L’11 de setembre de 1976, a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat es reuneixen prop de trenta mil persones. És la primera commemoració pública dels fets de 1714 des del final de la Guerra Civil. Entre les persones que hi assisteixen, hi ha la fotògrafa Pilar Aymerich.
Fotoperiodista reconeguda amb la Creu de Sant Jordi l’any 2005, Aymerich no només és una excel·lent retratista de personalitats de la societat catalana com es pot veure a l’àlbum del número 35 de política&prosa; també és una documentalista excepcional del moviment feminista i les reivindicacions socials a Catalunya durant la Transició.
Explicava Aymerich l’any 2016 en una entrevista a Crític, que ella no es vestia de fotògrafa per anar a les manifestacions durant els 70: «hi anava amb talons, ben vestida i maquillada. Com que sabia que en una corredissa m’enxamparien, quan hi havia una càrrega m’aturava en un raconet i treia el mirall i el pintallavis que duia a sobre.»
«Sempre vaig buscar fer una foto més reflexiva i intimista; no hi anava a treure el cap», comentava al mateix mitjà. «Tot acte públic és com una obra teatral: hi ha un començament, un punt culminant i un desenllaç. El que has d’intentar és enganxar el punt culminant, i per això hi has de ser a dins, perquè sempre passa alguna cosa que defineix el que hi està passant.»
Totes les imatges d’aquest àlbum de la manifestació de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi són obra de Pilar Aymerich. Es troben conservades a l’Arxiu Nacional de Catalunya i formen part d’un fons de més de 100 imatges on la fotògrafa documenta aquest moment històric que va tancar simbòlicament un passat per a obrir la porta a un futur en el qual encara no s’havia construït res. Sobre la gènesi i el significat de la Diada de l’11 de setembre de 1976, hi ha l’article de l’historiador Andrew Dowling en aquest mateix número de la revista, precedint aquestes pàgines.
















