsevol benefici econòmic, cultural o social associat a la diversitat.

Aquest conjunt de valors conservadors i reaccions identitàries es tradueix també en una menor adhesió al sistema democràtic. Segons l’ICPS, un 13,1 % dels joves d’entre 19 i 24 anys considera que, en determinades circumstàncies, un règim autoritari pot ser preferible a un de democràtic. I un 16,8 % s’hi mostra indiferent. Entre els homes, aquestes xifres s’eleven fins al 20 % i el 25 %, respectivament.

Veiem, doncs, com els homes joves s’han dretanitzat en els àmbits de valors i actituds polítiques amb una actitud creixentment crítica envers la igualtat de gènere, una disminució de l’acceptació dels drets LGTBI, un augment de les posicions racistes i xenòfobes, malgrat haver crescut en una Catalunya diversa i multiètnica, i una desconfiança clara cap al sistema democràtic.

El reflex electoral

Aquesta radicalització, tanmateix, no és només actitudinal, sinó també electoral. En els darrers quinze anys, els homes joves han passat de votar majoritàriament formacions d’esquerres a donar suport de manera creixent a forces com Vox. El CEO de març de 2025 mostra que Vox és la segona opció més votada entre els joves catalans de 18 a 24 anys, amb un 19,4 %.

Però si filtrem per gènere, el resultat és encara més impactant: tres de cada deu homes joves votarien Vox, que es converteix així en el partit més votat entre aquest grup, per sobre del PSC (15 %). Més encara: un 28 % dels homes joves identifiquen Vox com el partit amb el qual se senten més pròxims.

En canvi, entre les dones joves, més del 65 % opten per opcions progressistes (ERC, PSC, Comuns o CUP). Un contrast que es repeteix tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Aquest contrast es produeix arreu i les dades que mostren l’ICPS –igual que el CIS respecte als homes joves espanyols– són molt similars.

Aquest replegament conservador té múltiples causes. Els joves que abracen discursos reaccionaris són fills d’un sistema democràtic en crisi, en què el «pacte social» que vinculava creixement econòmic, redistribució i estabilitat s’ha trencat. El capitalisme democràtic ja no els ofereix futur i això genera un seguit de greuges socials, polítics i culturals que alimenten els valors i actituds reaccionaris i el suport a les noves dretes radicals que cada cop més canalitzen aquests malestars reals i subjectius que experimenten els homes joves –i els no tan joves.

Aquesta crisi democràtica es materialitza en un seguit de dinàmiques que estan darrere d’aquest replegament. La primera és aquella que es vincula amb una creixent inseguretat econòmica i laboral. L’accés a l’habitatge és pràcticament fora de l’abast, la precarietat laboral s’ha tornat estructural i les condicions de vida són pitjors que les de les generacions anteriors. L’ascensor social està espatllat, i els joves ho saben. Són conscients que el món de promeses socials, econòmiques i laborals ja no existeix i que els seus projectes vitals estan en suspens per culpa d’una concatenació de crisis de les quals no són responsables. D’aquí neix una creixent insatisfacció política i democràtica davant de la falta de solucions que les institucions i els actors polítics els ofereixen.

Influència de les xarxes socials

La frustració vital que això genera els fa més vulnerables als discursos simplistes que assenyalen enemics concrets i proposen solucions autoritàries. En un món on els agents d’intermediació social, cultural i política com els mitjans de comunicació, els partits o els sindicats ja no compleixen aquesta funció de canalitzar les demandes i reivindicacions dels diferents col·lectius socials i de dotar-los d’identitat política i social, els homes joves són polititzats i mobilitzats per les xarxes socials que comencen a tenir una influència decisiva.

Plataformes com YouTube, TikTok o fòrums com Reddit han estat espais clau per a la difusió de missatges masclistes, xenòfobs o LGTBIfòbics. Els algoritmes d’aquestes plataformes afavoreixen la radicalització i creen bombolles ideològiques que reforcen el ressentiment i la sensació de ser víctimes d’un sistema injust. A més, en un context de buidament de l’espai públic com a lloc d’interacció social, de digitalització de les relacions socials i d’atomització de les nostres societats, la potència d’aquesta tendència és molt forta.

L’accés a l’habitatge és fora del seu abast, la precarietat laboral s’ha tornat estructural i les condicions de vida són pitjors que les de les generacions anteriors. L’ascensor social està espatllat, i els joves ho saben.

També cal considerar la reacció antifeminista, especialment entre alguns homes joves, que perceben els avenços del feminisme com una amenaça als seus privilegis tradicionals. Davant la falta de referents positius sobre què significa ser home avui, molts busquen refugi en discursos que culpabilitzen les dones i ridiculitzen la lluita feminista. Uns avenços feministes que van acompanyats d’un canvi en les relacions socials i econòmiques entre homes i dones joves: les dones cada cop estan més formades, ocupen llocs més qualificats laboralment, tenen carreres professionals més exitoses i millors salaris. I això contrasta amb uns homes joves que presenten una major taxa d’abandonament escolar, tenen pitjors feines, cobren menys i cada cop estan menys formats. En aquests canvis hi ha l’element material que les dretes radicals mobilitzen contra el feminisme per polititzar el malestar dels homes joves.

Finalment, hi ha una profunda crisi d’identitat i una absència de projecte vital col·lectiu. Davant la manca de perspectives clares, de comunitat o d’un horitzó compartit, molts joves, especialment homes, abracen discursos identitaris, autoritaris o regressius des del punt de vista cultural. La dreta radical els ofereix una identitat clara i una comunitat de pertinença en un món que perceben com a hostil i caòtic.

Escoltar, comprendre i transformar

Davant d’aquesta realitat complexa i polièdrica, podríem caure en la temptació de culpabilitzar els joves dels mals que afecten les nostres democràcies, titllant-los de cavalls de Troia de la dreta reaccionària. Però aquest enfocament només serviria per rentar-nos-en les mans i eludir la nostra responsabilitat com a societat. Tot i que hi ha part de raó en aquestes causes, la realitat és molt més complexa.

PUBLICITAT

Els joves d’avui han crescut en un món en crisi permanent i són fills d’una època de canvis continus i incerteses que no semblen tenir fi. Tal com analitza Oriol Bartomeus a El peso del tiempo, aquells que han nascut a partir de l’any 2000 són una generació marcada per la crisi: la crisi financera i social que van patir els seus pares, la pandèmia de la covid-19, la inflació derivada de la guerra a Ucraïna, el canvi climàtic, i ara, fins i tot, el risc d’una nova onada proteccionista i bel·ligerant liderada per figures com Trump.

En paraules de Mark Fisher, els més joves estan experimentant una «lenta cancel·lació del futur», tal com hem vist en analitzar les causes de la seva dretanització. I és en aquest context en què una part significativa dels homes joves criats en la igualtat s’hi han girat en contra i han virat cap a les forces de la dreta radical que, amb el seu discurs simplista i les seves batalles culturals, han sabut escoltar les pors i anhels d’aquests joves homes, reconeixent la seva frustració i oferint-los un relat, una identitat i uns enemics que expliquessin la seva situació, mentre que les esquerres han estat incapaces de canalitzar aquest malestar des d’una perspectiva emancipadora.

Millores reals

La responsabilitat d’aquesta situació de dretanització i desafecció política dels joves recau, en bona part, en les forces polítiques tradicionals, que han estat incapaces de donar resposta a les necessitats creixents del jovent. I també en les esquerres, que no han sabut construir un horitzó transformador capaç de mobilitzar els joves per lluitar pel seu futur.

Davant d’això, els joves –especialment els homes– necessiten un sistema polític que escolti els seus anhels, que transformi la seva passió en millores reals de les seves condicions socials, laborals i econòmiques. Demanen ser escoltats i compresos. També demanen empatia i tenir l’oportunitat de participar activament en la construcció d’una societat millor.

I necessiten una bona política que millori el seu benestar material, que els protegeixi de les incerteses globals i que, com ho va fer amb els seus pares i avis, els doni eines per prosperar i poder desenvolupar els seus projectes vitals, allunyats de la por d’un futur incert.