Era ficció. Són ben reals, en canvi, els cérvols que s’han vist pastant a Brackey House, on Londres ja perd el nom. De ben segur que els veïns del barri han recordat l’escena en què Helen Mirren fent de reina a The Queen es commou en veure un exemplar dotat d’una majestuosa cornamenta. Ben a prop, una família d’oques ha emulat els Beatles d’Abbey Road.

Durant aquests dies s’han fet albiraments d’animals a molts llocs del món on no és habitual. A Kansas City, uns pingüins d’un zoo proper, han visitat el Museu Nelson-Atkins, admirant l’obra La verge amb el nen i Sant Pere i Sant Pau del romà Giuseppe Cesari, que com és ben sabut, desperta admiració entre aquestes aus australs.

A la riba del mediterrani, a Niça, les gavines han fet niu a la platja del sempre massificat passeig dels Anglesos, davant de l’Hotel Negresco, allà on Dalí s’allotjava amb el seu guepard domesticat. A Istanbul, els dofins han tret el cap de l’aigua per escoltar millor les crides a l’oració fetes des dels minarets de la Mesquita Blava. I els porcs senglars de Haifa han baixat a la civilització encarant, amb civisme i per la dreta, les rotondes de la ciutat.

Hi ha moltes mostres de la intel·ligència dels animals. Jacques Mayol, submarinista a pulmó lliure i recordista mundial d’apnea, va fer amistat amb Crown, una dofí de l’aquari de Florida. En va aprendre a mantenir-se sota l’aigua, sense respirar, més estona del que mai cap humà havia aguantat. Mayol defensava que els dofins són molt més intel·ligents del que es diu. Aquest home superdotat va ser la inspiració de Luc Besson per a la pel·lícula Le Grand Bleu.

S’han escrit moltes faules sobre els animals de companyia. Mister Bones, el gos de Willy Christmas, l’indigent de la novel·la Tombuctú de Paul Auster, ha après a entendre totes les explicacions de l’amo. Quan Willy mor, l’animal sap perfectament tot el que ha de fer per no acabar a la gossera municipal o el que és pitjor, a la cassola d’un restaurant xinès.

Ara a l’estiu, quan la pandèmia ha remès, o si més no quan els experts diuen que està controlada i les persones hem tornat a treure el cap, els inusuals visitants han tornat als seus llocs d’origen. Els humans, en el seu estatus de súper depredador únic, dominen i fan por a la resta d’espècies del planeta.

Als animals, que ens han visitat durant el confinament, sempre els quedarà poder explicar a la manada que ells un dia van anar a la ciutat.